CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julh

Eric Roulet

Dimècres, 27.11.2013 03h00

Ensenhament segondari de l’occitan en Gironda: Cap a la fin?


Comentaris 14 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


“Son gentils los copins!”
 
X… Professor d’Occitan a sos eslhèves.
 
 
Lo men amic s’en trufava:
 
– “Sas, la navèra professora d’Occitan, la que ven de gahar son diplòmi, ne parla pas l’occitan!”
 
E lo men amic de s’espotir de ríser… Jo n’avèvi pas briga enveja de ríser enqüera un còp!
 
– “Mes perqué? Perqué ne pas aver nomenat quauqu’un que parli com fau la lenga que diu ensenhar?
 
­– I a pas mei digun qu’ic parli, me dishut, nat professor competent, alavetz l’administracion gaha çò que pòt!”
 
Sentivi, jo, pujar la malícia: de professors competents que parlin l’occitan e que pusquin l’ensenhar, n’en coneishi au mens tres dens lo parçan, e n’ei pas jamei cercat, soi solide que s’en trobaré d’auts. Son coneishuts de tots, i comprés de l’administracion, mes n’an pas forçadament lo “sanctus diplòma” CAPES d’Occitan… Aqueste “Sanctus diplòma” n’existís pas dens lor domèni!
 
Fau créser que la rega tecnocratica passa davant l’aisidèir pedagogic e linguistic. Que son los besunhs d’una cultura occitana que se perd, a costat daus imperatius administratius?
 
I a ja bèra tropa d’annadas que son nomenats professors d’occitan de tota mena, dab un nivèu de lenga daus baish, sovent dab nada experiéncia pedagogica e nada vita dens lo parçan. Praubes gents shens estatut, atau hicats davant una tropa de dròlles, lunh de tot ajuda. Digun compren perqué los mainatges son a húger e los cors de se vuidar de mei en mei?
 
– “Mes com va héser per ensenhar, la prauba gojata?”
 
E lo men amic de respóner: “Es de bona volontat, que s’i gaharà la lenga davant lo son public.”
 
Solide, en un an, se pòt apréner soleta una lenga sancèira….nat dobte aquí dessús…
 
Au milhor, ensenharà (com sovent) una lenga farlabicada, tirada de tot idiomatisme, un francés revirat en occitan, dab, quan s’en hèi hreita, de las expressions francesas…
 
Soi pas lingüista e voi plan que l’occitan sabent tant sii com totas las lengas latinas, mes me sembla pas de trobar dens lo castelhan de paraulas francesas a pièlas….
 
La quita setmana passada, dens un article trobèri “envers” o “un juste retorn de las causas”.
 
“De tota feiçon, me dishut lo men amic, dens lo parçan nòste, l’ensenhament de l’occitan es casi mòrt”.
 
Èran quate! Quate professors d’occitan qu’avèvan decidit de tornar apitar una associacion atau de “reviscolar l’ensenhament de l’occitan”. Charra que charrarà: lo problema es de decidir de la representativitat possibla de l’associacion futura, de sas relacions dab las autas estructuras istoricas, de la nominacion daus delegats departamentaus eca. E lo huc de cramar, totjorn mei hòrt… dinc a la mòrt.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

1 de decembre 16.24h

#10

es una craca de l'autor l"amic!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de decembre 12.35h

Dins aqueste debat animat, benlèu seriá possible de se reconciliar e de s'acordar sus de posicions essencialas:
— Sostenir l'accion eroïca dei professors d'occitan diplomats... e leis encoratjar a melhorar son nivèu de lenga.
— Sostenir l'accion eroïca dei militants benevòls que fan de cors d'occitan a gratis... e leis encoratjar a melhorar son nivèu de lenga.
— Agir dins lo sistèma educatiu oficiau francés —amb la coratjosa FÈLCO— per obtenir lei melhoraments tecnics necess... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de decembre 12.16h

#11 "lo jorn benesit ont l'Estat Occitan farè espelir en doas secondas de millions de locutors de l'occitan referenciau lo mai referenciau possible"

Degun a jamai sostengut aquela posicion ni aqueu scenari.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de decembre 10.52h

#8 La FELCO criticam la politica de l'Estat dempuèi pron temps (suu nombre de postes au CAPES, suu sabotatge de l'administracion çai non lai, sus las condicions de trabalh dels ensenhaires) per pas aguer de leiçons de recebre de degun. Mas nos acontentam pas d'aquo. Agissèm en secutant lo ministèri (nos arriba de l'i anar) e en sensibiizant los elejuts que tocham (n'ia una bona banda, de totas regions e colors) .Brèu, nos acontentam pas de bramar en esperant lo jorn benesit ont l'Estat O... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de novembre 12.11h

"copins" !!!! es 'companhs' l'amic !


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de novembre 11.46h

La bivaléncia es coma lo bilingüisme: una estapa devèrs la reconquista, doncas un mejan, non una tòca en se.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de novembre 11.11h

#7
"nha-nha-nha"?

Per MJ Verny, los que critican la politica de l'estat francés cap a l'occitan, s'ameritan un "nha-nha-nha" tipic de l'argumentacion de l'escòla mairala... Polida mentalitat!

Amb aqueste "nha-nha-nha", cal comprendre que los que tenon arguments que li agradan pas son abaissats al nivèl de l'onomatopèa. Quin esperit de la discutida! Quina grandor d'èime!


La bolhida intellectuala se manja freda, cauda o rescalfada?






Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de novembre 18.09h

Un jove collèga que sap pas plan la lenga, n'avèm coneguts, e n'avèm coneguts tanben qu'an trabalhat per melhorar aquesta e que son venguts d'excellents ensenhaires, motivats e tot.

Me sembla qu'avèm melhor a faire que de mostrar del det, publicament, los joves collègas : los ajudar, practicar lo trabalh de grop, los escambis pedagogics...

Per çò qu'es del CAPES bivalent e de las remarcas ninòias de cap a l'Estat : nha-nha-nha, un pauc de pragmatisme, SVP : a l'ora d'ara, estent la b... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de novembre 17.41h

"Ira furor brevis est..." La malicia es una holia qui dura chic. Au mens sera estat lo parat d'un article ton. Trobi que simplificas. Pas arren n'es simple dens l'ensenhament per aqueths torns. Los parents son obsedits per l'estudiar utile, e los efectius demingan. Lo professor d'occitan certificat es sol en los sons establiments, mei que los autes. Se tracta d'alimentar artificialament una seccion de las fragilas, victima de l'aire deu temps : l'occitan es pas portaire, de reconeishenças soci... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de novembre 16.33h

Un CAPES d'occitan monovalent seriá mai de temps per se formar, per saber parlar correctament l'occitan e per aumentar la qualitat de la lenga que lo futur capessian ensenharà.


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Eric Roulet

Eric Roulet logo rss

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions