Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Atau de ganhar

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
“N’èi pas podut sheitar de tota la jornada“, m’explicava lo Marcèu la cara minjada d’ànsia e de manca de dromir.
 
Uei, es dia d’eleccion. Marcèu se presenta a la comuna e mei a la comunautat de comunas. De setmana en setmana, l’eleccion es vasuda un ahar personau: a córrer los ostaus per tant de persuadir los electors….
 
Persuadir de qué? Ne’n sap pas tròp gran causa, lo programa electorau, fin finau, es pas tant diferent de lo de l’auta lista dau vilatge. Dempui bèra pausa, las idèias navas an deishat càder lo vilatge, a mens que sii lo país tot. Digun i crei pas mei, e sustot pas los electors, i a pas hrèita de cercar: las eleccions son pas, dempui pausa, la debuta de quau cambiament que sii.
 
Per Marcèu, es la persona que compta, mès lo trabuc es que dens un vilatge claufit de lotiments de pertot, digun coneish pas mei aqueth mainat “dau país“. Se héser véser es vasut lo gran ahar de las eleccions, e dempui jorns e jorns, lo Marcèu es a tustar a las pòrtas com hasèva lo representent de las enciclopedias.
 
Un trabalh daus mauaisits, que demanda coratge e conviccion: guardar lo sonríser davant las agressions que mancan pas, prométer e tornar prométer davant los planhs que cadun sap “insolubles“. Las ideias navèras an deishat los elegits, mes tanben los electors, sustot aucupats de la vita vitanta totjorn mei mauaisida.
 
Dens una comuna petita, lo Maire es sovent la sola persona que pòt escotar las misèras, l’assistent sociau e de còps lo psicològ: un ròtle que comença pendent la campanha electorau mes que se va perseguir pendent las sheis annadas seguentas.
 
Alavetz, perqué tant de cuentas? Perqué tant de sòus gastats dens la campanha?
 
Per mantuns d’aqueths elegits daus vilatjòts, la comuna es una purmèira marcha cap a las responsabilitas mei granas… Cap a la comunautat de comunas e sas indemnitats pron ufladas, cap a un rang dens lo partit, en tot esperar, benlèu, d’estar un jorn lo deputat. Lo “ben public “ es desbrombat de longa, o alavetz mudat en mespretz cap au ciutadan mejan.
 
“Que lo monde nos deishi manejar e que se cari: los elegits an lo poder e vésen larg…“.
 
Los electors an beròi compres la causa e plan d’aqueths damoran au canton lo jorn de las eleccions. Per Marcèu, egau, pas arren de tot aquò: pas de partit dens un vilatge tant pichonèt que las indemnitats seràn de las magronèlas. Pas d’ambit politic per un òmi jà vielh e retirat.
 
Qué te pòrta Marcèu a te cargar de tant de cuentas?
 
L’enveja de servir a quauquaren, d’estar utile. Aquesta volontat que coneishen tots los militants de pesar sau caminament dau monde.
 
Solide la politica es sovent vasuda un mestier (benlèu pas tant d’avenidor que s’i pareish), mes egau, i a tanben Marcèu e lo farré pas desbrombar. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article