Dimenge, 22.5.2016 03h00
De bandièras occitanas dins la manifestacion per l'independéncia de Catalonha l'11 de setembre 2014
Legiguèri dijòus passat un article de Ramon Sargatal sus El Punt Avui a prepaus de l’occitan en Catalonha. En lo legissent, vegèri que i entrevistavan Gerard Joan Barceló, president d’Iniciativa per Occitània. Çò que disián un e l’autre me semblava plan logic, e acabèri l’article amb un soriure a la cara.
Lo problèma foguèt quand arribèri a la seccion dels comentaris. Lo primièr de totes disiá que l’occitan èra un cadabre, e que se podiá pas ressuscitar un mòrt. Lo segond se burlava del fach que los catalans aprenguèsson l’occitan. Lo tresen ensajava de far una analisi de las dimensions d’una fiulada de Twitter sus la problematica occitana coma se amb aquel comentari o poguèsse aver tot dich.
A aquel moment, una part de ieu sentiguèt vergonha d’èsser catalan. Ai vist d’ignorància, de mesprètz e de grossieretat dins aqueles comentaris, que plan segurament èran de catalans independentistas, a ne jutjar per certanas nuanças dins lors prepauses. Aquò èra se trufar del fach que las gents s’enriquesiscan culturalament, de la diversitat lingüistica, se desinteressar d’un problèma qu’avèm a la pòrta d’a costat, e mai a l’ostal tanben.
Sabi plan qu’es pas totòm que pensa coma aquelas personas, mas Catalonha cor un risc plan grèu amb çò que pertòca l’occitan, qu’es de repetir lo meteis tractament de vexacion qu’a recebut cap als araneses o a totes los occitans per extension dins la construccion d’aquel novèl estat. Seriá normal. Seriá çò que s’es totjorn vist, pertot, dins totes los estats multiculturals.
Mas se volèm demostrar que lo cas catalan sortís de la nòrma, se tant nos conflam d’èsser una revolucion democratica e que comprenèm lo patiment dels pòbles pr’amor qu’avèm patit çò qu’avèm patit —qu’es pas pauc—, siam plenament coerents amb nòstres arguments e amb nòstres dires, que pòdon far mal. Es sonque amb coeréncia e respècte qu’un movement social pòt èsser invencible. Botem-nos al trabalh aquí dessús tanben.
Nomès una altre cosa, jo sóc Català, i per extenssió també em sento Occità, i tot el que hem viscut junts, no te res a veure amb el que aquests i... intenten fer creure, que ni ells creüen nomès ho fan per es..., ignorancia, i una grand manca de intel.lgència, i que ha si cuand han de fer quelcom de profit, ni punyetera idea.
Éssers inherts.
Que qui mana els hagi perdonat.
"El Tàrrega".
#7 Joan, sembla que foguèt una mala idèa qu'aguèsses suportat lo pacte entre "Junts pel Sí" e la CUP. Lo catalanisme actual sembla cada vegada mai e mai xenofòb e fascistoïde, las criticas fascistas contra la CUP e lo mesprètz de la Val d'Aran son exemples del meteis fenomèn (o lo tractament coma ennemiga vèrs Ester Quintana).
T..., es..., im,,,, i no sé que mes dir, gent així no pot viure enlloc, i no entenc com diaris com L'AVUI, permeten que questa m...de gent, pugui dir tota aquesta mena de vegenades.
HI havia un lema als anys vuitanta que deia: Els fatxes al clot, doncs això.
Ni una passa enrere.
Visca Terra...LLiure!
"El Tàrrega".
#2 amic crec que ets a l´error de associar la defensa de l´unitat de la llengua al pancatalanisme els catalans valencians balears i altres som diferents pobles que comparteixem una mateixa llengua igual els espanyols argentins xilens mexicans etc. aixi de senzill.
qualsevol supremacisme linguistic es fruit de l´ignorancia sigui contra el frances o el castellá(com alguns independentistes que volem apareixer) o contra el catala i l´occita com fam els insensibles adictes a la telebasura.
#4 Quora me passegi per Barcelona, per Girona, e que parli occitan a totòm, totòm me respond amb cortesiá, en catalan, e mai en castelhan de còps, mas sens cap vexacion ni mesprés. E totòm m'entend fòrt plan. Un solet còp m'arribèt lo mesprés, a la Val d'Aran tot bèl just, amb un vièlh ciutadan castelhanofòn (que lo mandèri pàisser al nom de la lei, causa inimaginabla dins l'estat francés).
Quora parli en occitan a Perpinhan, dins lo centre ciutat, los que sabon lo catalan me ... Legir la seguida
Precisi que siáu pas entrevistat dins l'article: mon amic Ramon Sargatal cita un extrach de ma letra au President Puigdemont, e remarca qu'aquest m'a pas respondut. Es pas grèu per ma vanitat personala, mai es inquietant per l'occitan en Catalonha: demandavi una politica ambiciosa de la Generalitat per lei mèdias occitans, e la non-respònsa supausa lo pauc d'interès dau President Puigdemont per la plaça de la lenga occitana, pasmens oficiala, dins l'espaci mediatic...
Crec que amb aquestes polèmiques tan sols aixequen barreres.
Jo sóc català, nascut a Barcelona (ara visc a Alemanya) i no crec que el català sigui una llengua totalitària. Que podem fer més per l'occità a Catalunya, ben cert que sí! Però és una llengua germana que ens estimem com a pròpia. Si no que faig jo seguint sempre les notícies del Jornalet? Es perquè m'interessa també la vostra cultura com a germans que us considero. Deixem-nos de picabaralles i treballem tots junts pels d... Legir la seguida
Un article plan sensat !
Aquí tocam sens dobte un limit del movement independentista liberal (excepti los de la CUP), que se capita un jorn a bastir un estat republican en Catalonha pren lo risc de bastir un estat coma un autre amb son lòt de discriminacions e autras vexacions (nota bene: aquò es pas un argument contra l'indepedentisme catalan en general mas un desir personal) , ça que la gausi creire que qualques comentaris sus internet resuman pas brica un país...
Si el món s'hagués de construir a través de comentaris de twitter i als articles la poraríem clara.
De fet, només cal veure com un dels dos anteriors un n'amaga la seva identitat titllant de "conversors" i "utòpics" als catalans.
Per la meva part, he demanat a la Yeya Boya en els dos cops que ha vingut a Balaguer a participar en conferències, que parlés en occità però ambdues ho ha declinat, perquè no l'entendríem... Doncs perdoneu, però hi ha coses per les que no s'ha de demanar p... Legir la seguida