Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

E se quitàvem de nos desencusar d’existir? (II)

Gèli Grande

Gèli Grande

Emplegat a La Pòsta, escriu de cronicas dins la revista Lo Lugarn. Es afogat de rugbi (subretot) de XV, de bona literatura e de bon cinemà quina que siaga la lenga.

Mai d’informacions
Dins mon article de la mesada passada vos parlavi d’una tissa occitana, la de se desencusar d’existir. Uèi ensagi d’analizar d’ont ven e totas las consequéncias que ne patissèm cada jorn e sovent sens nos’n mainar.
   
***
 
Quand èri estudiant a Bordèu per las annadas setanta de l’autre sègle, me ramenti qu’un jorn una colèga que sortissía d’entre Fumel e Mont Airal  en Naut Agenés (dins lo nòrd del departament d’Òlt e Garona) me cantèt aquesta giga que ne coneissíai d’autras paraulas titoladas “Lo Curat de la Capèla”
 
Quand la maire se bandava
Se pissava pels esclòps
Quand lo paire se’n tornava
Se’n servía per far chabròt
 
Lèva lèva lèva la camba
Lèva lèva lèva lo pè
 
Quand la maire èra bandada
Que lo paire avía pas sèt
Redolavan dins la prada
Per far de capurlets.
 
 
Me diguèt que la teniá de son monde qu’èran de pageses e que o aviá ausit a cantar pels vesins e d’autres familièrs.
 
Podèm legir aquelas paraulas coma una cançon escatologica e trufandièra ... una de mai e la lei del genre – quina que siaga la lenga emplegada – vòl que la femna siaga desvalorizada e servisca de far valer del mascle tot poderós. Sèm plan luènh de l’etica trobadorenca.
 
Se baissam un pauc mai la lopia podèm veire lo rebat d’un moment d’una societat – l’occitana – que crei pas pus a sa lenga e a sa cultura e a las valors que portavan. La femna a besonh de beure mai que çò necessari per endurar la vida e tot parièr pel plaser sexual.
 
Se l’òme e la femna son fachs de còs e d’esperit son fachs tanben de çò que meton dins lo primièr per far foncionar lo dusau. Aicí quitament çò que meton dins lo còs es desvalorizat.
 
Çò que disi o retrobam dins una autra version del “Curat de la Capèla” que ditz que
 
“Lo Curat de la Capèla
Fa la sopa de caulet
Per estalviar la graissa vièlha
I far cagar lo vailet
 
 
Vòli plan creire que los occitans aiman de se rire d’eles. Aquò’s diferent es d’òdi de se. Al cap d’aqueste caminament :
  
I a la panholada entretenguda pels Chevaliers du Fiel e lo Duo des Non mercés plan Sud Radio.
 
I a l’acceptacion  de la perdiá de l’accent qu’avèm en francés per d’unes mitans socials e/o professionals.
 
I a tot parièr l’acceptacion de la caricatura dels occitans carrejada per una pellícula coma “Bienvenue chez les Ch’tis” amb la complicitat d’actors d’origina occitana. 
 
I a lo vòte ultranacionalista francés o l’empenhament umanitari per de païses e de pòbles qu’an pas vertadièrament besonh de nosauts.
 
E per clavar i a lo “me’n bati de tot” que far pujar lo nombre dels abstencionistas per totas las eleccions.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Amalric de Montreal Montereal de Carcassés
2.

Se desencusar d'exisitir, coma umans de lenga diferenta, de cultura diferenta, de nacion diferenta, e, fin finala, d'estat diferent. Ja que dels Franceses, sèm diferents.

  • 1
  • 0
josiana ubaud
1.

Excellenta analisi... ailàs. Canha prigonda per justificar tota non accion o òdi de se, sabi pas. Mai desesperant de tot segur.
E mercé per la cançon e vòstra analisi que van enriquesir mon segond volum de "escrichs sus lei femnas"... ailàs totjorn.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article