CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 10.5.2015 03h00

Republica


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Fa gaire, l’èx-cap de l’estat Nicolas Sarkozy creèt una polemica, segon una costuma siá mejançant la quala espèra lo retorn al poder, a prepaus de sa volontat d’apelar lo partit de drecha que dirigís “Los Republicans”. Amb lo sens de la moderacion que caracteriza despuèi tostemps aquel politician, se justifiquèt en tot dire que l’esquèrra francesa es socialista abans d’èsser republicana mentre que dins son partit, son republicans abans d’èsser gaullistas, liberistas[1] o centristas...
 
D’autre caire, dins totes los camps, los politicians an costuma de tostemps apelar a “l’unitat de la Republica” (amb la majuscula indispensabla), a las “valors de la Republica”; lo partit xenofòb e ultranacionalista francés Front Nacional, lo qualifican de “non republican”, d’èsser un dangièr per la Republica, etcetèra, mentre qu’als jacobins e autres chauvinistas franceses, lor agrada d’acusar los partisans dels dreches de las minoritats nacionalas de l’estat de non pas èsser “republicans”.
 
Totun, per amor d’una formacion tròp classica que, per astre, desapareisserà a causa de sa nefasta influéncia sus totes los esperits, a ieu, quand pensi a la republica, me ven al cap la res publica romana, çò es çò del pòble. I obsèrvi una bèla polisemia, perque la perifrasa, se s’opausa a la monarquia, lo regnum de trista memòria pels romans que i vesián l’ocupacion etrusca dont se desliurèron, designa quora l’estat, quora lo govèrn, quora lo regim politic. Es çò qu’explica perque lo títol del dialòg de Platon,  Πολιτεία, recep dins las lengas romanicas, la traduccion de Republica. Lo filosòf grèc i definís son estat ideal, una ciutat-estat que i son mèstres los filosòfs, amb una concepcion inegalitària de la societat fòrça luènh de la democracia, mas que correspond per Platon a la ierarquia que la vei el dintre l’anma.
 
Precisament, las republicas son sovent estadas pauc democraticas. La republica romana èra prefondament aristocratica dins son foncionament vertadièr. Tanben, las republicas de Gènoa o de Venécia èran d’oligarquias. E mai de regims totalitaris coma lo nòrd-corean se presentan coma de republicas, amb l’apondon d’epitèts de popularas e democraticas que son de perfièchas antifrasas.
 
Res d’estonant an aquò: al fons, la republica es simpletament l’opausat de la monarquia, e aquesta realitat non prejutja pas de la qualitat democratica de son regim. En Euròpa del Nòrd, nos fan pas sofracha las monarquias d’a fons democraticas.
 
Mais il y a l’exception française. La republica, en França, es un element sagrat. S’assòcia, d’efècte, a una istòria de luchas, coratjosas e sagnosas, de la Revolucion de 1789 enlà, contra la societat feudala e clericala del Regim Ancian. S’assòcia a un ideal de libertat, d’egalitat e de fraternitat de la mira universala. S’assòcia a un volontat de transformacion sociala que tanben duèrb a çò d’universal.
 
Totun, lo problèma es endacòm mai. D’en primièr, ven de la confusion dels dos senses de la republica, quora l’estat, quora un regim particular. Aquò crèa una ambigüitat que i jògan los politicians que vòlon far creire que legitiman un regim particular de las valors evidentament positivas mentre qu’en realitat sacralizan l’estat francés. Puèi, se los ideals eiretats de la Revolucion de 1789 si que son universals, es logic que quina nacion que siá los pòt revendicar coma sieus. Me pensi que los independentistas catalans, quand parlan de republica catalana, afortisson lo desir d’una societat mai justa que la monarquia borbonosa.
 
En consequéncia, es d’afons possible d’èsser republicans al sens de voler un regim non monarquic e mai que l’anima la cèrca d’ideals de libertat e d’egalitat, sens del meteis movement defendre l’unitat de l’estat francés. Mon independentisme occitan non me fa pas antirepublican, e al contrari de çò que pòdon pretendre los chauvinistas, senti pas nada nostalgia per la societat feudala.
 
Puèi que sèm entre nosautres, vos fisarai un secret. En 2002, me virèri devèrs l’independentisme per çò que m’èri avisat que l’estat francés èra en falhida republicana, que son bèl ideal non foncionava pas, e que sonque la naissença d’estructuras politicas nòvas permetèran un espèr nòu – en tot daissar la libertat als pòbles negats per França.
 
Totun, se soi republican e reconeissi pas d’autre rei que lo que son reialme es pas encara d’aqueste mond, cresi, tot comptat e rebatut, que lo concèpte de democracia, de poder del pòble es mai clar que lo de republica: la democracia vertadièra implica necessàriament lo respècte de la libertat e de l’egalitat.
 
Democracia per totas las nacions!





[1]    Manlèvi lo tèrme a l'italian, que destria amb rason lo liberalisme economic (liberismo) del liberalisme politic (liberalismo).



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de mai 19.22h

La libertat de dire es plan redusida que l'avèm pas, dins l'estat francés, de dire en occitan. Sèm ben plan dins una sacralizacion d'una "religion de las lums" qu'es ni republicana (que defend d'interèsses particulièrs) ni democratica (que se pòt pas cambiar per una eleccion).


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de mai 15.31h

Se Sarkozy es "republican", a sa republica, li manca sonque las bananas… Se Hollande es republican, meteissa remarca. La Vena republica es una monarquia electorala., al servici d'una aristocracia de la moneda e dels afars borsièrs internacional (non elegida e ereditària). Se Sarkozy a lo dreit de dire son partit "republican", daissa entendre que los autres serián reialistas. Òr, reialista, en tant que monarc elegit, o es estant tant coma los autres, e benlèu ben mièlhs que los autres. C... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de mai 12.58h

La filosofia daus seglas passats dempuei la revolucion de 1789 es bastida sur la libertat de dire. Chacun a lo dreit de dire e per aquèo se barra dins una gabia ente se pren per l'embonilh dau monde. Dins la gabia podetz i trobar lo cap d'una tesa filosofica, religiosa, scientifica o autre. Podetz i trobar lo que critica tot alentorn de se o ben lo que dis ren. Quò faguet naisser lo dreit de l'òme e coma quò era pas pron fagueran lo dreit de la femna, lo dreit de l'efant, lo dreit daus vi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions