Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Salut a l’Andrieu Lagarda

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

La Federacion d’Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) regropa las associacions academicas d’ensenhaires d’occitan (CREOs, AELOC per Ais-Marselha e APLR per Niça) de l’Educacion Nacionala francesa.

Mai d’informacions
A Carbona lo 14 de març, es un pauc l’istòria dels pioniers de l’ensenhament de l’occitan qu’èra a l’onor, en la persona d’Andriu Lagarda, qu’aquest an arriba a sos nonanta ans, e que, vos o pòio assegurar, los fai pas.
 
Es sos enfants, Crestian e Martina, qu’avian agut l’idèia d’aquel omenatge, e lo mond de la FELCO se siam pas fach pregar per l’i nos associar. Car Andriu Lagarda, coma pron monde dins sa generacion, es un òme a casquestas multiplas. Es militant dins l’occitanisme culturau, lo de l’IEO de las grandas annaas, escriveire, autor de libres de contes e tanben d’utisses per l’aprendissatge de la lenga. Mercejam nòstra collèga Joëla Ginestet, de Tolosa, qu’a plan volgut nos comunicar la bibliografia que faguèt de l’òbra d’Andrieu Lagarda, que trobaretz après aquela cronica.
 
E puèi es, tanben, e benlèu premier, un militant de l’occitan a l’escòla despuèi 1948, çò es, avans que la lei Deixonne afortisse lo drech de l’occitan a èstre ensenhat. Andrieu Lagarda es dins la còla, estrecha mas vigorosa, d’aquelos qu’an pas esperat que Deixonne o autorize per entrincar lor pretzfach.
 
Percórrer son itinerari, doncas, es un pauc revisitar l’istòria de l’ensenhament de l’occitan, e de l’occitanisme dins son ensems despuèi las annaas 40.
 
A sas debutas, Andrieu Lagarda èra mestre d’escòla, e avia comprés qu’amb sos escolans lo “patois” poia estre una ajua per apréner, e pas una empacha, coma los bons esperits o pensavan. La lenga la sabia, de familha. Mas coma la màger part dau mond d’aquela generacion, çò que sabia sus la cultura qu’aquela lenga n’es portaira, avia chalgut que se l’aprenguesse solet, amb l’ajua, a partir d’un cert moment, dau Collègi d’Occitania que de Tolosa estant semondia de corses d’occitan per correspondéncia. Es puèi a l’IEO qu’a pogut rescontrar d’autres ensenhaires qu’avian, en quauque luec mai, una practica e d’idèias sus la plaça de l’occitan a l’escòla.
 
Una data importanta, 1966: aquest an d’aquí, lo Ministèri crea dins chasca academia ont se parla una lenga regionala un Conselh academic charjat de segre las questions d’ensenhament de la lenga dau luec.
 
N’i aurè doncas un a Tolosa. Quau se charjarè de l’i portar la paraula dels ensenhaires?
 
Lo sector pedagogic de l’IEO existís, amb sa revista, los Cahiers pédagogiques, mas es una instància generalista, transregionala.
 
Chau quaque ren de mai prochi dau terrenh. Una associacion nòva se vai crear, a Tolosa coma a Montpelhier, a Bordeus, puèi alhors: los Centres Regionaus dels Ensenhaires d’Occitan, los CREOs. A Tolosa l’Andrieu Lagarda serè lo padron dau CREO 22 ans de temps. Es aquela associacion professionala que vai estre l’interlocutor legitim de las autoritats academicas.
 
Associacion professionala: siam au moment ont l’occitanisme suerte de sa confidencialitat tradicionala, per tochar de mond sempre que mai nombroses, que sieie a travèrs de l’IEO o dels partits politics occitans que se crean dins l’après 68. La chausia dels CREOs es la dau professionalisme justament, çò es d’una revendicacion que s’acontenta pas d’interpelar l’Estat au nom dels grands principis, mas que conois los dorsiers, los tèxtes oficiaus que laissan una plaça a la lenga, que conois tanben los ensenhaires suu terrenh, lor pòt semondre las aisinas practicas – tèxtes, metòdes – que lor ajuan a far passar la lenga dins lor classa, los pòt rechampar dins d’estatges de formacion, d’abòrd que l’institucion se ne charja pas.
 
En 74, se fonda la FEO, Federacion dels Ensenhaires d’Occitan, qu’es la prefiguracion de nostra FELCO: una federacion dels diverses CREOs de l’espaci occitan.
 
En 76, una pòrta novèla se duerbe: una circulària crea de pòstes de conselhiers pedagogics especializats en lenga regionala.
 
Chal esperar 78 per qu’a Tolosa la circulària sieie aplicaa: dos conselhiers son nomenats per l’academia, Jaume Serbat e… Andrieu Lagarda.
 
Es pas una sinecura, son pretzfach. Pas solament perqué es charjat de segre tres despartiments, mas perqué a aqueu moment, lo rectorat jutja pas necite de li donar un temps plen: aquò vòl dire qu’una bona part de son temps, chau que contunhe de lo passar fàcia a d’escolans de francés e d’espanhòl de son collègi. Sa mission esperarè qu’aie fach sas oras…
 
L’i auria agut aquí per se descorar. Lagarda se descòra pas, e fai lo job, coma dison en lenga d’oïl. Lo fai au nivèu professionau, en sensibilizant d’autres mèstres que los que s’èran ja embarcats dins l’ensenhament de l’occitan. Lo fai a un nivèu mai politic, e aquí lo ròtle dau CREO Tolosa serè mai qu’important.
 
Se capita qu’après la victòria de la gaucha en 81 lo ministre de l’Educacion Nacionala serè Alan Savary, e que Savary es elejut de Garona Nauta. Lo trabalh dau CREO serè de lo sensibilizar, e doncas de li ajuar a aplicar una de las promessas de Mitterrand: melhorar la plaça de las lengas regionalas a l’escòla. De lobbying se tracha, òc. Coma mai tard, quand un dels successors de Savary, Jospin, se capita qu’eu tanben es elejut de Garona Nauta. E es ansin que d’a cha pauc, de circulària en circulària, l’ensenhament de l’occitan, de CAPES en classas bilinguas, se vai poer desvolopar. E qu’ensenhar l’occitan vai poer venir un mestier vertadier, e pas solament, coma a las debutas, una mena de sacerdòci costós.
 
Es pas estat simple. A chalgut de temps, e son pas las resisténcias qu’an mancat –contunhan de pas mancar, amb aquò, dinqu’encuei.
 
Mas l’Andrieu Lagarda, amb d’autres, a dubèrt lo chamin. Es per aquò que la FELCO eriam a Carbona per participar a l’omenatge que li èra rendut.
 
Pas solament per saluar lo vièlh militant, mas perqué lo biais qu’a foncionat, amb lo CREO Tolosa (mas los autres an segut) es lo biais qu’encara encuei la FELCO veièm çò que deu èstre nòstra accion.
 
Pas de proclamacions, ni de posturas. Mas un trabalh pacient d’analisi de la situacion, un trabalh de tengùa de dorsiers, actualizats tre qu’un texte novèu apareis, un trabalh tanben de dialòg concret amb las autoritats academicas – aquí es lo pretzfach dels CREOs – amb lo ministèri, amb los sindicats, los parents d’escolans, las associacions professionalas, en brèu totes los actors de la vita dau sistòma educatiu dins aqueste pais.
 
La draia, nòstres ancians l’an dubèrta, contunham de la sègre.
 
Bibliografia d’Andrieu Lagarda
 

Pròsa e poësia 
 
A Puivert, Texte en langue d’Oc et adaptation Française-Linogravures originales de Jacques Fauché, Castelnaudary, éd. occitanes, 1961.
 
A Puivert, Texte André Lagarde, Toulouse,  C.R.E.O., 1984, 1 brochure 15 p. ill. Jacques Fauché, 15 diapos coul. ill. Patric Lasseube; 24 x 36 et 36 x 24; 30 cm.
 
Sinèra e la mòstra d’òr, Tolosa, Lo Gai Saber, 1999.
 
De cara al temps Andrieu Lagarda, Carcassona, Institut d’estudis occitans, 2009.
 
Lo Regentòt d’Artigas, version occitana de Domenja Blanchard e de l’autor, Toulouse, Lo Gai Saber, 2011.
 

Contes 
 
Tres aucèls de l’ombra, [S.l.], Cahiers “Montségur”, 1967; Tolosa, CREO, 1972, 1977.
 
Tres castèls del diable, Toulouse, I.E.O., 1968; Saverdun, André Lagarde, impr. du Champ de Mars, 1973;
 
Al païs de Montsegur, récits et légendes, Carbonne, A. Lagarde, 1977.
 
