Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Quebèc

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Fa mai de quinze ans, aguèri l’astre d’ensenhar coma encargat de corses a l’universitat McGill de Montreal, en Quebèc... e en Canadà. Trabalhavi dins un encastre especial: una minoritat francofòna dins una majoritat anglofòna, dins un quartièr anglofòn que representava una minoritat a respècte de la majoritat francofòna provinciala... que representava ela una minoritat a respècte de la majoritat anglofòna estatala e continentala. Ont èra la minoritat? Ont èra la majoritat? S’entrenosavan, se contradisián...

Encara se parlava fòrça del referendum mancat (de pauc) sus l’independéncia de la “Bèla Província”, en 1995. Una estudianta miá, ara professora de francés en Suècia, me diguèt que son país foguèra independent lèu-lèu, pr’amor que la màger part de las gents del país volián l’independéncia.
Mas quinas gents del país? Tota la populacion de Quebèc o los descendents dels primièrs colons, essencialament franceses, de la Nòva França del sègle XVII?

Fa vint ans, ongan, qu’aguèt luòc lo segond referendum sus l’independéncia (“la sobeiranetat”) de Quebèc, e precisament ben se sap que la malescasuda dels independentistas a una explica màger: los anglofòns e los amerindians e inuit non èran pas convencuts de la necessitat de l’independéncia, e quitament n’avián paur, pr’amor que se sentián melhor respectats dins l’estat canadenc.
D’efècte, ja Canadà, que s’èra rendut colpable de crimes envèrs las “primièras nacions”, alestissiá la creacion, oficiala lo 1r d’abril de 1999, de Nunavut (“nòstra tèrra”, en inuktitut), lo primièr territòri autonòm canadenc centrat sus una identitat autoctòna.  Ai pas desmembrada l’esmoventa ceremònia de fondacion de Nunavut a l’ambaissada de Canadà a París, al mièg d’estudiants de l’INALCO[1]. E ja la societat canadenca lausava son multiculturalisme.

Vint ans après lo referendum sus l'independéncia de Quebèc, es precisament Justin Trudeau, lo filh del primièr ministre canadenc mai ostil al sobeiranisme quebequés, Pierre Trudeau, qu'a concretizat lo multiculturalisme dins son pròpri govèrn.

E vint ans puèi, que demòra del vam independentista en Quebèc? A las eleccions quebequesas d'abril de 2014, lo principal partit sobeiranista, lo Partit Quebequés, obtenguèt sonque lo 25 % dels vòtes e 30 deputats a l’Assemblada Nacionala, concurrenciat per la Coalicion Avenidor Quebèc (nacionalistas autonomistas de centredrecha, 23 % e 20 deputats), e a las canadencas, los independentistas del Blòc Quebequés recebèron a pro pena lo 19 % del sosten popular dins la província. Ansin sembla que la prediccion de mon èx estudianta, que pensava que sa nacion trobèra la libertat, foguèt falsa, e que s'aluènha la possibilitat que Quebèc siá liure de l'influéncia d'Ottawa.

Escondrai pas mon admiracion per la nacion quebequesa. Saupèron resistir a l’assimilacion volguda pels venceires angleses del conflicte de dominacion coloniala que menavan contra França. Abandonats per l’armada e l’administracion francesa après la desfacha, mas pas per la Glèisa catolica qu’entretenguèt un espandiment demografic que lor foguèt favorable, foguèron leials a lor lenga, que los angleses l’apelavan... patois, e los quebequeses, dins la Guèrra dels Patriòtas, luchèron per lor libertat, en particular en 1837 e 1838, quora se proclamèt una efemèra Republica del Bas Canadà.

En 2015, cossí explicar la feblesa de l’independentisme quebequés? Ne vesi doas explicas.
La primièra es que los canadencs, eiretièrs del pragmatisme anglosaxon, an levat fòrça arguments al camp de l’independéncia: Pierre Trudeau instituiguèt lo bilingüisme de l’administracion pertot en Canadà, lo francés es una lenga tras que solida e majoritària en Quebèc, la província dispausa d’una ampla autonomia dins fòrça domenis, e non venguèt jamai per lo cap del govèrn de Canadà d’empedir los deputats francofòns e Quebèc o d’una autra província que s’exprimiscan en francés a Ottawa (en realitat, lo primièr ministre canadenc parla tostemps anglés e francés) ni d’interdire un referendum sus l’independéncia. S’es vertat que lo govèrn d’un estat espanhòl que non a romput amb l’autoritarisme franquista quita pas d’umiliar lo pòble catalan e de noirir l’independentisme, los govèrns canadencs an sauput endormir las revendicacions sobeiranistas. E mai lo tras que conservator Stephen Harper faguèt votar que Quebèc es una nacion.

La segonda explica es lo succès del multiculturalisme canadenc, fàcia al qual lo sobeiranisme de Quebèc sembla... monoculturalista. Mon amic escrivan d’origina libanesa Ghayas Hachem m’expliquèt qu’aviá votat “non” al referendum de 1995 perque se sentiá fòrabandit en aquel temps per lo messatge independentista. E ieu me demandi se lo quite drapèl quebequés es pas un obstacle a la vision monoculturalista d’aquel independentisme. Lo flordelisat recòrda massa una etnia, l’etnia francesa, e un regim del passat, la monarquia, e a-n aquel remembre s’assòcia lo de la volontat dels primièrs colons d’assimilar totalament las populacions amerindianas a lor nacion. Bensai lo drapèl dels patriòtas, qu’encara se pòt observar dins de manifestacions independentistas e lo dia de la fèsta nacionala, lo 24 de junh, un drapèl amb de bendas verticalas verda, blanca e roja que foguèt lo de la revòlta del Bas Canadà, seriá un melhor simbòl. Mentre que viviái enlà, l’aviái agut vist sens comprene son origina ni son sens. Ara me pensi que permetriá de levar d’ambigüitats e d’afortir un projècte patriotic qu’intègre la complexitat culturala quebequesa. La Republica del Bas Canadà, d’inspiracion progressista, fasiá del francés e de l’anglés sas doas lengas oficialas.

E los occitans? Desconeissi pas nòstra realitat. Nòstra consciéncia nacionala es tras que febla. Totun, vesi una esperança: nòstre projècte non es pas monoculturalista, s’adreiça a totes de quina que siá origina, puèi qu’al fons, nòstre principi es simple e clar: es occitan qui vòl.
Qui vòlga que venga amb nosautres per bastir Occitània!




[1]   Institut Nacional de Lengas e Civilizacions Orientalas. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhèm Thomàs Tolosa
5.

Bèl article ! L'ai pas legit sulpic e o regreti.

L'avètz mai o mens dich dintre las linhas, mas efectivament lo Canadà es un país de tradicion federala, e d'un pauc luènh sus aquel nivèl i sembla gaireben armoniós.

  • 3
  • 0
Caillon Dorriotz Limòtges
4.

Un petit libre de legir sus los fondaments de la nacion quebequesa : "Si les Canadiennes le voulaient !" de Laure Conan. Quò respond a de las interrogacions de Gerard Joan Barceló sus lo "fleurdelisat", la relacion Quebec-França, la relacion entre francés e anglés tanben. E mai si lo texte es vielh, la pensada es tot-parier interessanta dins un debat sus çò quò es una nacion.

http://www.caillon-dorriotz.com/spip.php?article3

  • 3
  • 0
José Foish
3.

#1 e vos qu'atz causit?
A despart de l'illuminisme onanista?

  • 1
  • 5
José Foish
2.

E vos qu'

  • 0
  • 0
Pierre LACHAUD Dournazac
1.

I a fòrças rasons perque lo movament occitaniste es feble. Los intelectuaus an chausit de reabilitar la lenga sens saber si avia una utilitat. Los partis politics occitanistes an chausit de bastir un pais mas quò es mas un fenestron dins la granda maison francesa representada per l'estat e son ensenhament. Si los occitanistes avian daus poder farian; si Occitania era independenta seria lo paradis. Los occcitans an chausit de partir dins lo nòrd per aver daus trabalh e abandonar la lenga tal un chen que prefera sa vista emben un colier pus leu que la dau lop liure mas que creba d'afam. Los occitans an chausit d'esser una region de l'Europe pus leu que lòrs raiçs miejaterranas; los paisans an chausitr de dire "nos sabem parlar occitan; lo pates daus intelectuaus es pas nòstre patès". Los occitans an chausit lo progrès tecnologic que devia amenar lo progès sociau. Jornalet, bian formatat per l'escòla, a chausit la neutralitat; que los ecologistes s'occupan daus afars ecologics, que los religios s'occupan de religion, que los scientifics s'occupan de sciença, que los autres s'occupan de lòr revendicacion!
A chaque còp, i a lo mot chausir. Chacun a chausit son discors.
E, si quò era aquò que falia banlevar?

  • 6
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article