CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 24 de junh

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 24.8.2014 03h00

Traduire de l’occitan al catalan: una necessitat?


Comentaris 30 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


O sabètz, l’occitan es pas ma lenga mairala, per malastre, pr’amor d’una transmission intergeneracionala interrompuda probable al començament del sègle XX, mas benlèu ignoratz que comencèri d’aprene lo catalan abans l’occitan, a l’entorn de l’an 2000, de biais totun pauc intensiu. Se tractava d’efièch de compreneson mai que de competéncia activa, e d’aitant mai qu’aquela epòca non podiái parlar catalan amb quasi degun.
 
Qualque temps apuèi, volguèri aprene l’occitan, aqueste còp amb intensitat perqu’èri vengut occitanista, en los dos senses del tèrme, militant d’Occitània e especialista de la lenga. Alara me calguèt renonciar a l’aprendissatge del catalan: las lengas me semblavan tan pròchas que me costava de las destriar. Las barrejavi de contunh. Deguèri esperar l’installacion de l’occitan dins ma pensada per poder contunhar d’estudiar e començar de practicar de verai lo catalan, que non me costava mai de separar çò occitan de çò catalan.
 
Lo 19 de julhet passat, èri a Santa Coloma de Farners, en Catalonha, dins lo parçan de La Selva, per far una conferéncia sus l’occitanisme politic, en nom d’Iniciativa per Occitània, pendent de jornadas organizadas per la seccion locala d’Òmnium Cultural. Tanben i èran presents d’occitanistas d’Orlhac, jos la presidéncia de l’escrivan Fèliç Daval, qu’aguèri lo plaser de rescontrar en persona. En fin de tantossada, lo cònsol, que sa municipalitat aviá participat financièrament a las jornadas occitanas, recebiá los occitanistas a l’ostal comun. Se passèt alara un episòdi estranh: lo cònsol parlava, de segur, en catalan, traduch quasi simultanèament en occitan per Fèliç Daval, mas tanben contrarotlava, de biais un pauc comic, la traduccion, coma s’o comprenguèsse tot de la version occcitana. Aquò amusava fòrça mon amiga catalana Olga, que non parla pas occitan e amb qui m’exprimissi mai que mai en sa lenga, perquè li semblava que las frasas occitanas èran gaireben identicas a las frasas catalanas. De matin, aviái facha ma conferéncia en occitan e totòm semblava de m’aver comprés, çò que me confirmèt Olga. Perqué doncas fasiá mestièr una traduccion del catalan als occitanistas d’Orlhac? Non comprenián pas lo catalan? Es asimetrica, l’intercompreneson entre catalanofòns e occitanofòns? Los catalanofòns comprenon melhor l’occitan que los occitanofòns lo catalan?
 
Pensem tanben als debats de còps afogats, fa qualque temps aicí dins Jornalet, sus l’unitat lingüistica eventuala de l’occitan e del catalan. La semblança de nòstras lengas, encara apeladas en qualques escasenças lengas bessonas, pòt crear lo dobte: e mai parlem sonque de diasistèma e non de lenga comuna, perqué traduire de l’occitan al catalan se nostras lengas se semblan tant? Al dintre de nòstra bèla lenga occitana, qui gausariá botar en niçard l’òbra gascona de Manciet o en lemosin los poèmas del provençal Teodòr Aubanèu?
 
Se pausa doncas la question de la necessitat – o non – de la traduccion entre occitan e catalan. Tre lo començament del reviscolament se nosèron de ligams de traduccion. Mistral, lo traduguèron en catalan Jacint Verdaguer, Maria Antònia Salva e Guillem Colom, coma lo ramenta dins son libre recent lo professor Jaume Corbera[1], tanben conferencièr a Santa Coloma de Farners, ont presentèt la diversitat intèrna de la lenga de biais fòrça pedagogic. A data fòrça mai recenta, Manèl Zabala revirèt en catalan Romanilha. Totun, una observacion: totes aqueles autors escriguèron en grafia mistralenca, mens immediatament accessibla a un lector catalan – e, digam-o, a fòrça parlants de lengas romanicas autras que lo francés. Necessitat de traduccion se seriá impausada s’aguèsson escrich coma Alibèrt – que publiquèt sa gramatica... a Barcelona? La problematica de l’òbra literària es benlèu autra, totun: la riquesa lexicala, estilistica, poetica implicariá que la traduccion venguèsse ajudar lo lector?
 
Dins mon experiéncia quasi quotidiana d’occitanista, tres indicis me dissuadisson de practicar la traduccion entre occitan e catalan. Jornalet, cada jorn lo legisson, en mai dels occitans, de parlants de lenga catalana que semblan pas aver de besonh del catalan per comprene la màger part del sens dels articles. Tanben, coma pòrtaparaula Facebook d’Iniciativa per Occitània, escrivi cada jorn en occitan a de catalans que me respondon en lor lenga, sens observar jamai nat malentendut seriós. Enfin, la revista Lingüistica Occitana , a la debuta, publicava de resumits a l’encòp en catalan e en occitan, mas constatèri al fil dels numèros qu’i aviá tròp paucas diferéncias entre los tèxtes occitans e catalans per que la version catalana foguèsse imprescindibla; per aiçò pensèri que n’i aguèra pro amb la version occitana e que traduguèra pas tanpauc los resumits catalans en occitan.
 
Cèrtas, pretendi pas d’aver una responsa clara e definitiva, e per aiçò espèri que los lectors me voldràn ben donar lor vejaire. L’enjòc es pas sonque teoric: se de verai es pas necessària la traduccion d’òbras occitanas, benlèu lor lectorat se pòt alargar a Catalonha. Benlèu tanben bastariá de publicar d’edicions anotadas pel vocabulari malaisit amb l’eventual apondon d’un glossari. Dins un territòri, que serà probable un estat, ont la lenga nòstra sencera, non sonque l’aranés, es oficiala, quina plaça per la literatura occitana e jos quinas formas?
 
 
 
 
 



[1]          La Unió Europea, un mosaic lingüístic, Edicions Documenta Balear, 2013, p. 46, ont s'atròba d'autres exemples de traduccions catalanas d'autors del Felibritge. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

30 de novembre 02.09h

Se l'istòria foguèsse anada de tal biais qu'aguèssem agut un Estat occitanocatalan, m'es avís qu'auriam pas agut gaires problèmas per nos fargar una lenga de referéncia comuna; seriá estat, probable, una forma de lenga a basa lengadociana, pr'amor qu'es çò que totes comprenèm melhor. Però el nostre diasistema està repartit en territoris diferents, amb centres i tropismes diferents. Mentre que els catalanoparlants (gairebé) han aconseguit establir un estàndard –pluricèntric, sí... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'agost 12.18h

#28 E perqué o fas pas? Cresi qu'aquò seriá pas accessible? La literatura catalana es de bon nivèl, totun.

Mai fondamentalament, me pensi que se volèm que los catalans s'interèssen a nosautres (e ja s'i interèssan fòrça), avèm de nos interessar a eles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'agost 00.20h

#27 io torne dire : sei d'eivis que la conquesta dau public catalan se farà en catalan estandard pas en occitan quitament dins un parlar proche. Liar occitans (dau nord tan coma dau sud) e catalans es un project important. Per me lo mai important es ço qu'avem a nos dire. E onestament, sei pas segur que lo lectorat occitan legissa daus escrichs catalans en catalan. Personalament, ai jamai legit de roman en catalan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'agost 21.44h

#26 Totparier, escrissem pas exactament parier quand escrissem per un public catalan o per un public de locutors prumiers occitanofònes, si es ? De la mesma faiçon que parle pas parier occitan si parle ad un catalanofòne o ad un occitanofòne lemosin. Faudriá trobar los biais d'articular aquelas practicas, ieu sabe pas coma. S'adreçar aus catalanofònes implica de las chausidas de lenga mai miègjornalas. Ieu, coma lemosinofòne, adonc dau reir-lutz d'Occitània, me sente pas totjorn fòr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'agost 21.10h

#25 Perqué los opausar, d'efièch? Creem de dinamicas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'agost 19.49h

#24 G. J., d'après te, mièlhs vau anar devèrs lo public catalan o reconquesir lo public occitanofòne quauque pauc deslaissat (cf. Fraj, qual occitan per deman ?) ? o los dos ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 16.38h

Mercé per totas vòstras responsas! Es evident que, sens parlar de la proximitat particulara entre occitan e catalan, las lengas romanicas, a l'escrich, pòdon èsser de bon comprene, segon la cultura del legeire e sas costumas de lectura. Lo lexic scientific, de basa grècolatina, es mai o mens pertot lo meteis. Per contra, es clar tanben que las nuanças de la lenga literària, qu'emplega sovent un vocabulari mai ric que la lenga correnta, o los particularismes d'un parlar pòdon provocar la... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 13.00h

Jo penso que tot depén del dialecte Occità del que parlem. Hi ha articles d'aquest bloc que entenc la mar de be perque empren un occità mes semblant al català mentre que n'hi ha d'altres que em costen molt d'entendre perque s'assemblen més al francés. Per posar un exemple, l'aranes el comprenc al 90%, en canvi hi ha altres dialectes que em costen moltíssim.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 23.34h

e òc Joan-Carles: jo vaig aprendre dialectes lígurs i el coneixement de l´italià m´hi va ajudar, no sé si són coses que costa de reconèixer però són certes...

per cert, mentres aprenia el dialecte de Gènova em mantenia allunyat del de Ventimiglia, perquè l´aprenentatge d´un interferia amb el de l´altre, com li passava a en Gerard amb el català i l´occità. Un cop vaig arribar a "dominar"-ne un, de dialecte, ja vaig poder passar al següent...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 22.49h

Que Joan Sales revirèt Delluc en 1963 e ieu Bodon al catalan en 1973 -reeditats em 2010 e 2009. Son de textes en occitan (quasi)estandard, non pas l'occitan negre d'En Manciet, que encara ara compreni mal. Calià los revirar o calià pas? Vosautres o diretz.

Me demandi tanben se cal revirar del gallec(portuguès) al castelhan o al revèrs -o del cors a l'italian, o de l'aragonès al castelhan-occitan-catalan. del gallec(portuguès) e el castelhan al lheonès et sic de caeteris. E fin finala... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions