CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 17 de novembre

Eric Roulet

Dimècres, 15.1.2014 03h00

Cultura occitana: per s’espandir


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Pensèri aquesta setmana que la cronica passada podèva deishar un gost d’amarumi.
 
S’es aisit de desbastir l’ideologia e pas tant aisit de tornar bastir…
 
Atau me gahèri l’enveja aquesta setmana d’ensajar de puntejar quauquas vias possiblas per la cultura occitana de doman.
 
Deisham donc partir de l’idèia que se tròba, au sud de Lèira, un espaci culturau comun… Felip Martel, dens lo son comentari de l’article passat, atau ne’n parla:
 

“I a tanben tota una istòria sociala, e de las mentalitats, de las estructuras familialas e de la sociabilitat, de las migracions intèrnas... E aqui surtèm de l’encastre purament provinciau per veire aparéisser un espaci fòrça mai ample (mas que correspond pas forçadament d’en pertot amb los limits de la lenga). Aquí, l’i a de que far”.
 
Atau definirèi una cultura d’Òc e solide, aquí cadun que s’i torna trobar. Tots qu’avem mei o mens consciéncia de l’existéncia d’aquesta comunautat “dau sud”. En delà de la quita lenga, lo que viatja hòra Occitània non triga pas de sentir que la nòsta pensada colectiva s’eslunha a la mesura de la geografia. Tot au long de l’istòria, aqueth sentit d’Òc se torna trobar, de temps en quan, dens la volontat de bastir un espaci comun: serà los “òmis de nòste lengatge” daus trobadors o la crotz de las sèt estelas daus felibres eca. Egau la causa damòra de tròp au nivèu dau sentit, per pas díser dau sentiment, per constituir la basa teorica de la definicion d’un espaci occitan: es una recerca que nos ajudaré bravament, e nos balharé solide una tropa d’arguments navèths, que non pas de destrigar dens l’istòria (o meilèu las istòrias) coma dens lo present, los marcadors de la cultura occitana.
 
Aurem atau una apròcha scientifica: chic de rason per milhor soscar e deféner la rason. Òbra scientifica mes tanben òbra collectiva, la recerca seré l’ocasion de se tornar trobar.
 
En camin, solide descubrirem una tropa d’idèias navas d’aufrir aus que defenen l’identitat locau atau que i tròbin una reconeishença locau rasseguranta e de préner plaça dens l’airau occitan shens aver de se renegar. L’inclusion i seré naturau e la vista localista arrecularé d’autant.
 
Dau medish biais, poirem bastir un argumentari de cap au public en generau, davant l’evidéncia, tota persona onèsta se pausa chic per soscar.
 
D’aqueste trabalh gessiré solide un ram de rasons navèras de défener la cultura occitana: se sabem çò que sem, sauràm mei aisiment çò que volem.
 
E perqué pas prepausar la medisha causa per la lenga (benlèu se hèi dejà?). Mei lèu que non pas d’atacar la diferéncia dialectala, perqué pas assajar de trobar çò de comun e atau de definir una “comunautat linguistica” occitana que digun ne’n poiré contestar l’unitat en tot guardar la diversitat.
 
Se poiré atau dessenhar un encastre lingüistic on cadun trobaré plaça shens aver de se renegar: dau locau cap a l’universau.
 
En aqueste nivèu, se pòt ajustar una vista estrategica coneishuda de longa, mes mei que jamei d’actualitat. Per aver una escadença d’estar entenuda, l’accion culturau d’Òc diu, sola, respóner a tau o tau besunh dau public o au mens i respóner milhor que los autes. Atau son de las Calandretas, qu’an hèit dau renaviu pedagogic l’utís de l’espandiment de la lenga.
 
Una estrategia qu’an plan comprés tots los defensors de las idelogias alternativas, que que siin, daus integristas au moviment daus bonets roges e que pareish mei o mens inevitabla (medish s’a còps, las limitas eticas son lèu encontradas).
 
Atau avem de trobar plaça dens lo malhum sociau (e la recerca teorica nos i ajudarà bravament), una plaça que digun aucupa encara o que podem aucupar milhor. La cultura occitana vasuda iremplaçabla.
 
D’aquí una exigéncia de qualitat totjorn mei grana, que sovent dens lo passat avem cresut de remplaçar per la paraula militanta.
 
De cap a un monde que cambia, avem de tornar soscar l’estrategia nòsta: aquò supausa, a còps, de las causidas dolorosas. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

16 de genièr 08.20h

La civilisacion occitana que'm hè pensar a la civilisacion celta : pas d'Estat centralisat, un espandiment larga, ua cultura comuna e ua lenga comuna dab diferencias dialectalas, un organisacion sociau identica , un medish sentit de pòble maugrat pelejas de "tribus".


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Eric Roulet

Eric Roulet logo rss

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions