Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La neit au Musèu

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Lo sénher director nos dishut: pr’aquesta nueit, fau héser víver lo Musèu…
 
Héser víver un Musèu? Cadun sap que çò purmèir l’endrèit es un lòc de conservacion d’una vita passada…
 
Héser víver lo Musèu dab la cultura occitana? Malurosament, la cultura nòsta i es quasi desconeishuda, o mei lèu, punteja timidament per los que encara saben legir dens l’istòria au darrèir de las òbras presentadas… Mes quasi totas las gents coneishen sonque l’istòria farlabicada ensenhada e son hòrt chic los que encara pòden compréner l’istòria nòsta.
 
Alavetz decidirim de desvelhar las trevas: de contar, cantar e jogar l’endevath de las òbras. De héser gessir la vita vielha de las causas mòrtas atau de reviscolar, lo temps d’una neit, lo nòste passat vertadèir.
 
Digun dens lo Musèu n’avè previst la causa: digun sap çò que s’estuja darrèir l’evocacion de l’istòria de la ciutat. Digun ne sap pas un mot d’occitan, ni mei dau passat de la civilisacion d’Òc. Mes tots qu’an lo cap emplenhat de l’Istòria oficiau: per desvelhar las trevas, fau en tot purmèir desbrombar los messorgas: tirar las cortinas poscosas qu’estujan la vertat.
 
Pr’aquò, fau convéncer e per provar que la paraula nòsta es plan la bona, per provar que la rason es dau costat nòste, causirim de tornar la paraula aus mòrts.
 
Platonic l’amor trobadorenc? Dens la sala de la glèisa vielha, Guilhem d’Aquitània contèt una cançon coquineta. Aus ulhs dau public, tornèt inventar l’amor, aqueste sentiment que puirim pensar qu’existèt desempuish l’Adam e l’Eva!
 
Maishants borgués enriquits e parvenguts los girondins? Au pè dau tablèu de lors darrèirs jorns, los federalistes nòstes parlèren au public daus jorns passats a s’estujar au hons d’un putz de perèira, de la guilhotina qu’us esperava sus la plaça grana e de lor credença que nada idèia s’amerita la mòrt d’un éste uman…
 
Bordèu ciutat shens pòble e vita populària? Qui s’auré dobtat que lo Mèste Verdier, lo gran poeta popular bordalés anava tornar clamar aquesta neit lo son famós  “Dialòg de las Recardèiras “? Que lo poeta Jasnsemin, lo perruquèir d’Agen contaré sos sovenirs atau com ic hasut, i a un sègle e mièi, au Teatre Gran.
 
Digun au Musèu se podèva dobtar de l’existéncia d’una escòla musicau gascona, partida de Bordèu que s’espandiré au sègle XVIII dens l’Euròpa sancèira. Tots aqueths musicaires estèren desbrombats chic de temps après la Revolucion.
 
Lo temps de la neit au Musèu, la cultura hòrabandida cantèt dens los corradors e lo public estonat se botèt a dançar, coma per hestejar d’aver resviscolat la lenga desbrombada.
 
Nosauts podem sonque esperar que los que gaviden lo Musèu, i puiran tirar l’enveja de descubrir darrèir las òbras mòrtas… una cultura occitana viva!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article