CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Divendres, 19.4.2013 03h00

Siam pas encara au Sanctus


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


Non, es pas una ataca contra la laïcitat, n’arrisca! Vès nosautres a la montanha, aquò vòl dire qu’avèm encara pron chamin de far einant d’arribar a çò que volèm. Aquò s’aplica fòrça ben, malastrosament, a la situacion actuala tochant la plaça de las lengas de França dins la lèi dicha d’orientacion per l’Escòla que s’es discutaa a l’Assemblaa.
 
Los debats en comission dels afars culturals nos avian donat d’espers, e es aquelos espers qu’exprimavo dins mon article precedent. Avèm despuèi agut l’occasion de veire coma se pòt passar d’un trabalh seriós, mas discret, en comission, a un debat teatrau tre que se dintra dins l’emicicle, e que las rotinas burocraticas e partisanas sautan fòra.
 
Tot s’es decidat lo 15 de mars. Aqueu jorn d’aquí se discutava en sesilha plenària un amendament adoptat per la comission, maugrat las reticéncias dau raportaire. Poiam esperar que ni per aquestas reticéncias, laissaria passar çò que fin finala èra la posicion majoritària de la comission. Avèm lèu comprés que las causas serian puèi pas tant simplas.
 
 
Las grandas manòbras.
 
Passem sus l’intervencion de la dòna Bechtel, deputada de sabo pus onte e que presenta la particularitat d’estre probablament una de las darrieras personalitats chevenementistas que sieie pas encara passaa a l’UMP o a l’FN. Nos a surtit aqueu jorn d’aquí un discors esmogut mas d’una banalitat desesperanta suu perilh dau “regionalisme conservateur de nos provinces” e sa “conception ethnicisante du territoire” rantanpantanplan. Tot aquò per exigir la supression de l’article 27 bis prepausat per la comission. Çò que lo raportaire coma lo ministre refusèron.
 
Mas èra per prepausar lor pròpria version d’un article 27 bis revist e corregit. La redaccion iniciala, s’apielant sus un article de la lèi Deixonne, qu’avia jamai pausat problèma mas qu’èra un pauc despassat dins sa formulacion, volia invitar los ensenhaires a utilizar d’elements de la cultura regionala dins lor ensenhament quand n’èra de besonh (en francés, en toponimia, en istòria locala...) Lo raportaire faguet mina de creire qu’aquò implicava un ensenhament obligatòri de la lenga a d’escolans qu’o avian pas demandat, e prepauset doncas de precisar qu’aquela utilizacion se poiria faire ren qu’amb l’acòrdi dels parents. Imaginatz un pauc l’ensenhaire compelit, drant d’explicar tal o tau toponim en lenga de l’endrech, d’achampar un grand sinòdi de parents per obténer umblament lor autorizacion. Lo deputat breton Molac - qu’a la FELCO conoissèm ben per l’aguer sovent rescontrat dins l’encastre de la FLAREP, ont se retròban parents e ensenhaires dau public de totas las lengas de França - assajet pron d’explicar de qué se trachava au juste, mas de-badas. Adoptat fidelament per la majoritat, aquel amendament tau coma es pòt perfechament estre interpretat coma dissuasiu per de parents pauc assabentats, o de decideires locaus mauvolents fàcia au “patois”. Aquí non solament ganham ren, mas siam a la risca de perdre de causas que totun anavan de se despuèi d’annaas.
 
 
Perqué tant d’òdi?
 
A la susfàcia, l’argumentari dau raportaire e dau ministre exprima lor paur dau Conselh Constitucionau. E avèm vist evocar l’ombra sacraa de l’article 2 de la constitucion, e l’unicitat mistica dau Pòble Francés, menaçaa per la possibilitat d’una imposicion sornarua a d’enfants inocents de lengas qu’aurian pas chausit d’estudiar, d’aquí grands trebols, misèrias e calamitats sens nombre.
 
Oai. Aquò o creièm, o pas. Chau benlèu per compréner çò que s’es passat davalar d’aquelas auturas esbleugissentas per tornar a la trista realitat.
 
Realitat, premier, de la burocracia ministeriala. O sabèm pron, de resta, e de longtemps qu’au ministèri avèm pas gaire d’amics, e que la causa de las lengas de França fai pas l’unanimitat. Pas question per los grands matadors d’ailamont de l’i acordar una plaça vertadiera dins l’organigram. Sieis meses en reire aviam rescontrat, la FELCO, un conselhier charjat de sègre nòstres afaires. Venèm d’aprendre qu’a partit dau ministèri. Dieu sap quau lo remplaçarè, mas sabèm ja quauque ren, nautres, e d’experiéncia: li chalrè explicar tornarmai un problèma que nos afortirè que lo descuerbe... Lo mesprètz ancian e solide per lo “patois” fai partia de las tradicions folcloricas mai venerablas de la tribu de la carriera de Grenelle, anavo dire de sa bostia d’aisinas.
 
Mas l’i a benlèu una autra dimension, la dau grand teatre parlamentari. Coma se sap, las lengas de França an d’enemics, mas an tanben d’amics, mai o mens convençuts, dins totes los partits. Avèm costuma nautres de ne tirar argument per mostrar que la problematica de las lengas regionalas es transversala als grands camps politics. Mas aquò, qu’es verai, empacha pas que lai aia una pichona contradiccion aquí dedins: sufís qu’un dels camps prengue premier la paraula per aparar l’idèia d’un estatut de las lengas regionalas per que lo partit d’en fàcia, automaticament, prengue la direccion invèrsa. Lejut en foncion d’aquesta realitat autament filosofica, e terriblament umana, lo debat dau 15 de març ven pròpi clar: defendut en sesilha per un elejut EELV, sostengut per de deputats de drecha venguts d’Alsàcia, tot amendament prepausat venia dau meme còp sospiech vist de l’autre costat; e es ansin qu’an fach silenci amai los partisans de gaucha de las lengas, los que conoissèm, e qu’aviam pogut apreciar lors intervencions sieie per questions escrichas, sieie dins los debats en comission.... Lo pesantitge de las disciplinas de partit estofa ansinda tota conviccion. Lor demandam aüra a totes de passar per en dessobre per sauvar l’essenciau, aqueu consensus ponctuau sobre las lengas de França. Vist coma viran las causas, aurèn pron escasenças de tot biais per s’opausar frontalament sus d’autres subjectes.
 
 
Gardarem lo morau
 
Aquò dich, dequé farem? La batesta es mal entrincaa, segur, mas es pas encara acabaa. Pas question per nautres ensenhaires dau public de renonciar, e de nos acontentar plorinoses de vituperar la michantisa de “l’Estat jacobin” ranhanhà. Lo 27 de març ai pogut parlar, au nom de la FELCO, davans lo comitat consultatiu achampat per lo ministèri de la Cultura, via la DGLFLF, e lor ai expausat nostras demandas.
 
Costat parlamentari, es aüra au Senat de parlar. La FELCO ven d’adreiçar a totes los senators una letra amb de proposicions d’amendaments. Nòstre pretzfach es desenant de los convéncer de suprimar, quand vendrè en debat, lo calamitós e grotesc article 27 bis portat per lo ministèri. E de metre dins los articles de la lèi, los solets qu’an una vertadiera importància practica, las polias causas que trobam dins l’anexi que clau lo texte, ont lo ministre parla bèus principis e grands sentiments. Per que las lengas de França l’i figuren, negre sus blanc e ni cort ni costier, a lor plaça.
 
Brèu, lacham pas ren. L’istòria contunha. Nos daissarem pas tòrcer. Ne tornarem parlar.
 
 
 
 
 
Felip Martel, president de la FELCO



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

2 de mai 20.49h

A Ramondet : Sabi pas qual se carpinha... En tot cas, sus totes los forums legissi las ploradissas de Lauze contra lo michant Estat francés e accessòriament contra totes los que luchan d'un biais diferent d'el. Mas ai pas encara vist Felip Martel s'amusar a aquela mena de jòc.
Lo trabalh de la FELCO li laissa pas lo temps de se "carpinhar" coma un enfant.
Bon, amb aquò, soi un pauc decebuda del gaire d'espessor dels comentaris, en defòra de las litanias acostumadas...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 10.18h

#8

Soi d'a fons d'acòrdi Ramondet!
Cal de tot monde e de totes opinions per fargar Occitània e assegurar la sobrevida de l'occitan.

O tòrni dire: "L'ensenhament public de l'occitan pertanh al public: als escolans, als parents, als ensenhaires, als militants, als ciutadans, als religioses, als atèus, als regionalistas e als jacobins, als electors de quina opinion que sián, als anafabèts e als universitaris, a los que se'n foton e a los que s'i apassionan, als franco-restaquistas e als i... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 08.52h

Aquesta dicotomia occitanista m'emèrda !!!!! Martèl, podràs pas jamai avançar sens Lausa e Lausa, seràs pas jamai sostengut sens Martèl !!!! Un pauc d'intelligéncia estrategica sénhers, puslèu que de vos carpinhar coma d'enfants ! La nòstra luta pòt avançar sonque sus sa doas cambas e cal jonher las vòstras doas visions per capitar... Nos fargarem un avenir quand nos saurem servir a l'encòp del martèl e de l'enclutge (sens jòc de mot) !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 15.52h

#6
Segur.

Mas parlar amb un rector se pòt far sens problèma amn un nivèl reivindicatiu bais.

Mas per discutir amb un govèrn cal èsser ambiciós. Quand òm o es pas, la veredicte tomba e es pas jamai en nòstra favor.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 14.21h

#5 D'accòrd. Mas, quitament emb una revendicacion mai fòrta te faudrà ben un jorn te sietar a la mesma taula que lo rector per discutir.
Parlas d'un autre punt important. Dises que l'ensenhament de l'occitan (e quand la FELCO parla de public, parla nonmàs de l'escòla d'Estat) deuria èsser l'afar de tot lo pòple occitan. Sei de consent. Tòrne préner mon cas lemosin. En Lemosin la revendicacion quitament minimalista es portada per Calandreta lemosina e la representanta de la FELCO sus l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 12.20h

#3
Parli pas d'bandonar la reivindicacion, al contrari!
Parli de musclar la reivindicacion e de metre l'òsca mai naut.

Salvar l'occitan e l'ensenhament de l'occitan se poirà realizar sonque se l'ensenhament de l'occitan es obligatòri per totes los escolans d'Occitània. E per arribar a aquò cal que l'occitan venga lenga oficiala.

Ai pas jamai vist que la Felco agèsse demandat l'obligacion de l'ensenhament de l'occitan per totes los joves occitans. O demandan pas al nom de la real-politi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 10.21h

La FELCO a rason de far una (bona) òbra de lobbying, que, d'efièch, dins un sistèma (caricaturalament) centralizat coma lo de França, l'estat decidís de (gaireben) tot. Es verai tanben, ça que la, que l'estat francés farà pas jamai grand causa per nosautres... tant qu'aurem pas bastit una fòrça independentista credibla (fondada pas sonque sus la lenga mas sus la recuperacion economica, politica e sociala de nòstre territòri) e tant qu'aurem pas organizat los mejans de transmetre l'o... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 09.25h

#1 Sei pas de consent coma te quand dises discutir emb l'Estat francés es contra-productiu. Perque, quò vòu dire que fau pas mai de discussion. Aqui avem un texte de la FELCO : Federacion daus Ensenhaires de Lenga e Cultura d'òc. Adonc los que trabalhan per que sia ensenhada la linga dins daus establiments escolars publics. Quala sirà la consequéncia de plantar lo dialòg emb benleu l'enemic mais totparier lo que ten las escòlas ? Tot simplament çò que viven en Lemosin : pas d'ensenham... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 08.30h

Que nescis que siatz amics occitans...!

Vos cal desengachizar !

- Discutir e Decidir e non *discutar, *decidar (monstres lingüistics)

- OCasion (una sola C)


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 07.39h

Nos anaretz pas dire que sètz estats tant ninòis fins al punt de creire que l'estat francés voliá far quicòm per l'occitan?

Nos anaretz pas far creire qu'aviatz pensat que lo govèrn socialista/radical/ecologista donariá un estatut educatiu a l'occitan, e sens parlar d'estatut educatiu, tot simplament una plaça de dignitat?

Seriosament, aviatz cregut a la sinceritat de l'estat francés? M'arraca d'o creire....

Tot çò que se passa amb aqueste MESPRÈTZ OFICIAL (e òc sonque se pòt s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO) logo rss

La Federacion d’Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) regropa las associacions academicas d’ensenhaires d’occitan (CREOs, AELOC per Ais-Marselha e APLR per Niça) de l’Educacion Nacionala francesa.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions