Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Plaidejar per una Occitània… normala

Gèli Grande

Gèli Grande

Emplegat a La Pòsta, escriu de cronicas dins la revista Lo Lugarn. Es afogat de rugbi (subretot) de XV, de bona literatura e de bon cinemà quina que siaga la lenga.

Mai d’informacions
Occitània tala que la descriguèri dins mon ucronia del mes passat, sería un estat-nacion del biais occitan, valent a dire una Republica Federala per que totes los occitans e las occitanas d’ont que siagan s’i sentiscan en çò sieu… sería estat aquò lo nòstre modèl nacional pròpri e cap d’occitan d’origina o d’adopcion i sería pas colhonat.
 
Quauqu’un prepausèt una autra ucronia* damb lo nòrd de l’estat espanhòl d’uèi. La mia ucronia èra pas de las imperativas? la sia tanpauc! Dins una ucronia es permés de somiar e per la nòstra Patria Occitana tostemps somièri e somiarai çò que que se pòt de melhor.
 
Me pensi qu’es una engana de las gròssas de dire que podèm pensar França dempuèi Bordèu, Tolosa, Montpelhièr, Marselha, Niça, Clarmont o Lemòtges. Fa uèit sègles Occitània aguèsse conquistada França pensatz seriosament que los franceses d’uèi de Rouen, Angers, Châteauroux, Lyon, Nancy o Lille aurían l’idèa de pensar Occitània dempuèi Normandia, Anjó, Lionés, Lorena o Picardia? Desolat pels que pensan atal! Cada matin bèvi lo café sens Sicre!
 
Occitània independenta de doman serà coma la bastirem. Pensèssi que seriá possible de se passar d’un estat occitan al sègle XXI o apuèi, sostendríai aquesta idèa. Malurosament tot batut e rebatut se nos volèm salvar avèm pas e aurem pas d’autres mejans que la bastison d’un estat occitan. Coma dison los catalans "L’autonomia que nos cal es la de Portugal" sens oblidar Nepal e Senegal pel plaser de la rima.
 
Aquel d’aquí virarà malament se fasèm los piòts. Cresi que virarà de plan perque vòli creire que los partits politics occitans del moment seràn pro vigilants sus doas causas essencialas la democracia pluralista e lo federalisme intèrne. Quichi sus l’afar del federalisme intèrne per nos gardar de reproduser la via e la votz d’un dels nòstres mèstres de l’ora d’ara França.
 
Volèm pas far Occitània per aver un Grand Tolosa o una ipèr Marsilha que son de projèctes ja plan entamenats e que caldrà corregir. Oc-ben, cal e caldrà combatre fòrt e mòrt lo centralisme possible d’una metropòli occitana sus las autras. Nosauts occitans devèm innovar e prepausar la vila d’Albi o una autra pichona vila mai centrala per futura capitala federala de la nòstra nacion.
 
Es a bèl esprèssi qu’escriguèri "Occitània seriá sòcia de l’Union Europenca e de l’ONU. Occitània seriá independenta, liura, sobeirana". Non! es pas de literatura per se (per me) far plaser. Totes los païses que se descarguèron del pes de la dominacion coloniala que los escanava demandèron totes d’èsser sòcis de l’ONU e ara i an un sèti a egalitat amb l’ancian mèstre. Tot parièr per l’Union Europenca: Doman Escòcia, País de Galas, Bascoat e Catalonha vendràn a l’encòp independènts e sòcis de l’Union a costat dels ancians mèstres. Doncas per de que pas Occitània?
 
Esperar que lo capitalisme siaga cap e tot escanat per far l’independéncia es esperar l’an pèbre. Me fa pensar a un que diría que se pòt pas far de mesuras de justicia  sociala tant que lo darrièr dels patrons del monde serà pas penjat per las tripas. Entanterin França contunha e contunhariá de nos manténer lo cap jos l’aiga … e l’extrema esquèrra francesa l’ajudariá.
 
França es pas lo mal absolut, cap de país o es pas. I avèm de dreits politics e socials minimals que d’autres pòbles ancianament tutelats per França (Africa Negra "francofòna", Argeria, Maròc, Tunisia, Vietnam etc) aguèron pas jamai. Tot aquò nos fa pas los egals dels franceses de "la vraie France, celle du Nord" cara al Jules Michelet. Dempuèi 8 sègles França es pas la nòstra egala, mena en çò nòstre (e tanben endacòm mai) una politica que la fa mai egala que las autras coma auría agut dit lo Coluche.
 
Lo dreit d’èsser ciutadan francés nos balha lo d’èsser ensenhat sonque en francés, lo de conèisser pas la nòstra istòria, lo de se formar en francés emai en anglés per anar trabalhar luènh del país, lo de far foncionari en (Iscla de) França e de se’n tornar per las vacanças d’estiu puèi per la retirada etc …  Vertat es que pel moment los occitans ne semblan contents e consents, mas es pas per que vos sètz maridats mai o mens volontariament que vos devètz interdire de divorciar.
 
França a lo dreit de viure sens nosauts e nosauts sens èla. Per parafrasar  lo Dalai Lama dirai que "França es la nòstra vesina dempuèi mai d’un millenari e dins un millenari (s’avèm subreviscut) serà encara e totjorn la nòstra vesina". 


_____
* l’ucronia es una utopia aplicada a l’istòria. L’istòria refacha logicament tala que se seria poguda debanar".

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

BOURDON Auloron
9.

Qué que'n sie, que m'estimi mei era cronica e Terric Lausa, qui parla deth sò sentiment personau d'independentista en ua societat majoritàriament indiferenda ath hèit occitan, qu'eth predic de sénher Grande. I Terric Lausa qu'escriu miélher tanben, n'ei pas de negligir.

  • 0
  • 0
BOURDON Auloron
8.

#7 Qu'ac voi créder, mes n'èi pas dengüèras vist cronicas a favor der'Occitania "francesa", i d'aulhors, ne crei pas qu'aquera formulacion e seré neutre; s'ac vòs atau, estar autonomista o regionalista qu'ei estar a favor der'Occitania francesa, mes qu'ei hèra reductor d'ac díser atau. Que s'ageish simplament de ua auda responsa ara question qui pausas: "La question es de saber se nòstra cultura d'òc pòt viure normalament dins l'estat francés." I que't poish tornar er argument: arren non pròva qu'era cultura occitana e poderé víver normaument en ua Occitania independenta. Que deves conéisher er exemple der'Irlanda: era sò cultura que demora celtica, vertat qu'ei, mes era luenga irlandesa no's pòrta guaire miélher qu'era noste...

  • 2
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
7.

#6
@ Bourdon. Dises: «Duas cronicas independentistas en mensh d'ua setmana, qu'ei lhèu ua de tròp».
A ma coneissença, leis independentistas, de son costat, an pas jamai dich que leis opinions en favor de l'Occitània francesa son «de tròp».
Leis independentistas, aumens, sabon mostrar que son tolerants e democratas.

  • 1
  • 0
BOURDON Auloron
6.

Duas cronicas independentistas en mensh d'ua setmana, qu'ei lhèu ua de tròp. Eras "opinions" non son guaire diferendas der un cronicaire ar aude...

  • 2
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
5.

Aqueste argumentari per l'independéncia es excellent. La question es de saber se nòstra cultura d'òc pòt viure normalament dins l'estat francés. La respònsa es non. Donc l'independéncia es una revendicacion legitima.

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article