CAPÇALERA: VAU SERENA
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 20 de febrièr

Gabrièu Balloux

Dimenge, 23.11.2014 03h00

La milpa, un sistèma exemplar


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Dens ma formacion, èi trabalhat sus una practica agroecologica fòrt astuciosa existent au Mexic desempui mèi de 6 000 ans: la milpa.
 
L’agrosistèma associa tres plantas: lo blat d’Espanha (basa alimentària dens’queth país), la mongeta (frijol) e la cuja. Lo grand avantatge de la milpa es la complementaritat entr’aquestas plantas. En efèit, lo blat d’Espanha sèrv de paishèth per la mongeta; la mongeta, qu’es una leguminosa, enrishís lo sòu en azòte gràcia a ses bacterias simbioticas Rhizobium; la cuja capèra lo sòu e atau empacha les bosigas* de se probanhar.
 
Au solide, d’auts legumes son ajotats a volentat: piments, saladas, tomatas, turras,... Ad aquò an costuma d’ajotar una planta companha mellifèra, Celome serrulata, dont la fonccion es d’atirar los insèctes pollinisators; antau, lo rendement pòt èster aumentat tot-a-fèit naturalament. D’autas plantas companhas, que son extrèmament nombrosas e variadas, an un ròtle protector (alunhament de parasites, atirança de predators d’aujames,...); per citar sonqu’un exemple d’a nòste, la carròta e la porrada an la proprietat de se protejar mutualament.
 
Lo segond avantatge de la milpa es son autonomia socioeconomica. Los paisans que la practican ne son pas de gassilhaires: tornan utilisar la palha de blat d’Espanha e divèrs borriàs vegetaus per fin d’enrishir lo sòu e de norrir la poralha. E coma la milpa a una rotacion de 2-3 ans, quòra les pèças s’embrostalhan, atiran gibièr. Enfin, los gruns de blat d’Espanha son fertiles e de vielhas varietats, çò qu’es interessant: pòden tornar samir shens crompar en çò de firmas, e la diversitat genetica dens l’espècia es fòrta.
 
Anèvi oblidar l’interés nutricionau: les tres plantas se completan per portar una alimentacion equilibrada aus paisans dau lòc. Lo blat d’Espanha es sarcit d’amidon; lo frijol es gaunit de proteïnas; la cuja es risha en lipides e vitaminas.
 
La milpa es donc un sistèma fòrt economic, a hèser se darrigar lo peu a les grandas firmas. Malurosament, damòra a l’escala de la cultura viurèira, e se tròba miaçat per l’expansion de les culturas de blat d’Espanha clonau (e OGM, tant qu’i som).
 
En 2005, una lei, dita ley Monsanto, estut promulgada. “Más que ser una ley, se refiere a una guía del gobierno para que corporaciones fármaco-mercantiles procedan hacia la siembra de semillas genéticas en México [...] Las dos primeras etapas [samenças ad escala experimentala e pilòta] fueron tratadas como secreto corporativo lo cual quiere decir que su acceso a observadores independientes fue restringido y vigilado.” (hont: UCCS). Malurosament, en 2008, dau pollèn geneticament modificat comencèva a contaminar les culturas tradicionalas.
 
Faça a la volentat politica dau Mexic d’encoratjar la politica productivista ipèrliberala, de movements se mastan per i hèser rampèu, en rapelant l’importància dau blat d’Espanha dens la via mexicana. Qui sap qui n’en sortirà ganhant...
 
En Euròpa occidentala, am d’exemples de sistèmas agroecologics a garròts:
 

— associacion triticale-pesèu;
— pacatge de crabas dens de pèças de bòi blanc;
— bornacs dens de culturas;
— associacion briule-acacià;
— pacatge de motons dens de vergèirs de pruèirs;
etc.
 
E a çò que parei, una brava partida daus collègas de l’ENSAIA (escòla d’agronomia) se destinan a trabalhar sus’questas practicas alternativas puslèu que non pas de vénder de pesticides. Una paja se vira tot tuishau!
 
 
 

_____
* Les meishantas èrbas; a ne pas confónder demb los bosics!



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

23 de novembre 18.31h

Un sistèma EXEMPLAR (pas "exemplari").


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gabrièu Balloux

Gabrièu Balloux logo rss

Etnobotanista, diplomat en agronomia-environament. Creator e redactor dau jornau electronic Lo Sarmonèir

mai d'informacions

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions