CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 10.8.2014 03h00

Devastacion o l’occitanisme escondut de Barjavèu


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Lo mont Ventós (Provença)
© Joel Takv




Etiquetas
barceló, barjavèu, devastacion, ravage

La sciéncia-ficcion, se sap, la literatura francesa la mesprèsa generalament. Totun, i a sempre agut, de segur, d’autors interessants, e se capita que dos autors màgers del sègle XX… son occitans.
 
Es lo cas de Pèire Bola, en francés Pierre Boulle (1912-1994), e de Renat Barjavèu,  valent a dire René Barjavel (1911-1985). Lo primièr nasquèt a Avinhon, son roman d’aventuras, Lo Pont sul flume Kwai, publicat en 1952, venguèt lèu un famós filme en 1957, e son autra òbra mai coneguda, Lo Planeta dels monins (1963) contunha, mai de mièg sègle apuèi, d’inspirar lo cinèma d’Hollywood. Lo segond nasquèt dins la vilòta de Niom, entre Daufinat e Provença, ont Josèp Romanilha aviá ensenhat pendent qualques annadas.
 
D’adolescent, coma a mon vejaire fòrça escolans de ma generacion, m’avián apassionat dos romans sieus: la bèla istòria d’amor de La Nuèch dels tempses (en francés La Nuit des temps), que ten l’originalitat de situar dins un passat luenchenc, e mai preïstoric, una civilizacion fòrça mai avançada que la nòstra, e lo mai sorn Devastacion (Ravage), escrich en 1942.
 
Cresi pas qu’existisca de traduccions occitanas, manco en partida, de sas òbras, e los legeires catalans me corregiràn se m’engani en dire que foguèron pas tanpauc traduchas en catalan. S’encapa pasmens que per ieu, Devastacion es una òbra occitanista inconscienta. De segur, de jove, sens nada consciéncia occitana, encara que ma professora de francés foguèt una marselhesa fièra de son identitat, non podiái capir aquela dimension, e me calguèt esperar lo moment d’una relectura adulta per me n’avisar.
 
Los dos eròis son occitans, son dos provençals que venon del meteis vilatge, probable imaginari mas emblematic, de Vaus (‘Vaux’, dins lo tèxte). L’òme s’apèla François Deschamps e la joventa qu’aima es Blanche Rouget. Representan en 2052 un mond rural (‘Deschamps’) en via de desaparicion –que las campanhas son quasi desèrtas– opausat a un París ipertrofiat de 25 milions d’abitants, sedença d’una tecnologia trionfanta ont e mai la carn se produtz industrialament, sens abeliment, de biais sintetic, çò que seriá la cachavièlha de nòstres ecologistas. Un occitanista i poiriá veire l’expression mai caricaturala del centralisme parisenc, que tot s’organiza, tant l’economia coma un malhum de transpòrts ultrarapids, a l’entorn de la capitala francesa, vila sèrp, qu’aprefondís al mièg de sos bartasses las ciutats ancianas, remplaçadas per de vilas nòvas creadas en foncion de París.
 
S’i apond una satira del govèrn francés, que practica l’union nacionala mas amb un testarditge de las ideologias qu’i competisson malgrat un chauvinisme comun, e s’i obsèrva que los libres electronics del començament de la segonda mitat del sègle XXI onoran tant Dante e Goethe… coma Mistral!
 
De biais indirècte, Devastacion denóncia lo racisme e lo colonialisme. Imagina qu’en 1978 los europèus deportèron massissament los negres devèrs l’America del Sud per s’apoderar d’a fons del continent african. Avián totun pas previst que los nòus sud-americans i creèran un empèri e que lor emperaire Robinson menacèra l’America del Nòrd e Euròpa. Ansin, quand l’Empèri Negre es a mand d’atacar Euròpa, tot bascula e s’afondra la civilizacion fondada sus l’auta tecnologia de l’electricitat: subran res d’electric fonciona pas pus, doncas tota la societat que’n dependiá, e las gents o pèrdon tot.
 
Consequéncia dels atacs de l’Empèri Negre? Tempèsta solara? Revòlta subta de la natura escarnida? Res es pas explicat. Trebolas, faminas, incendi gegant, pandemia de colèra, las catastròfas s’encadenan per portar a totòm la mòrt.
 
Pasmens, François, Blanche e qualques uns an pogut defugir l’ambient apocaliptic de destruccion generalizada. Aquí l’indici mai clar de l’occitanisme escondut de Barjavèu: lor Tèrra Promesa es Provença. Es en Provença que François, vengut patriarca, bastís una societat nòva, agricòla, provisòriament poligama per manca d’òmes, e que refusa tot progrès tecnologic. D’unes volguèron veire en lo patriarca François Philippe Pétain, mas perqué pas Mistral? Mistral foguèt lo patriarca de Provença e del reviscolament occitan. Mentre que, per Mistral, Provença èra una Arcadia amb de pastres e de paisans que’n celebravan la belesa, François la reconstituís, e sembla que renda omenatge al poèta de Malhana en permetre als libres de poesia d’escapar a la cremacion.
 
A travèrs de son roman Devastacion, Barjavèu èra benlèu un occitanista escondut e inacabat.
 
 
 
 
_____
BARJAVEL, René. Ravage. Denoël, 1943. 288 paginas



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

11 d'agost 21.55h

#16 Òc, grandmercé, Domergue e Garric! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 21.32h

#15 Òc ben, la literatura occitana d'expression francesa reflectís la situacion anormala de l'occitan, e ça que la es una partida objectiva de la creacion culturala al país. Cal presentar la creacion en occitan coma la causa pus normala, mas cal pas exclure la creacion occitana d'expression francesa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 19.28h

Aicí un article que clarament nos enriquesís. Nos fa mestièr de conéisser melhor la literatura occitana d'expression francesa qu'es sovent falsament e exclusivament interpretada per París.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 14.30h

#13 Te regràcii, de còr, per leis entresenhas!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 14.11h

Telefonariáu d'abòrd ais Archius despartamentaus a Valença per saupre se leis an totjorn en li bailant l'anciana quòta (seria E 4745) e per li demandar la novèla. Tel: 04 75 82 44 80. Se leis archius son estat tornats a la comuna, li podràs contactar au 04 75 26 50 00 o mairiedenyons@nyons.com. Vaquí.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 12.21h

#11 Grandmercé! Son de bon consultar? Dins la vila ela meteissa?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 11.55h

Per çò qu'es de la causida Nioun / Nions / Niom, podriá benlèu èstre utile d'anar espinchar lei comptes consularis - en occitan - de la vila (1485-1530, Archius de la Droma, anciana seria E 4745 e Archius municipaus, CC 25) que li a surament de formas que pòdon ajudar a se faire una idèa de çò que disián lo monde per nommar sa vila. Amb'aquò bòna recèrca. Coralament, JC Rixte


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 10.27h

#9 Totun, d'unes tractan los que refusan los OGM, los pesticidas e los engraisses de sintèsi de "reaccionaris", d'"enemics del progrès"... Soi pas segur qu'aquelas categorias, "progressistas", "reaccionaris", sián claras ni pertinentas. En mai d'aquò tròbi pas que la societat poligama (per permetre lo repoblament) del roman de Barjavèu siá confòrma amb lo catolicisme d'extrèma drecha de Pétain...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 08.08h

#7 Mes de jo sabut, lo monde qui dises ne renóncian pas au progrès tecnic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'agost 23.42h

#7 "Chepic", perdon! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions