Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

En omenatge a Abd el Wahab Meddeb (e 2)

Felip Carcassés

Felip Carcassés

Musicaire tradicional autòdidacte format a la tradicion de las ajustas

Mai d’informacions
(seguida)

França, e doncas Occitània, deu tre ara admetre la preséncia d’una importanta compausanta musulmana. Cal admetre tanben qu’aqueste fach es pas forçadament aisit d’acceptar per totes, perque aquela preséncia, massisa dins cèrts endreches, càmbia lo quadre cultural per un fum de monde, sustot las mai vièlhas, nascudas dins una societat qu’existís pas pus. Disi pas qu’es la reaccion de la totalitat de las personas, e disi pas tanpauc qu’es plan. Disi, per las rasons expausadas mai naut, qu’a mon vejaire es tròp superficial de tractar aquò de racisme. Es mai complicat qu’aquò; es puslèu una pèrda d’amiras. Per lo biais de la television, aqueste cambiament es perceptible tanben per aqueles que vivon dins de luòcs ont la populacion musulmana es de proporcion febla o quitament nulla. E los legeires atentius posquèron verificar qu’es lo meteis estat d’esperit que me butèt a ensajar de comprene l’intellectual descridat Tariq Ramadan, que ne parlèri mai naut. Tan coma per un elector de l’FN, escoti tranquillament çò qu’a de dire, e amb l’exemple del moratòri sus la lapidacion, constataretz que la situacion s’apasima quand òm pren lo temps d’escotar qualqu’un sens partit pres.
 
Pasmens, la fe musulmana, coma las autras, deu admetre lo principi d’una adaptacion a la situacion, novèla tanben per èla. Per exemple, dins las cantinas, escolaras o autras, cal preveire, ara, de menús sens carn de pòrc. Mas aquò se pòt far d’un biais “suau”: se i a de pòrc al menú, suggerissi que i aja la causida menú carn / menú peis (o vegetarian). Aital los musulmans son respectats tot en presentar la causa d’un biais non religiós.
 
Mas los musulmans, de lor costat, devon metre tot en òbra per se desbarrassar del salafisme conquistaire, que, amb sos excèsses e sas provocacions, pòt geinar d’unes non-musulmans, e aquela gèina sabètz ara que per ieu la cal pas ignorar, es mon sentiment. Pensi a la portadura sistematica del vel, e quitament del simple folard. Mas atencion: me pensi tanben qu’enebir aquela portadura es pas lo biais melhor de far. Los integristas de tota mena pantaissan sonque d’una causa: la victimizacion. Es per lo discors esclairat al sen de l’Islam que se deu operar lo cambiament. Al sen de l’Islam se poiriá decretar facultatiu, segondari, la portadura del folard, un bon còp per totes. Rementi e afortissi qu’aquela portadura es pas coranica. La limitar es pas luchar contra l’Islam esclairat, lo d’Averroès, mas contra lo salafisme. Aquò, los sols musulmans o pòdon far, mas l’ajuda activa del governament francés seriá preciosa. Benlèu qu’aquela votz del cambiament vendrà de la jovença dels païses musulmans d’ara, que descobrisson la democracia amb tan de dificultats. Compti sus aquela votz per l’avenidor (veire la fin de l’article), coma sus la clarvesença dels politics futurs e del monde associatiu d’aicí, que fa sovent de causas interessantas. Aquela votz pòt tanben parlar aicí e ara: coma la de Tareq Oubrou, l’imam de Bordèu, que presica “una visibilitat musulmana discreta, es a dire que relativiza l’obligacion de la portadura del folard, en se concentrar sus las practicas islamicas non vesedoiras mas essencialas coma las valors moralas (generositat, respècte, umilitat, pietat)”. Aital, per el, “uèi lo folard es vengut pels musulmans un objècte obsessional que redusís la femna musulmana a-n-aqueste tròç de teissut”.
 