Le paure lop, texte de André Lagarde, dessins, Agathe Fauché,  Toulouse, C.R.D.P., 1980.
 
Lo conte de Joan de l’Ors, tèxt segon Andrieu Lagarda, ill. de Joan-Claudi Pertuzé, Toulouse, Loubatières, 1995.
 
Contes dels quatre vents, Contes classiques adaptés en occitan par André Lagarde, Toulouse, Centre Régional d’Etudes Occitanes, coll. Les Cahiers de la Randoleta, 1981; Carbonne, Escola Occitana, 1993; Letras d’Oc, 2013.
 
Contes de la Calandreta, adapt. occitane de contes cassiques et traditionnels... par André Lagarde, ill. de Jacques Fauché, Toulouse, Centre régional d’Estudis Occitans; Carbonne, A. Lagarde, 1994.
 
Tres palometas blancas-trois blanches colombes, contes occitans et traduction française per  André Lagarde; présentation et commentaires Josiane Bru; ill. Jacques Fauché, Daniel Vissière, Carbonne, A. Lagarde, 2003.
 
Contes occitans: Quercorb, Pays d’Olmes, Volvestre, rassemblés par André Lagarde, édités et présentés par Josiane Bru, illustration de couverture et frontispice de Jacques Fauché, Toulouse, Ed. de l’Escòla Occitana, 2005.
 
Al picar de la dalha: dires et expressions du pays d’Oc (d’aprèp las cronicas “Pels camins de la tradicion” paregudas dins la revista INFÒC, de 1994 a 2000), Toulouse, I.E.O., 2005.
 
Tres per tres, ill. Jacques Fauché, Puylaurens, IEO, 2006.
 
Al temps que te parli la vida dels Boishons: remembres de Felicia Cabanié-Lagarde, 1892-1983, reculhits per Andriu Lagarda; abans-tast de Cristian Lagarda, Tolosa, Letras d’Oc, Letras d’òc, 2008.
 
Qu’es aquò, qu’es aquò? devinalhas occitanas..., Toulouse, Letras d’òc, 2011.
 
Las tres pomas, ill. Sophie Vissière, Toulouse, Atelier Encéphalographe, 2010.
 
Les secrèts de las bèstias contes populars occitans, Andrieu Lagarda; edicion establida per Josiana Bru, Toulouse, Letras d’òc, 2014.

 
Traduccions
 
Las tres messas bassas e autres contes, revirada occitana d’Andrieu Lagarda. Ill. de Jacme Fauche, d’Anfós Daudet, Tolosa, Centre Régional d’Estudis occitans, 1970.
 
Letras de mon molin, d’Anfós Daudet, préf. de Marceu Esquieu, Tolosa, Centre Régional d’Estudis occitans, 1970.
 
Contes e racontes de Provença, de Pau Arena, revirada occitana d’Andrieu Lagarda, prefaci de Cristian Anatòli, ill. Jacme Fauché, Toulouse, Centre regional d’estudis occitans, 1973.
 
Cantagrilh, de Maria et Ramon Escolièr, ill. de Jacques Fauché et trad. par André Lagarde, Toulouse, Centre regional d’estudis occitans, 1975.
 
Contes del Lengadòc, escenari, Tiberi, dessenhs de Monzón; version occitana per Andrieu Lagarda, Toulouse, IEO, Loubatières, 1984.
 
Reialme d’Apamèa- Royaume d’Apamée, Christine Clairmont, ill. de Sylvie Noyès, préf. d’André Lagarde, revirada d’Andriu Lagarda, [S.l.], Messatges, 1988.
 
Sinfonia occitana-Symphonie occitane, Cristina Clarmont, prefaci de Marcel Crouzet,  illustracions d’Anna Almayrac, revirada occitana, Maria Vaysse e Andrieu Lagarda, Loubières, Institut d’estudis occitans; Pamiers, Cercle occitan Prospèr Estieu de Pàmias, 1995.
 
Sinère et la montre en or, André Lagarde, trad. de l’occitan par René Soula et l’auteur, Carbonne, A. Lagarde, 2000.
 

Antologias
 
Petite anthologie occitane du Comminges, Centre Régional d’Etudes Occitanes, 1976.
 
Anthologie occitane du pays de Montségur, postface par Chrisitan Anatole, Centre Régional d’Etudes Occitanes, 1978.
 

Obratges collectius 

Argain la fraternité des collines, Jean Aillères, André Lagarde, Robert Metges, Jean Rolland, coordination André Berthoumieux, Montesquieu-Volvestre, Office du Tourisme, 2013.
 
Ariège, Louis Claeys, André Lagarde, Claudine Pailhès... [et al.], Paris, Bonneton, 1996; 2001.
 
Histoire et traditions carbonnaises, Association Histoire et traditions carbonnaises, coordination et textes intr. d’André Lagarde, transcription de documents de Jean faragou, ill. de Raymond Galinier, Carbonne, Association Histoire et traditions carbonnaises, n° 1 à 9, 1995-2008.
 
Les Pays d’Ariège: Couserans-Foix-Mirepoix, Texte Christian Lagarde et André Lagarde; photos Larrey, Lagarde Christian, Lagarde André, Portet-sur-Garonne, Loubatières, 1988.
 
Les relations occitano-catalanes à travers le temps, actes du Colloque de Carbonne, 18 août 2001 organisé par l’association Histoire et Traditions carbonnaises, recueil préparé par André Lagarde, linogravure de Jacques Fauché, Carbonne, Association Histoire et traditions carbonnaises, 2002.

 
Lenga
 
Vocabulari occitan, seleccion de 10 000 mots, locucions e expressions idiomaticas recampadas per centres d’interès, Tolosa, Centre regional d’estudis occitans, 1971; 1990; Toulouse, Camins, 2013.
 
Rivel (Aude) et ses environs: les noms de lieux, la géographie, la tradition et l’histoire, Carbonne, A. Lagarde, 2000.
 
La Palanqueta, Dictionnaire ÒC/FR, FR/ÒC, CRDP Midi-Pyrénées, coll. Pédagogie en classe de langue, 1996, 1998, 2000, 2012.
 
Le Trésor des mots d’un village occitan. Encara n’i a, Introduction par Jacques Allières, préface par Philippe Carbonne, postface par Yves Soulet, Carbonne, chez l’auteur, 1991, Toulouse, impr. Message, 1991; Paris, IEO, 20063; Carbonne: A. Lagarde, impr. 2006.
 
Pedagogia
 
La Randoleta; Per començar l’occitan a l’escòla; Entà començar; Qu’es aquò, qu’es aquò? Las devinalhas; Cati-mauca, jòcs cantats; Les châteaux cathares et la croisade contre les Albigeois; Cançon vòla; Lo pichon libre de Rubí, en collaboracion amb J. Ivanesco; Tolosa, CREO o CRDP de Tolosa.
 
Vilatges e vilotas vida, trabalhs e fèstas, conception et réalisation Abel Escudé..., Jacques Serbat...; diapositives Bernard Fete, Patrick Lasseube, Maurice Roux; préface Andrieu Lagarda,... Toulouse, Centre régional de Documentation Pédagogique, 1983.
 
Prefàcias
 
Fourié Jean, Coma s’èra ièr... (retrats), préf. de Andrieu Lagarda, Carcassonne, Institut d’estudis occitans, 1997.
 
Fourcade Thérèse, Un petit village gascon dans la grande guerre Fustignac (Haute-Garonne) 1914-1918, en couverture, dessin de Jacques Fauché, préf. d’André Lagarde, [S.l.]: [s.n.], 2002.
 
Mathieu Christian, De Pena a Fontblanca: raconte en occitan amb un lexic, préf. d’André Lagarde; couv. de Jacques Fauché, Toulouse, Escola occitana, 2003.
 

Enregistrements CD
 
Andrieu Lagarda. Passaire de la lenga, realisat per Domenja Blanchard, Carbona, 2008.
 
Andrieu Lagarda. Passaire de Tresaur, realisat per Domenja Blanchard, Carbona, 2008.
 
Andrieu Lagarda. Sinèra e la mòstra d’òr (I.II.), realisat per Domenja Blanchard, Carbona, 2008.
 
Andrieu Lagarda. Sinèra e la mòstra d’òr (III.IV), realisat per Domenja Blanchard e amb la participacion de Franc Bardòu, Carbona, 2008.
 
Archives de l’Aude
 
Lagarda Andrieu, “Una granda figura occitana: lo majoral Josép Salvat”, S.l., s.d., 1 p. [72 J 205]

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article