Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Siáu daufinenc, siáu provençau, siáu occitan

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Volontàriament, vouguèri pas participar ai debats sus lo nom de la region que fusiona Lengadòc-Rosselhon e Miegjorn-Pirenèus. Promier, pr’amòr que non i vivi pus despuei ben lèu dètz ans : trobavi normau que leis estatjants decidiguèsson solets – se de verai pòdon decidir. Puei èri conscient, qué que faguessiam, diguessiam ò pensessiam, de la vanitat de nòstrei discussions, amb una reforma governamentala autoritària e una organizacion administrativa francesa que mesprèsa l’istòria e lei culturas despuei lòng temps... “Occitània es mai granda qu’aquò”, çò me disiáu.

Cèrtas, me decebèt de veire que lei debats occitanistas sus la reforma territoriala se concentrèsson sus lo nom de la nòva region LRMP, que degun ò quasi non parlèsse de l’incorporacion d’Auvèrnhe, de Vivarés e d’una bòna part dau Daufinat occitan dins una entitat enòrma, ni de l’òrre acronim de la region PACA que fai oblidar Provença, ni de la fin de Lemosin coma region pròpria, pasmens absorbida dins un ensems que fai pensar au prestigiós ducat d’Aquitània de nòstra gloriosa Edat Mejana. Tanben trobèri absurde, e mai ofensant, que s’organizèsse, una vegada de mai, e un cinquen còp consecutiu, una manifestacion unitària per l’occitan en Lengadòc, ont la lenga s’ensenha pasmens mielhs qu’autra part, coma se Marselha siguèsse un territòri tròp luenchenc ò que se desconeguèsse Lemòtges ò Clarmont coma vilas occitanas. Mai non diguèri quasi ren, perque l’unitat me semblava mai importanta que la poison deis etèrnei garrolhas.

Ara, pasmens, la nòva d’una peticion, pron seguida –mai de 13 200 signataris dau temps qu’escrivi aquest article, e per tant fòrça mai que fòrça peticions occitanistas en linha–, m’obliga de reagir. Me temptèt la vivacitat, mai ai comprés la necessitat de la serenitat. 

Aquela peticion ten una dobla ambigüitat. La promiera es que parla dau nom d’Occitània per la region LRMP sensa dire que cau un qualificatiu per aqueu tèrme. Lo risc es evident: l’identificacion d’Occitània a una region administrativa de França, e solament a aquela region administrativa. E coma consequéncia concreta, leis occitans serián aquelei qu’an l’astre de viure en “Occitània”, e ieu, dins mon territòri quora istoricament daufinenc quora culturalament provençau, que seriáu? Me caudriá proclamar: “Ieu tanben siáu occitan” mentre que leis autres se poirián simpletament dire occitans pr’amor que vivon sus lei bònei ribas d’Ardecha e de Ròse? Tanben, mentre que lo Collectiu Provença se pòt regaudir de sa victòria simbolica –ara que lo president de region Estrosi a nomenat una joventa reina d’Arle per conselhiera culturala–, es necite que d’occitanistas li vengan confirmar qu’en fin finala, Occitània es Lengadòc, e que, coma o repetisson de lònga lei regionalistas antioccitanistas aimadors de costums dau sègle XIX, “Provença es pas occitana”? Siam obligats de donar d’arguments a aquelei que nos òdian? Trobam que la situacion es pas pron complicada en Provença ò dins d’autrei parçans d’Occitània que lei discors antiunitaris i son frequents? Imaginem, per exemple, qu’en Catalonha finiscan que pensen que vau mai far una “lei de l’aranés” que non pas “de l’occitan” –tèrme oficiau ara– puei que l’aranés se parla pas en “Occitània”?

La segonda ambigüitat es l’emergéncia dei noms “occitan” e “Occitània” dins aquela nòva region; emergéncia que l’autor de la peticion, que non es gens occitanista, çò’m par, n’es la pròva concreta. D’unei i veson una esperança, e militan amb estrambòrd per que la region pòrte lo nom d’Occitània coma s’aquò siguèsse ansin lo som de l’accion occitanista; mai per ieu es puslèu un perilh. Lo perilh que l’occitanisme, que jamai non siguèt un regionalisme mai un movement de defensa d’una civilizacion, devenga un regionalisme lengadocian que se dona lo nom d’occitan: valent a dire una identificacion a un territòri limitat, a l’entorn de Tolosa e de Montpelhier, e non pas a la lenga nòstra, a tota la cultura, a tot çò qu’es de verai Occitània.
Respostarez, benlèu: “Mai enfin Occitània existirà!” E ieu vos respondrai: “Avèm pas de besonh de l’autorizacion de París per existir. E se la volèm far existir, abandonem pas çò essenciau de nòstre país, organizem pas son desmantelament, sigam solidaris de totei lei luchas nòstras, pertot ont encara se parla la lenga qu’es l’esséncia de nòstra civilizacion!”
Decidiscam nosautres cu volèm èsser. Ieu, dins mon Daufinat provençau, vòli trabalhar per tota Occitània. Siáu daufinenc, siáu provençau, siáu occitan.





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jtou Varadero
11.

Podren dire "Troçes d'Occitanie e de Catalunha" o "Isola d'OC"...

  • 0
  • 0
Jtou Varadero
10.

Podren dire "Troçes d'Occitanie e de Catalunha" o "Isola d'OC"...

  • 0
  • 0
Jtou Varadero
9.

Podren dire "Troçes d'Occitanie e de Catalunha" o "Isola d'OC"...

  • 0
  • 0
Gerard Cairon Florentin d'Albigés
8.

Plan d'acòrdi amb los comentaris de GJ Barceló e de mon vesin Gwenn. E trapi tanben la comparason facha per J-C Valadier (amb de paises parlant inglés, castelhan, francés etc..) completament fumosa e fantasieirosa, e las conclusions que ne tira completament irresponsablas al regard del dever e de la necessitat qu'avèm de far comprene e acceptar çò qu'es Occitaniá TOTA. Una comparason que nos poiriá far soscar, es pas a anar quèrre plan luenh . Al País Valencian, a las Illas Balearas, vesèm ben que de fòrças reaccionarias fan tot per embarrar lor lenga dins un localò-fòlclorisme regional, apevant suls totes los particularismes, negant la realitat linguistica que fa que son de países catalans ; tot aquò amb la benediccion de Madrid e de la drecha espanhòlista. Es aquel risc que volèm far pesar sus las regions occitanas fòra MPLR ? Pensatz-i, brave monde inconscients !
Ieu, rai per " Sud-Occitanie" o " Centre-Occitanie" o "OCC"(#7), o que te sabi mai..., mas "OCCITANIE" sola - NON! Soi pas mai occitan que los autres!

  • 5
  • 0
Gwenn Albi
7.

Es vertat que cal absoludament far aparéisser lo nom Occitània !! Me pensi que sus aquò tot lo monde son d'acòrdi. Lo veire marcat sus una mapa seriá per nosautres la resulta d’un trabalh long sul terrenc, dins los establiments, dins los jornals ! Seriá un grand plaser atanben.

Çaquelà, lo metre sol podriá jogar contre nosautres.

I a dejà de monde dins de parçans occitans que « nombrilizan » lo debat e de « desoccitanizan » lo nòstre territòri e la nòstra lenga d’òc. Que siágan de Niça, de Provença, de Gasconha, d’Aran, d’Auvèrnha o dins mon Tarn, n’ausissi e ne legissi qu’explican que la lenga d’òc es mòrta, qu’Occitània es un pantais e que l’occitanism es grotesc. Utilizar lo sol mon « Occitània » per nomenar la nòstra granda region seriá alara far lo jòc d’aqueles venimoses mercants de sòmis que se coneisson quitament pas. Nos vòlon assucar per qu’an pas la fortuna de parlar la lenga de lor region alara que son sovent los primièrs representants de sa cultura sens o saber (las « chocolatines », los « boudiou », las « oreillettes » o encara la pè-tanca son autant de traches occitans comuns utilizats o practicats per de personas que ba sabon pas). Los que dison que Niça es pas occitana, que Provença es pas occitana o que Gasconha es pas occitana se farián un plaser de veire lo sol nom d’ « Occitània » per nosautres. Fariá pas que los confirmar e los justificar.

Puèi, quitament s’an dejà un territòri reconegut e benlèu mondialament conegut dins qualques temps, cal pas doblidar los nòstres cosins catalans. Sèm totjorn a repotegar contre « l’emperialism jacobin » de l’Estat francés e nosautres fariam parièr ? Ont es la logica ? Cridar al lop per ba venir aprèp ? Encara un còp, aquò jogariá contre nosautres. Nos cal trobar un nom que faga consensús non pas que nos opause. Piotariá !

Ausissi dejà d’unes que van plorar qu’aquò fariá un sigle del genre « P.A.C.A. » e que se veiriá pas pus lor sacro-santa (e non pas entièra) « Occitània ». Justament cal jogar lo jòc e prepausar Occitània Centrala e Catalunha que farà O.C.C. e tot lo monde seràn contents. La prepausicion es pas meuna mas me pensi de mai en mai qu’es la melhora.

Cal arrèstar de nos montar los unes contres los autres, de nombrilizar e cristalizar lo debat sus de gue-guèrras de cloquièr alara que volèm totes la meteissa causa al final : de la reconeissença, macarèl ! E l’aurem pas d’aqueste biais.

Alara a la fin, caldrà plan votar se ditz. Alara segur que si « Occitània » apareis en concurréncia ambe « Sud de France » o « Midi-Catalan » o « Pyrénées-Méditerranée » o « sabi-pas-quala-autra-piotariá-que-son-capables-de-nos-sortir-del-capèl » se caldrà plan pausicionar e entre los mals causirài lo mens pièger. Mas serài decebut de balhar tant rason als nostres detractors e de daissar de costat Occitània Bèla e de doblidar los Catalans per una rason politca. Me fariá mal a mon Occitània justament.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article