CAPCALERA: PAIS INVISIBLE
CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 29 de genièr

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Divendres, 16.8.2013 03h00

La lei, la lei...amb aquò, se parlessiam d’aure?


Comentaris 31 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Fatalitat: de tant siam ocupats a sègre l’actualitat parlementària e ministeriala, a nos espacear de-lonja entre textes, circulàrias, arrestats, Còdi de l’Education, promessas de campanha, e informacions descorantas suu biais que tau provisor o tal IA / DASEN sabòta l’ensenhament de l’occitan, fai qu’avèm pas gaire de temps, los ensenhaires, per parlar e pensar a çò qu’es nòstre mestier: los contenguts de nòstre ensenhament, e lo biais de lo far passar devèrs los joves que nos son fiats. Alora per un cop, siam en vacançass (relativas, car los uns e los autres avèm pas mancat los grands rendètz-vos de l’estiu, e es pas acabat) per un còp, parlem un pauc contenguts...
 
 
Transmetre la lenga
 
Dau temps de nòstres predecessors, cinquanta o seissanta ans en reire, èra simple: los mainats en arribant a l’escòla pron sovent adusian una competéncia en occitan, foguesse solament passiva, qu’eriam au temps dels darriers badalhs de la transmission familiala. Lo pretzfach dau mestre, ansinda, èra de lor bailar las claus dau passatge a l’escrich, amb la descubèrta de l’impensable: lo “patois “ que servia per parlar au bestiari èra tanben, e despuèi longtemps, lenga d’escritura e de literatura.
 
Ne siam encuèi malastrosament pus aquí. Parlam per facilitat de “re-apréner “ la lenga, mas sabèm de resta qu’en realitat se tracha pas d’un retorn mas d’un anar simple. Aquò demanda doncas d’aisinas pedagogicas adaptaas, e una formacion reala. Las aisinas existan, las formacions e los metòdes tanben, un pauc pertot: penso a las experiéncias fachas dins lo primari en Bocas de Ròse per los centres renfortits, per exemple. Mas los que sabon l’estat de l’ensenhament sabon çò qu’es devengùa, dins las darrieras annaas, la formacion iniciala e la dintraa dins lo mestier. E sabon que fai aüra d’annaas que la formacion contunha dels ensenhaires es reducha a un estat esqueletic...
 
Mas en delai de l’aquisicion de las aisinas e dels metodes, se pausan de questions mai fondamentalas e que son objecte de debats, dins lo mond dels ensenhaires coma dins l’ensems de la movéncia ocitanista.
 
L’i a una question de la lenga. Chau privilegar una forma unifiaa, e pas solament au nivèu de la grafia, o chau pegar au mai possible a las formas parlaas dins lo luec ont ensenham? Los textes oficiaus respondon, en preconizant lo recors a las formas dialectalas de l’academia, non sens una certa simplificacion burocratica (lo “vivaro-aupenc “ s’ensenha en Droma e Ardecha, academia de Grenòble, mas es pas censat s’ensenhar en Autas Aups e nord Bassas Aups - Academia de Ais... Mas los ensenhaires se sabon adaptar -penso als collègas venguts de còps de fòrça luenh, afectats a Gap o Dinha, e qu’an sabut apréner lo parlar dau pòste. Me sembla - mas es de discutar, que lo realisme comanda de s’adaptar a la forma locala. Mas es pas enebit d’anar un pauc mai luenh.
 
 
Transmetre quauque ren aure
 

– Tre que los mainats mestrean la forma locala, començar de lor far descubrir las autras formas, luenchas que luenchas, de la lenga: ansinda pòion a l’un cop viatjar dins l’espaci de la lenga, e descubrir los tesaurs de la cultura - musicala, literària... de las autras regions. E viure ansinda, concretament, l’abstracha “Occitània “.
 
– Establir lo contacte amb los darriers locutors naturaus de la lenga. Es pas simple: elos se mesfisan d’aquelos joves intellectuaus de la vila que lor venon demandar l’accès a un lengatge que per elos lor es reservat, e a los que conoisson despuèi totjorn, en cò sieu. E en vila, descubrir de locutors ansin es encara mens aisiat. Mas fauta de sesera existan de merles: los enregistraments que comencèron i a d’annaas per d’associacions pacientas e eficaças se generalizan: penso a la Talvera, a Al Canton en Avairon, a Nosauts de Bigòrra, au trabalh de nòstre collèga Lissandre Varenne, a aqueu que se mena aüra au CEP d’òc en Provença o encara, a aquelas experiéncias lemosinas… e supauso que chasca region a l’equivalent. L’interés d’aqueu contacte amb los portaires de la lenga es pas solament aqueu d’una desmarcha patrimoniala, o d’una curiositat d’estetas. Es primier de tot una necessitat pedagogica: aquelos locutors pòion ignorar superbament los neologismes qu’adòran los neo-locutors. Mas tenon doas causas irremplaçablas: la sintaxi, e la musica de la lenga, la prosodia, l’intonacion, tot çò que permete d’evitar de parlar un occitan pastat d’accent francés, en un temps ont en cò nòstre es finda l’accent francitan qu’es a s’esvanir..
 
E puèi l’ a un segond element, de natura societala: aqueu monde son estats de lonja mespresats per los ben-parlants, los que lor reprochavan de pas saber lo bon francés Chalria puèi pas que los occitanistas lor faguessiam sentir la condescendéncia que nos inspira lor parlar brut. Se tracha pas d’idealizar lo parlar dau “pòble “, e es pas incompatible amb una normalizacion ben pensaa. Se tracha de respechar los que lo parlan. Aquí parlam de valors umanas, pas solament d’abstraccions patrioticas e totemicas estile Paratge o Larguesa. Parlam de renosar lo liam sociau entre ancians e novèus locutors, e, en delai, entre ciutadans, tot bonament.
           
 
Trasmetre a quau?
 
Un darrier element. Penso qu’es aüra parteat per quasi totos que la lenga e la cultura son pas un patrimòni reservat a los que lors avis an sempre istat suu sol sagrat de la Patria, mas valon tanben per los novèus venguts. Mas en delai d’aquò, me sembla - a la FELCO nos sembla, e pas d’encuèi - que l’i a urgéncia a reclamar que l’ensems de la societat francesa, e en prioritat los mainats a l’escòla aian una iniciacion a la diversitat linguistica e culturala de França. Vòl pas dire ensenhar l’occitan fatalament a Tourcoing (a Paris, si, per contra, s’es agut fach ponctualament e se deu far): vòl dire semondre una informacion minimala. Car es lo solet biais de lochar contra l’ignorància generalizaa dins la societat francesa sus aquò. S’enganessiam pas: avèm d’enemics, mas sovent lor ostilitat ven de lor ignorància, entretengùa per lo nacionalisme francés e son exclusivisme linguistic seculari. Es la prepausicion que faseriam au comitat consultatiu dau Ministèri de la Cultura, e la veèm represa dins son rapòrt finau. Sobra desenant de la veire aplicaa concrètament. Nos i chalrè velhar, lo moment vengut.
 
Ops ! Avio dich que laissario de caire la dimension revendicativa. Vai ben, me perdonaretz, espero.
 



Felip Martèl



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

25 d'agost 09.20h

La chausia de la lenga, pròcha de l'oralitat e generala per l'escrich, es la bòna de segur. Es una dei chausas que pòdon permetre de se sortir de l'efièch "enfarinat", que d'escolans per exemple, amb un projècte de corespondéncia, se sentischan pas isolats coma apreneires de l'occitan. E me fai plaser de legir un article per pensar au trabalh, au biais que lo pòdo menar, a cha jorn.
De demandar l'obligacion de l'ensenhament de l'occitan seriá mesconóisser la situacion onte siam. Lo tra... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 13.45h

Adieu a totes,
Personalament es totjorn un plaser de legir los escriches d'en Felip Martèl e vos confessi que m'a agradat tanben lo comentari d'en Joan Claudi.... Malastrosament criticar serà totjorn plan mai aisit que bastir de causas, e subretot de trabalhar en comun serenament; e pensi que la FELCO, sa direccion e sos membres an plan capitat de bastir e de partejar vejaires, idèas e accions; es quicòm de pas gaire evident dins l'occitanisme e vos feliciti per aquò.
Senon, passam a l'asp... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 12.50h

Es estomagant qu'una questioneta e una reflexion mieuna sus una partida de l'article de F. Martel provòquen un fum de reaccions d'agressivitat (o al limit de l'agressivitat).

Vòli joslinhar que l'article aqueste es escrit dins una rubrica d'OPINION, valent a dire que las opinions s'i pòdon exprimir dins l'encastre dels comentaris. Normalament l'espaci dels comentaris es lo de la DISCUTIDA, de l'ESCAMBI, de la LIBERTAT D'EXPRESSION.

Los comentaris an pas vocacion a èsser una cambra d'enreg... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 10.40h

Que pensi que la solucion serè d'ensenhar la lenga nòsta dab las soa particularitats mes, car que i a un mes, que cau ensenhar ua lenga en grafia normalizada si que volem deishar las annadas de la discriminacion francesa darrer nos ! La lenga nosta fiera de las soas riquesas que's harà unica tota sola dab lo pasatge de las annadas e deus sègles , mes abans aqueth dia que cau arrespectar la diversitat linguistica nòsta com un tresor de paper, eth qu'estó tròp sovent frostit com ua camisa ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 01.34h

Coneissèm totes lo provèrbi chinés. Quand lo savi mòstra la luna, lo nèci agacha lo det. Felip Martèl afustava un problèma essencial per nòstra ensenhament (ja levat per Eric Fraj e J.-P. Cavaillé, a bon drech anar) : quina lenga ensenhar ? I a de gents que se foton d'aquesta question coma de l'an cranta e qu'an pas remarcat qu'una causa : que lo det guinhaire aparteniá al president de la FELCO, una organizacion qu'a lo tòrt de pas far de subrencariment ideologic. Aqueles inquisitors... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 22.06h

E d'aquò, qu'es lo fons de l'article, de qué ne pensatz, collègas e legeires : "L’i a una question de la lenga. Chau privilegar una forma unifiaa, e pas solament au nivèu de la grafia, o chau pegar au mai possible a las formas parlaas dins lo luec ont ensenham? "


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 17.49h

#17 Pensi qu'obligar tot escolan (escòla, collègi, licèu) d'estudiar l'occitan dens son cursus normau es una bona solucion per eliminar definitivament la lenga de l'Educ nat. Mancam d'ensenhaires a tots los estatges. I a per exemple pòstes non provesits en despièit de demandas familhalas, mei que mei a l'escòla. N'èm pas dens una logica catalana o basca. Una bèra part de la populacion occitana (14 000 000 ?) ignora enqüèra la simpla existéncia de la lenga o i vei lo triste patois qu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 17.01h

#20
Me sembla que dire d'un costat "cal demandar lo maximum" puèi "bon astre per negociar"... es pas tròp coërent. La FELCO a mesa en plaça en comun una estrategia per negociar amb l'Estat, dempuèi sa basa fins als responsables, cadun es liure de donar son vejaire, de faire de suggestions o de rectificacions.
Es una federacion que fonciona coma tala, doncas qualqu'un pòt aver un vejaire diferent, mas pas pretendre que la FELCO es en decalatge amb sos aderents.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 15.09h

Osca per l'article de Felip : sa pensada es totjorn soscada. Podèm pas ne dire de totes los comentaris ! Lo trabalh de la Felco e dels Creo regionals es pas a demontrar... Tot lo mond deuria tirar dins lo meteis sens puslèu que de criticar !


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 13.50h

#21
Plan d'accòrdi amb lo comentari de Claudina. Sens la FELCO e tot lo trabalh fach al prèp dels elegits, dels parents, de l'administracion, al pus pròche de las realitats del tarrenc (lo fach d'èstre representativa d'ensenhaires li balha credibilitat al prèp del ministèri), ne seriam probablament pas aqui. Es a l'ora d'ara plan reconeguda e las darrièiras batèstas qu'a menadas amb las autras associacions occitanas mas tanben las de las autras lengas minorizadas ne son lo testimòni ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OC Brigada

Perfil

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO) logo rss

La Federacion d’Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) regropa las associacions academicas d’ensenhaires d’occitan (CREOs, AELOC per Ais-Marselha e APLR per Niça) de l’Educacion Nacionala francesa.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions