Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Coneguda causa sia! Cultura de véner!

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Conseils à un ami 
 
Ami, tu veux      
Devenir poète 
Ne fais surtout pas 
L'imbécile 
N'écris pas 
Des chansons trop bêtes 
Même si les gourdes 
Aiment ça. 
 (…)
Tu riras 
De ce qu'on dira 
Et tu garderas 
Dans ta tête 
Ce refrain 
Toujours inconnu 
Que tu siffleras 
Dans la rue... 
  
Boris Vian 
Cantilènes en gelée, 1958 
 
 
Paraula per los joens poetas… Paraula tanben per la cultura occitana.  Que diu portar a l’umanitat la cultura d’òc? La question nos damora uei lo dia.
 
Espiam d’una ulhada l’istòria: çò qu’assegurèt la perseguida de la cultura nòsta a maugrat deus malurs deus temps, es sa capacitat de creacion originau. La cultura occitana n’estut pas desbrombada pr’amor que portava sola de las idèias que hen de besunh a l’umanitat tota…
 
Aquò començèt dab los trobadors, qu’inventèren la fins amor… E coma se passar de l’amor? 
 
La poesia deus trobadors estut la milhora de las asseguranças contra lo desbromb. La lenga cambièt de nom: se l’aperèren "lemosin" o "provençau", mes totjorn damorèt referéncia...
 
Dens los sègles de silenci, quan la cultura d’òc non èra pas sonqu’un patoés vergonhós, son los poetas que la tirèren deu desbromb… Son eths, pr’amor que la fòrça de la paraula impausava la lenga contra los sarròts de mespretz…
 
Qui portèt milhor lo sentit romantic de cap aus praubes que non pas lo poeta Jansemin? Com èra lo sol atau de har, e qu’ic hasèva en occitan, los de son temps tornèren descubrir l’occitan. 
 
Atau va la causa au travers deus sègles…
 
Mei enqüera que dens las lengas  oficiaus, la question se pausa aus creators nòstes deu sègle XXI.
 
Solide pas de responsa tota hèita e a cadun de seguir lo camin tirat de son sentit…Mes egau quauquas dralhas que valen per los qui vòlen guardar l’esperit alucat. 
 
- Tota creacion, çò purmèir, se pausa sus la coneishença deu passat proche e londanh. De sègles en sègles, la cultura d’òc tirèt de son istòria una espiada deu monde qu’es la sua e que damora prigondament originau. Guardar viva la cultura d’òc es davant tot perseguir aquesta fèiçon de véser lo monde….
- Se guardar de voler agradar au "business" de l’art … la creacion culturau non es pas una causa de véner.
- Se  guardar de las pensadas apitadas per los auts, de las envidénçias…deu " consensus" culturau ambient. 
 
Atau,  se i a una causa que m’encolèra, es lo "joenisme" occitanista.
 
Per s’espandir la cultura d’òc diu agradar aus joens, e donc fau una musica de joens… Rap, rock e auta cançon de mòda electronica aus ritmes sincopats obligatòris… e au cap de tot, sovent una maishanta imitacion deus inglés e deus americans qui tant plan lo hèn… Quau mespretz de cap aus joens que non pas de pensar  que pòden sonque aimar la sopa servida au gost de uei…
 
Non disi pas que fau pas emplegar aqueras fòrmas musicaus: mes son pas sonque utís, medish se tots los utís s’ameritan d’estar gahats preus que s’en saben servir. 
 
Lo màger es pas l’utís, es lo contengut… lo temps e la joenessa ne s’i enganaràn pas.
 
La  còla deu triumvirat, los "professionaus",  n’an pas en vista sonque lo comèrci: har nombre e atau emplenhar la dineròla. Justificar los mejans autreiats per las autoritats. 
 
L’estrategia deus hestenaus occitans, amassar lo public occitanista atau d’amuishar que sem numerós, pòt servir lo cort tèrmi. Es una causa de considerar. Mes a long tèrmi, la politica deu nombre au risque de la diversitat s’i harà pérder l’èime.
 
Per eishivar de desagradar, los professionaus cercan de cambiar lo mens com possible per rapòrt a la produccion francesa: la lenga (e enqüera). Son a seleccionar un tot petit nombre de "veudètas venedèiras" per milhor véner o per provar que tant valem com los auts. 
 
E nosauts que pensavam acabat lo temps de la vergonha …
 
Urosament damora lo public vertadèir, lo que non coneish pas res de l’occitanisme,  per arcuélher la diversitat occitana.
 
S’aquesta estratégia mercantila pren tota la plaça, la cultura d’òc i deisharà d’estar, negada dens la bruma de la sopa de mòda. Fau har fisança en çò que sem e espandir cap aus artistas pluraus una cultura plurau.
 
D’autas culturas minoritàrias an sabut trobar una plaça, perqué pas nosauts?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

garric
3.

Dins las annadas setanta de joves escotavan Martí, dins las annadas ochanta de joves escotavan Massilia e Los Fabulous, dins l'èrsa Rap e Raggamuffin. Dumpièi pus res. A l'ora d'ara, coneissi pas un sol jove qu'aja de la musica occitana dins son Ipod. En una scèna per cinquantenaris. Un fracàs que s'explica aisidament. A partir de las annadas nonanta, tot lo renovelament de la musica es vengut de l'electronica. E los Occitans, que son demorats estacats a la musica organica, son totalament passats a costat. PS : "Rap, rock e auta cançon de mòda electronica aus ritmes sincopats obligatòris… e au cap de tot, sovent una maishanta imitacion deus inglés e deus americans qui tant plan lo hèn." Aquela frasa pròva que i coneissètz pas res. La musica electronica e permes pertot l'emergéncia de scènas originalas que se son impausadas dins lo mond tot, coma en Alemanha o en America latina...

  • 0
  • 0
margalida
2.

Hè plan de ven d'aver quauqu'un que n'a pas paur de diser las causas!! Contunhatz atau!

  • 3
  • 0
Halhèr Les
1.

Gràcies per aguest article, Eric. Ac calie díder!

Totun creigui qu'èm en tot començar, ara qu'era "vergonha" ei dejà mòrta e que i a mès d'occitanitat ath delà der "establishment". Eth lobby occitanista ei de mès en mès joen e de mens en mens egolatra.

Peth moment avèm un estument de sociabilizacion coma aguest Jornalet, que segur que mos ajudarà a èster en contacte. Entà un país talament minorizat, vast e divèrs, que cau.

Ara que començaram a valorar çò que valòre eth public "vertadièr", ath delà dera "secta" occitanista. Sò optimista; b'èm sus eth camin de hèr causes damb "normalitat" e dignitat.

Ath delà der occitanisme, que i comença d'aver occitanitat. B'ei açò çò que cau!

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article