Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un reculh participatiu de recèptas de còcas deus País d’Òc

Gabrièu Balloux

Gabrièu Balloux

Etnobotanista, diplomat en agronomia-environament. Creator e redactor dau jornau electronic Lo Sarmonèir

Mai d’informacions
Adishatz a tots!
 
Vos prepausi quauquarré: hèser un reculh participatiu de recèptas de còcas deus país d’òc, e la tematica seré: les còcas brioshadas de Nadau e deus Reis.
 
Per participar, sufís que me transmétitz vòsta recèpta avant la mitat de genèir 2019; pòt estar:
 
— una recèpta tradicionala (còca deus Reis, lisa, garfo...);
 
— una recèpta qu’atz revesitada a partir d’una basa tradicionala o en barrejant mantuna recèpta;
 
— una recèpta qu’atz inventada.
 
Les condicions:
 
— la còca diu estar brioshada;
 
— fau qu’àugitz testat la recèpta (pas de simple recopiatge de libre!);
 
— dens lo cas d’una recèpta tradicionala, fau que vèni deus país d’òc;
 
— fadrà mencionar un lòc d’origina (region o comuna, qu’èsti lo lòc ont damòratz, lo lòc d’origina de la persona que vos a aprés la recèpta, etc.);
 
— pòdetz ajotar anecdòtas, precisions sus lo contèxte dens lo quau atz aprés o inventat la recèpta;
 
— la recèpta diu estar escriuta en lenga d’òc (dens la grafia que vòletz);
 
— una fotò de la còca (qu’èsti entèira o pas) es bienvinguda.
 
De mon costat:
 
— les causidas graficas seràn pas modificadas, sonque les cauquilhas o marganhas tipograficas;
 
— incluirèi totas les recèptas, mèmes shens fotò, deu moment que correspónden aus critères;
 
— lo nom de cadun serà mencionat (exceptat s’ec vòletz pas);
 
— lo libròt serà enviat aus participants, e serà botat en libre accès sus internèt se digun s’i opausa.
 
Bonas hèstas!
 
 
 
 

Mandatz les recèptas a gabyballoux@hot...
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Nadine Combaluzier Aujaguet
2.

#1 Estraches tira d'uno pajado d'istòrio a perpau dòu Vivarés din "Brève Histoire du Vivarais" sus Enternete (traduciu persounalo) :
"Es à la sourtido de l'Age dòu Fère que l'assenço d'unita das pople regiounalisa permeteguè as lati qu'espandiguèssou lus coulounisaciu sus lou païs de Vivarés."
"L'anessiu de Lengadò permeteguè as baile e autres agent aministratiu que faguèssou de mai en mai sentì l'aciu centralisatris dòu rei de Franço sus lous coumte e lous prelat. Lus empausiciu sara facilitado per de poudé loucau qu'èrou divisa e se fasièu la guèro : en plaço d'un ensem couërent de segnouriè, un mescladis descourdura d'ambicius divergento. Aquelo aministraciu reialo se sacara din las fendasclo per, au bout d'un sègle, dissòure aquel acampadis eterougèno de multiplos segnouriè loucalo."

E tant e mai de provo, din l'Istòrio, que l'unita fai la fuorço. Se l'espandido d'O, la Tèro d'O es uno revendicaciu que noun può faire que nostre avantaje d'Omes d'O, aquesto naciounalita deu pa coupià la malautiè franceso dòu nivelamen e dòu remplaçament de las especificita. La "naciu aucitano" deu èstre uno aisino de revendicaciu naciounalo e euroupenco en mai d'èstre uno aisino de couperaciu enterregiounalo pan-aucitano. Deu segurament pa suplantà lou sentimen identitàri prumiè que se situo la majo part dòu tems au nivèl de la coumunauta loucalo, de la vilo ou dòu vilage em dòu pichot païs que li es restaca.
Bien de mounde se sentiran e se definiran, per coumença, de la coumuno que l'i an viugu lou mai. Pièi ajustaran que vènou de Las Lando, de Limagno, de las Ceveno, de Camargo, de las Mounedièiro, de Marjarido, dòu Leberou, de las Boutièiro, vous save ieu... avans de se sentì e de se definì d'uno naciu, saguèsse aucitano ou franceso. Fasès l'esperienço d'enteroujà lou mounde e veirés. Malerousament, aquelos identita vraio, pièi que geuculturalo, an perdu d'enfluenço davant lou councète aministratiu das despartament qu'es esta bien encapa...

Cò fai que revendicà "Los Païs d'O" es quicom de coumpletament couërent e coumpatible em de la nouciu d'Aucitanìo, dòu moumen que la naciu Aucitanìo s'en ten à soun ronle d'aisino e de courdinairis.

  • 4
  • 0
Marcabrun II
1.

Que i a un sol País d’Òc e ua sola Occitània. Quin e’s pòt tolerar enqüèra, en 2018, que quauqu’un e diga “los País d’Òc” au plurau dens un mèdia occitanista normau?

  • 5
  • 10

Escriu un comentari sus aqueste article