Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Causse Mejan: l’occitan e los zonzons

Chasque anada, vau en Occitània per una rampada de 5 jornadas dins las montanhas. Aquesta anada aviái causit d’anar en Losera, al torn del Causse Mejan. Ma tòca es de parlar occitan amb lo monde. En Bretanha ai pas sovent l’ocasion de parlar la lenga e profièchi de mas vacanças per praticar la lenga del Jornalet. Fin finala, sul camin, trobèri fòrça ocasions de devisar amb lo monde del país. Dins lo vilatge de Las Vinhas, lo gerent de la supereta se carra de saber la lenga. Amb una anciana aprenguèri que “Vo chal anueit” que coneissiái en auvernhat se ditz sul Causse “Vo cal uèi”, etc... Dins lo jaç nomenat “les aires de la Carline” a Caussinhac i a de diccionaris d’occitan, de libres en occitan e chasque jorn la data es escricha en occitan sus una lausa per lo cap d’ostal.
 
Sentiguèri pertot la preséncia —discreta quauques còps— de la lenga del país: l’occitan.
 
Pertot levat a Florac.
 
Florac es la sota-prefectura de Losera. Arribèrem dins aquesta vila al cap d’una longa caminada de 30 kms. Èri acabat, escagassat! (de mai i aviá pas d’aiga, pas de font sul Causse!). Lo primièr ome que vegèri a Florac era... lo Jèsus! Lo Jèsus-Crist! Èra darrièr ieu! Arribat sus la plaça centrala vegèri tota... una còla de Jèsus! Alleluia! Fin finala èra pas (encara) l’apocalipsi, era res qu’una còla de babas cool.
 
En parlant amb lo monde del país, apreni que sul Causse i a tot un tropèl d’aqueles “zonzons” (n’es l’escaisnom en Cevenas) dempuèi 1968. A l’ora d’ara es la tresena generacion a zonzonejar dins Florac e entorns. Quauques unes an dobèrt de botigas. Entri dins una: “Bonjorn, avètz de produches del país, voldriái far un don”. Una femna me respon (amb l’accent occitan) “Non, maign, moign je faign de l’artisanat issu des minoritégn du sud-est asiatiqueu”. Ah...
 
Vau un pauc mai luènh, sus la façada es escrich: “Maison du Pays Cévenol”. Aaaah! Vaicí çò que me cal!” Dins l’ostal, i a de produches del terraire, de revistas alternativas, etc... mas res en occitan! Demandi al cabelut de la caissa: “avètz res en occitan; es pasmens la lenga del país”. “En occitan?” que respon “Bah non, perqué? A que servís?” “Bah, es la lenga del país, sei breton e en Bretanha, sovent, quand se vend de produches del país i a d’etiquetas en galò o en breton. Es aquò tanben l’autenticitat.” E devisam de mitans alternatius, de biò, ... Lo cabelut de me respondèt “Bôf, aquí sèm pas del país. Ieu, per exemple, sei soís, parli res que francés, alora la lenga occitana... e puei degun la parla pus”
 
Sorti de la botiga. Defòra, i a encara un tropèl de babas cool... devisi amb un comerçant. “Ieu, òc ben, parli lo patoàs! Lo mèstre d’escòla aquí fa de corses d’occitan a l’escòla del vilatge. Volètz l’encontrar?” Ai pus de temps, pechaire... “E los babas cools que ne pensatz?” “Ah los «zonzons», pffff”
 
“Adieussiatz!”
 
“A tantòst!”
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo Muòl
1.

Plan sovent me pensi que los occitanistas son de Zonzons !

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article