Evidentament, aquel òme coneis sa religion e sap que l’espandiment de la portadura sistematica del folard (e aquela, mens sistematica benlèu mas presenta tanben, de las clucas de solelh, remarcaretz aquò, ara, mai atentivament…) es una invencion eissuda de çò que ieu ai pas paur de sonar una sècta: la sècta wahabita, o salafista, segon qu’òm prenga la rasic o lo produch. La denonciar es un dever de democrata.
 
La femna musulmana se deu pas vestir d’un biais impudic, es sonque aquò que demanda l’esperit dels tèxtes, que sus aqueste aspècte es dins la dralha de las autras religions monoteistas.
 
Lo ponch un pauc subjectiu que me permeti d’apondre ara concernís l’avenir de nòstra lenga, dins aquel encastre baug de consomacion reina, amb l’omnipreséncia del materialisme mercantil e del jacobinisme francés. Aqueles tres ponches son per ieu l’empacha primadièira a-n-aquel avenir, e personalament me causan de lagui, o amagui pas. Cal doncas precisar que las questions ligadas a l’espandiment de sèctas retrogradas al sen de l’Islam an pas res de veire amb l’aflaquiment de la practica de la lenga d’òc. Se los occitans la parlavan a una escala granda, seriá la lenga normala de comunicacion per totes! Aquelas questions ligadas a l’Islam an pas res de veire tanpauc amb lo malastre economic de nòstras regions, creat per la sola lei del profièch que se descadena sus lo monde: es çò que soni ieu la joscultura, la del materialisme cèc, e que creèt benlèu, per reaccion, lo mostre contrari, es a dire los fanatismes religioses. Es lo sistèma economic baug que creèt aqueles integrismes religioses, o cal pas jamai doblidar. En mai d’aquò, coma ensagèri d’o mostrar, aqueles moviments son pas que de caricaturas d’espiritualitat. Las personas sedusidas per èlas son tan de plànher coma las que tombèron dins las mans del Temple solar, o autras sèctas Moon. Aquelas questions concernisson quicòm mai: la necessitat de cercar de solucions a un viure ensems tre ara necessari, a fins justament d’empachar tot poiriment.
 
Espèri, ara, èstre comprés.
 
Prepausi tanben quicòm de concret per çò que concernís la libertat d’expression. Aver lo drech de publicar de dessenhs, d’articles, de libres non favorables a l’Islam es un ponch fondamental. Mas cal faire de concessions mutualas. Es per aquò que prepausariái qu’aqueste drech s’arrestèsse a la representacion de Maomet. L’Islam enebís aquela representacion. Tenguem-ne compte. Doncas, levat aquel ponch de la representacion de Maomet, se pòt tot dire e estampar, es çò que prepausi.
 
Per çò que concernís la menaça de mòrt per un apostat, ara me sembla qu’avètz comprés que per un Islam esclairat es un problèma qu’existís pas. L’interpretacion vertadièira del Coran daissa cadun far coma o sentís.
 
E enfin mercegi aicí Josiana Ubaud, Miquèla Stenta, Silvia Berger, tres femnas, e òc, benlèu mai consciéntas de la terribla regression que representa lo messatge dels fondamentalistas, creacionistas crestians e integristas musulmans, aqueles darrièrs benlèu mai veisedors dins nòstras contradas. Convidi doncas cadun de caçar tot “reflèxe pavlonian” tre que se parla d’Islam.
 
Ai consciéncia de m’èstre exprimit sus un subjècte sensible. Pasmens cal pas faire l’estruci, e ne cal parlar serenament, e sustot, enfin, sens tabó.  Ne caliá un, dins lo mitan occitan per o far, non?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Annie
1.

Es pas aisit de comprendre, per desconneissença, las diferentas tendéncias dels religios. Aquel article les mostra brièvement. Mercé per la dubertura d'aquela pòrta : n'es pas totjorn simpla a butar. Liure apuèi a cadum d'aprigondir.

Un discors amb tolerància mai pas solament en teoria puèi que des solutions concrètas son propausadas. Aiçò es plan rare.
Un grandmercè per aquela analisi fòrca intéressante.
(debuti en occitan : excusaratz mas errors)

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article