CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Eric Roulet

Dimècres, 19.6.2013 03h00

La cultura, totjorn la cultura


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Vos remembratz?
 
Èra dau temps de l’educacion populara, dau temps que se pensava la cultura coma via principau de gahar lo bonur de cadun.
 
Èra dau temps que lo progrés sociau se contava pas en èuros, mes en libertat, en amistat, en aventura umana.
 
Èra dau temps preistoric on se pausavan encara de questions…
 
D’aqueste temps cresèvam que de la culturacion dau monde, chic a chic, vaderé una societat mei uberta, mei larga, mei en capacitat de soscar e d’organisar lo son avenidor. Aqueras pensadas, drèit gessidas dau sègle de las lutz, pausavan la rason coma mejan principau d’analisi de la condicion umana: una mena de concepcion scientifica de l’avenidor possible.
 
Solide, coneishem las limitas d’aquesta analisi. Sabem que l’irracionau e l’afectiu son plan mei hòrts que non pas la rason, mes egau, dinc’adara, n’avem pas trobat milhor que la cultura per balhar lo recul necessari a las causidas de vita, que siin de cadun o de la societat tota. Sabem qu’aquí se tròba la sola paret vertadèira a l’escurantisme politic o sociau…
 
Justament: e se la baishada de la cultura serviva los poders de uei?
 
Longtemps, s’imaginèt que l’escòla, en tot balhar la coneishença, desliuraré tanben la cultura. Avem vist dempui, que plan sovent, es lo contrari que se passa…
 
Parli pas de la cultura nòsta que l’escòla avè per mission de tuar, mes parli de la cultura tota: de la hami de descubrir lo Monde e d’ic maserar.
 
Com hèi l’escòla per tuar en çò daus nins la hami de conéisher? I auré de que i soscar de longa. Mes lo hèit es ací: l’escòla pòrta la cultura per los mainatges que ja se l’an ereitada de la familha…
 
Un moment, daubuns creduren a las pedagogias navèras. Neill e Summerhill hasuren la leçon, e pui, tot se desbrombèt davant l’unificacion de las problematicas escolaras e la volontat dau “tots çò medish”.
 
A costat de l’escòla, esturen los moviments de l’Educacion populara. Qu’ensajèren de héser espelir la cultura dens lo pòble: los purmèirs cantaires occitans deven encara remembrar l’arcuelh que trobèren dens los Ostaus de la cultura…
 
E pui, aquò tanben s’atudèt. O quan podèva economicament fonccionar, vasut privat: plaça aus professionaus qui, pr’amor que tiran profièit de la cultura, garantissen la qualitat e la difusion de las òbras…
 
Tot aquò cabussèt: la creacion culturau es plan mei sovent amistosada de las finanças e de las plaças reservadas…
 
Avem tots acabat de pensar la cultura com un ben dau pòble. Adara, au milhor, es un product comerciau…
 
Tots? Que nani! A cada còp que s’aubris un cors public d’occitan, a cada còp que nos batem per una classa bilingua, a cada còp que pujan sus l’empont per cantar o contar en occitan, tornam botar la cultura dens l’amira de l’educacion populara. En tot esperar de reviscoclar una lenga qu’es a morir, la tornam endralhar dens lo modernisme e lo progrès sociau… E l’ahar es pas mei aisit que çò qu’estut quauquas annadas enlà: totjorn pensèri que seré tant simple de tocar, cantar e contar en francés…Perqué donc s’i gahar en occitan?
 
Pr’amor d’aqueth sentit que la cultura d’Òc, mespresada e tuada de tant de temps enlà, pòrta l’esper d’un monde chic milhor. Los occitanistas son benlèu daus darrèirs a créser en la cultura.
 
Lo Jornalet (com tot çò que se hèi en cultura d’Òc) pòt pas sonque estar un diari com un aut. Solide, se diu objectiu, mes objectiu au tot: en tot portar una informacion clara e larga, ajuda de soscar lo monde.
 
Au contrari de bèra tropa de diaris: hèi òbra de cultura. Pr’aquò, es tot sancèir dens la luta occitana, hèi la jogaria de l’inteligència faça a l’embrigadament.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

19 de junh 18.03h

Arrés n'ac podèvan díser miélher… mercés hòrt.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 12.04h

Sempre he cregut que les llengües no són pas fronteres psicològiques ans el contrari un tresor cultural, de les millors eines que empren els homes i les dones per comunicar-s´hi, exprimir emocions i aprendre. L'occità és una de les llengües més boniques que conec. N'he après molt pel meu compte tot llegint diccionaris (Cantalausa, Gascon-Béarnais-Français d'en Éric Chaplain, Panoccitan, ...), blocs personals, diaris com ara lo Jornalet i escoltant cançons d'en Eric Fraj, Nadau, ...... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Eric Roulet

Eric Roulet logo rss

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions