CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Gèli Grande

Dimècres, 5.6.2019 03h00

Aguèsse volgut Michel Serres, lanturlu!


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Lo 1r de junh de 2019 apreniam la trista despartida del filosòf Michel Serres. Es una perdia de las grandas per la sia vila d’Agen e plan ençà per l’umanitat.
 
Se partatjavèm las valors umanistas que desvelopava dins sos libres que ne saludam lo caractèr ric e abondós, partatjavèm pas cap la sia anglofobia cronica que lo butava a preconizar la cauma de l’anglés. Se mainava pas que fasquènt atal alargava lo lièit de l’ultrà nacionalisme francés que va del Recampament Nacional fins a França Insomesa.    
 
Sèm plan regretoses que lo Michel Serres, aja abandonada sa lenga mairala l’occitan, la del poèta agenés Jansemin (1798-1864).
 
Totun aviá dit al grand escrivan occitan, Robert Lafont, dins un collòqui organisat en 1985 sus “l’identitat francesa” que moririá pas sens aver escrit un roman en occitan. Benlèu que o faguèt e l’anam descobrir a titol postum. Qual sap?
 
En lòc de se batre contra la sia-disènt envasida de l’anglés en França, Michel Serres seriá estat mai inspirat de se mobilizar per la diversitat linguistica en França e notadament per una plaça digna per l’occitan en çò nòstre, en Òlt e Garona e dins un trentenat d’autres departements del sud de la Republica francesa.
 
Michel Serres èra influent. Auriá poscut ramentar tant als Presidents de la Republica que se succediguèron coma a totes los presidents dels Conselhs Regionals e dels Conselhs Generals de las nòstras regions occitanas la necessitat imperiosa de “far ratificar per França la carta europenca de las lengas regionalas e minoritarias”.
 
Tot parièr auriá poscut jogar de son influéncia al prèp de totes los corrènts de pensada representats a l’Assemblada Nacionala per tal de far votar una lei de parada e de promocion de las lengas ditas regionalas.   
 
Sénher Michel Serres èra per que lo mai grand nombre de personas pòscan mestrejar las tecnologias de l’informacion: Perqué prepausèt pas que l’occitan e las autras lengas “regionalas” siagan ensenhadas dins totas las escòlas e als adults gracias a-n-aquestes mejans modèrn d’accedir a la cultura?
 
Al paradis de las glòrias agenesas, Michel Serres retrobarà lèu lo Cortèta de Pradas e Jansemin que l’espèran. Quicòm nos ditz que li van gentament  demandar perqué faguèt pas res e diguèt pas res de tota sa vida a favor de la lenga e de la cultura occitanas e coma o podètz logicament pensar, la discutida se farà pas en francés.
 
 
 
Gèli Grande
Joan-Pèire Alari
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

5 de junh 12.34h

Bèl article, bèla analisi!


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de junh 10.46h

Cars legeires de Jornalet duas pichonas precisions :

- Lo titol d'aquesta cronica es una alusion a una cançon francesa "Si la Garonne avait voulu" d'un cert Charles Nadeau(d) e represa al sègle vint pel Julos Beaucarne.

- En Cortèta de Pradas es l'autre grand escrivan occitan d'Agenés abans Jansemin ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gèli Grande

Gèli Grande logo rss

Emplegat a La Pòsta, escriu de cronicas dins la revista Lo Lugarn. Es afogat de rugbi (subretot) de XV, de bona literatura e de bon cinemà quina que siaga la lenga.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions