CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 de novembre

Gabrièu Balloux

Dimenge, 10.9.2017 03h00

Toponimia gascona (IX): Tucas & cia


Comentaris 21 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant En cargament


Tuc des Neres (Val d'Aran)
© Isidre Blanc




Etiquetas
balloux, toponimia gascona, toponimia gasconaballoux

Qu’èstim en plana o en montanha, vésem a tengut d’elevacions de terrenh... Los toponimes que les designan son abondós :


 Entremitan los mèi ancians, los que vènen deu pre-indò-europèu *tūkka e que son espanduts pertot en país d’òc. Lo pus basic es tuc, mèi son femenin tuca qu’es mèi guienés que gascon le Tuc, le Tuc de Lalanne, la Tuque... Pòdi pas rejustir au plaser de vos balhar tota la corriòla de derivats de tuc(a) tucòt en vath de Garona (le Tucot), tuquet (le Tuquet, Tuquet de Cauarèretuqueta (la Tuquette), tucòla en Gasconha orientala (la Tucole, les Tucoles), ticòu en vath d’Aura, tucòu (Tuco, Tuco Bas), tucolet en Armanhac (le Tucoulet, Tucoulet Blanc), ticolet en Gasconha orientala (le Ticoulet), tucolàs, tucolassa, tucolar, ticolar... Una varianta de tuc es... truc. Per exemple, a Bruish, le Truc se tròba sus una elevacion de 155 m au dessús deu nivèu de la mar. E la famosa tautologia Truc de la Truque es citada per B. Boyrie-Fénié.
 

 I a tanben una racina anciana kuk- : lo Cuc Ravet es un promontòri que perlonga lo mont Aspet, en Bigòrra. Mantun nom de comuna s’i restaca : Cuq-Toulza, Cuq (en Agenés e en Albigés, los dus sus una tuca), Montcuq (en Carcin, tautologia).

 

 Una varianta de tuc(a) es suc (mèi sut, sup, suca), es inusitada en gascon mès se retròba en Lemosin, Auvèrnha, Daufinat, Lengadòc, Carcin, demb sos diminutius suquet, supèl, suquèrli o mèi suchàs. Atau : le Suquet, le Sucharet, le Suchar, le Sucharoux, le Suchas...

 

 Los docs, tipics de la lana vasadesa (sustot a Casalís ont fòrman un V e culminan a 133 m), meritan tota nòsta atencion, percé que son curiositats geologicas. Son de dunas d’origina eoliana. Citaram : Douc de Resquet, Cap du Douc, Douc de Pillot, Douc Blanc, Douc de Junqueyre... Pòdetz véser quauquas fotografias achí[1] e aquí[2]

 

 Per toron, ne’n parlèri dejà achí : [3]

 

 Anem adara cap a les Pirenèias. Parlan quauque còp de malh, essencialament en Bigòrra. A Estanh, tròban tres toponimes : Et Malh, Pé det Malh Soum dét Malh ! S’agís, de vrai, de hauta montanha (mèi de 2000 m). En Biarn, lo Mailh d’Ilhoun, eth, despassa a pena los 900 m.

 

 I a tanben lo mot pena, que se restaca a l’espanhòu peña[4] e au catalan penya penyal[5] ; vèn deu latin pĭnnaplume”. Es un ròc elevat, una cresta, un cim... Dens les Pirenèias, tròbam per exemple Pene Arrouye, Pène Blanque, Pène d’eras Autous (deras hautors ?), Pène de Garoune e bien d’autas. Mès sustot, fau pas aublidarPenne-d’Agenais : Lo vilatge es apitarrat sus un promontòri alongat e haut de 150 m !

 

 Pusque parli d’un promontòri alongat, me fau mencionar lavetz les sèrras (cf. l’espanhòu sierra). Vèn deu latinsěrra e ‘quò’s un mot larjament occitan. D’aquí vèn lo nom deu País de Sèrras, qu’es cobèrt de puèges, o mèi los patronimes Serres, Lasserre, Lassarrade... Sos derivats en gascon son : sarrat(h) (Sarrat d’Agréou, Sarrat de Barthe de Seil, Sarrat des Aragnous), serrat(h)[6], serrada (la Serrade, Serradiouse, sarrada (la Sarrade), sarradet (le Sarradet), sarradèra (Sarradère), sarradòt (Sarradot, Sarradots), sarradon (Sarradou), sarret... En toponimia deu Cernés, existissen Sarroc de la Peyre, Sarroc du Can, mèi l’interessanta Sarrouqueyre que se tròba... au mitan deu V format per los docs de Casalís !

 

 En Bordalés, lo francés colline, tertre se pòt traduíser per tarrèir terrèir Terrey des Chardines, Terrey Long, Tarrey Rouge, Tarrey de Castet, Tarreyrots ; quauque còp es au femenin (les Terreyres). Mès le Terré (en Biarn) sembla ne’n èster tanben.

 

 Enfin, lo pus important, au mens au nivèu antroponimic : l’ensemble de mots derivant deu latin pŏdium. Lo tipepui (e puy en francés) es espandut pertot, coma lo patronyme Dupuy. En gascon, am : puish tipicament en Bordalés e en Albret (Saint-Germain-du-Puch, le Puch, Bois du Puch, Puch-d’Agenais ; patronime Dupuch) ; poi en Gasconha centrala e meridionala (le Pouy, le Pouy du Luc, Pouy-Roquelaure, Pouy-de-Touges ; patronime Dupouy) ; poei en Biarn e Bigòrra (Poueyferré, Pouey Ardoun, Pouey det Pi, Poey-de-Lescar ; patronime Dupouey) ; pei en Medòc e sus la riba dreta de Dordonha (Pey Landry, Pey Amat[7], Peypinson) que fau pas confónder demb Pèir. A costat, en Agenés, Perigòrd, Carcin e pus lunh encara, serà puèg (Pech de Berre, Pech de l’Estelle, Pech de l’Olm, Pech Bracou ; patronime Delpech). Notaram que los patronimes Dupouy Dupuy son entremièi los pus frequents dens mantun departament gascon[8]. A partir de ‘queths mots, i a tota una sica-saca de derivats deu tipe pujau/pujòu (Pujols, Pujos, le Pujaou, fem. la Pujolle) amèi sos diminutius (Pijoulet, les Pujoulets) ; d’aquí vènen los patronimes Pujol, Pujos, Despujols, Dupiol...

 

 

 


[1] http://ciron.vtt.free.fr/randos/cazalis_doucs.htm

[2] http://www.rando-landes-de-gascogne.com/article/des-grues-et-des-doucs-deux-bonnes-raisons-de-randonner-cazalis

[3] https://opinion.jornalet.com/gabrieu-balloux/blog/2261/toponimia-gascona-viii-turon-e-toron

[4] Una peña es una colina, monte o protuberancia rocosa, generalmente aislada de otras elevaciones de mayor altitud en relación a ésta.” (Wikipedia)

[5] Un penyal o promontori és una massa rocallosa, normalment aïllada, i d’una certa altura. Una zona plena de penyals es diu penyalar.” (Wikipedia)

[6] Sustot en toponimia rosselhonesa : Serrat d’en Calvo, Serrat d’en Xapitena, Serrat d’en Raball...

[7] Nom d’un tarrèir calcari en Libornés.

[8] http://www.geopatronyme.com



publicitat



Comentaris

18 de setembre 10.24h

Plan bona recension. Era toponimia un tresòr !Ua ajuda dera granas enà interessar ara lenga e ara istoèra deth païs! Qu'ei sabut mes qu'ac cau tostems diser.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de setembre 14.19h

Question a Gabrièu Balloux
Eh i a projectes de toponimizacion occitana amb las collectivitats localas (vilas, parcs naturals, dralhas de caminada...) o cartografics amb l'IGN?



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de setembre 10.34h

Reconquista toponimica
La toponimia es un subjecte central per l'occitanisme lingüistic.
Es un patrimòni istoric, un testimòni de l'identitat occitana, e dèu èsser mantengut e mai protegit.
L'apròchi toponimica confronta a de cases practics concrèts, e tòrna menar l'occitanisme a la realitat.
La reapropriacion de l'espaci occitan passa par un tractament correct fonetic/ortografic de la toponimia e una pedagogia de la toponimia coma o fa Gabrièu Balloux.

Un occitanisme local o global, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 21.46h

#17 Un exemple( mas n'i auria tantes autres!) de la degradacion e del mesprètz per la lenga al travèrs dels toponims - evoquèri jà dins un precedent comentari aquel exemple.
Soi sortit d'una boria apelada "lo Mèire"; la grafia normalisada s'adapta sens cap de problèm al toponim.
Oficialament, en francés, èra vengut "Le Meyre", çò qu'èra pas luenh de l'occitan, e se prononçava en " francitan": amb l'accent tonic sul primièr "e" dubèrt- ,e, a la fin, un "e" mut non accentuat mas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 19.37h

#16
Es çò que pensi tanben...dens una optica purament occitanista. Per lo grand public, sol ''Pusquey'' retranscriu la prononciacion (...e encara! Lèu tots diràn sonque ''pusqué'') ...e fau pas aublidar que la grafia ''-ey'' èra emplegada à l'Atge Mejan!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 10.37h

#15 "pusquèir" me sembla donc un bon compromés entre la rigor grafica e lo besonh de s'aluenhar pas tròp de la prononciacion locala...Non?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 09.38h

#14
Es que lo mot occitan es ''pusquèir'' ( pesca -> pusca dens una partida deu Bordalés,)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 09.03h

#10#11
Solide que cal aver una reflexion sul biais de notar los toponims. mas aquò's pas tan simple - emai pels toponims d'Occitània centrala ( se l'òm se vòl sarrar de la prononciacion locala).
Cossi e duscas ont se pòdon servar las prononciacions localas, sens pèrdre la dignitat de la lenga(que, per ieu , es importanta), e en seguissent las règlas de basa de la grafia de l'occitan normalisat.
L'exemple de "le Pusquey" es significatiu:
Per ieu, quand vési "le Pusquey" aquò me di... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 22.53h

#12 interessant! Nos causaràs de toponimisme...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 19.39h

#11
Òc, sui en trin d'i trabalhar per la Benauja.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gabrièu Balloux

Gabrièu Balloux logo rss

Etnobotanista, diplomat en agronomia-environament. Creator e redactor dau jornau electronic Lo Sarmonèir

mai d'informacions

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions