CAPÇALERA: CAOC 2021-2022

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de setembre

Gerard Funés Martín

Divendres, 29.4.2016 03h00

Obama se’n va e daissa los Estats Units plens de contradiccions


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Clinton se mòstra progressista intèrnament, mas prepausa una politica exteriora agressiva coma fins ara




Etiquetas
analisi politica, campanha, estats units

Dempuèi l’espelida de las nòvas tecnologias e de lor usatge revolucionari en politica, la politizacion de las massas s’es sintetizada de mai en mai dins de pilulas informativas, simplas, concrètas e impressionantas, que pòscan provocar una reaccion fòrça immediata a cò del receptor, siá de sosten, siá de refús.
 
Lo representant màger d’aquela revolucion politica foguèt Barack Obama. Son emergéncia coïncidiguèt amb l’espelida de Facebook e de Twitter dins nòstras vidas, e foguèt lo primièr grand movement de massas 2.0, que traversèt de frontièras estatalas. Aquela penetracion, amb las particularitats de la campanha d’Obama (lo vòte afroamerican, la joenessa, Obamacare, lo programa social), faguèron d’el lo president mai mediatic de l’istòria dels Estats Units e del Mond.
 
Ara, Obama se’n va e daissa darrièr el un país qu’es intrat dins de contradiccions brutalas. A mal capitat en Siria e a trobat un nòu enemic, Daish, del temps qu’a reconstruch las relacions amb Iran, a aprovat un plan sanitari descafeïnat e a pas revirat las inegalitats dels estatsunidencs, e mai se tot aquò èra sa bandièra electorala.
 
E sus aquela tela de fons apareisson cinc presidenciables per lo remplaçar: Clinton, la rivala d’Obama a las eleccions precedentas, moderada e camaleonica segon lo moment politic; Sanders, un governaire socialista qu’atrai gaireben tot lo vòte juvenil amb de proposicions fòrça progressistas; Cruz, candidat republican conservador del Tea Party; e Trump, un magnat populista amb de proposicions xenofòbas e ultraliberalas dins lo domeni economic.
 
Lo dilèma d’una societat coma l’estatsunidenca actuala —que las inegalitats contunhan d’èsser abissalas, e qui se’n vantava las eliminèt pas—, ont la percepcion a prepaus del terrorisme e de la criminalitat jògan tanben un ròtle fòrça important, fa que las posicions se son radicalizadas. Dins lo Partit Republican, lo candidat favorit es lo mai a drecha de totes, que brandís la bandièra de l’expulsion dels immigrants e d’una politica economica nacionalista e autarquica. Del costat democrata, la candidata moderada a un rival qu’emplega lo tèrme "socialista" per se descriure, çò que semblava impensable dins lo país que dirigissiá la lucha contra lo comunisme al sègle XX.
 
D’unes reclaman mai, e d’autres mens, amb una caricaturizacion dels personatges per se dotar d’un carisme que los pòt dificilament far ressortir après lo fenòmen Obama. Mas se’n sortisson. La societat estatsunidenca actuala manca talament d’un projècte que s’orienta vèrs de nòus biaisses de comprene lo país. S’agís pas solament d’un cambiament de direccion —çò qu’es normal als Estats Units— mas de cambiaments de paradigma. Ni Al Gore, ni Kerry ni Romney, ni tant d’autres presidenciables èran pas jamai estats tan percutents ni polarizats. E que siá per venir melhor o pièger, un cambiament es a mand de s’i debanar. Perque nos enganem pas: s’es Clinton que ganha las presidencialas —l’opcion qu’es mai dins la continuitat e qu’es a l’ora d’ara çò mai probable—, totas aquelas personas que son prò-Sanders o prò-Trump faràn créisser lors rengs e lo sistèma se polarizarà encara mai per l’an 2020.
 
De tot aquò, que ne podèm extraire, los europèus? Unes Estats Units amb una actitud bonista e mai preocupats de solucionar los problèmas intèrnes favoririán una rebaissada de la tension internacionala. Mas unes Estats Units amb un sistèma educatiu e sanitari de basa escandinava poiriá far capvirar la scèna politica internacionala, vist qu’una bona part del Mond s’i amiralhariá.
 
Pr’aquò, tot comptat e rebatut, Trump coma president dinamitariá las relacions exterioras dels Estats Units. A fòrtament criticat China, Mexic, e quitament d’aliats coma l’Arabia Saudita, e es arribat a dire qu’utilizariá lo poder economic dels Estats Units per forçar de cambiaments politics dins d’autres estats. Amb una postura d’afront aital, es complicat que Trump tròbe de sosten per d’intervencions dins maites estats. Fariá tombar la cresabilitat del país sus la scèna internacionala, e fariá quitament perilhar un projècte de granda envergadura coma lo TTIP, que pòt dinamitar l’economia de l'Union Europèa.
 
Sanders a solament la possibilitat de ganhar se dins lo partit republican lo rival es Trump, mas las primàrias li van puslèu mal fàcia a Clinton. D’un vejaire egoïsta, qu’es çò que mai conven a Euròpa? unes Estats Units amb Clinton, progressistas intèrnament mas amb una politica exteriora agressiva coma fins ara? o ben unes Estats Units amb Trump, amb de posicions ideologicas d'extrèma drecha mas sens influéncia, a causa de lor descrèdit, sul terren internacional?



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Comentaris

29 d'abril 11.04h

A que l'analisa es brava, mas darrier l'òm oblida tròp sovent qu'i a una guerra finaciera e quò cambia belcòp de causas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'abril 08.37h

"Mas unes Estats Units amb un sistèma educatiu e sanitari de basa escandinava poiriá far capvirar lo scenari politic internacional, en tot s’i rebatre una bona part del Mond."

Wow, anatz tròp luènh amb aquela comparason. Degun crei pas a l'ora d'ara, ni als USA ni endacòm mai, que Clinton portariá un sistèma de proteccion comparable. Los Etats-units an un fonccionament e de principis que gaireben enebisson aquela possibilitat (coma l'idèia d'aver una proteccion sociala fòra trabalh ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Gerard Funés Martín

Gerard Funés Martín logo rss

Catalan installat a Tolosa, estudiant en sciéncias politicas e activista LGTBI

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions