CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 17.4.2016 03h00

Libertat de consciéncia


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Enric IV de Bearn, L'occitan que metèt fin a las guèrras de religion




Etiquetas
consciéncia, islamofobia, laïcitat, libertat

Republican occitan, concedissi a la Republica francesa, que combati, la nocion de laïcitat. Me pensi tres qu’important que l’estat, al servici dels ciutadans e ciutadanas de totas las cresenças e non-cresenças, demòstre una neutralitat religiosa, e que per tant i aja pas pus de religion oficiala que crèe una inegalitat entre las gents en foncion de lor fe. Es una condicion necessària a l’exercici de la libertat.
 
Totun, la recuperacion del principi de laïcitat per l’extrèma drecha me sembla de ne mostrar los limits. En particular quand la laïcitat deven un argument per atacar una religion especifica, l’islam.
 
Fa qualques jorns, durant un viatge escolar imprevist a Barcelona, m’espantèt un debat afogat entre doas collègas mieunas: “Val mai aver una filha lesbiana o musulmana?”. En mai d’un questionament sul nivèl intellectual e moral dels professors de l’Educacion nacionala francesa, me venguèt en cap lo sentiment que nòstra societat evoluciona clarament vers l’intolerància, quins que semblen d’èsser los progrèsses aparents de l’acceptacion dels autres. Qualque temps puèi, legiguèri sus las rets socialas un occitanista que disiá, en francés, que calia fòrabandir de l’espaci public tot signe public d’apertenéncia a una religion, e que preniá per buta especiala l’islam.
 
De mai en mai me demandi: “Perqué voler interdire tota expression publica d’una religion?”. En qué gèina ma libertat individuala qu’un ciutadan o qu’una ciutadana manifèste en public çò que crei? Soi crestian evangelic, o escondi pas jamai: ma libertat d’èsser seguidor de Crist es de verai menaçada s’una persona se declara, dins l’espaci comun de la societat, musulmana, catolica, bodista, josieva, agnostica o atèa? Ai drech de voler enebir al musulman de se senhalar coma es? En cas qu’o volguèsse, que demostrariái ieu?
 
Pretendèm de voler instaurar una patz sociala en interdisent a las cresenças una expression publica. Remembre de las epòcas guerrièras provocadas per las religions? Possible, e desconeissi pas que las religions son sovent liberticidas. Mas quina patz sociala realizi se comenci d’entrepachar la libertat dels autres? De ieu me sembla que destapi mon intolerància fondamentala. Destapi qu’accèpti pas que l’autre siá desparièr de ieu. E puslèu que de me cambiar a ieu meteis, preferissi d’ensajar de cambiar los autres.
 
Per tant, a la laïcitat que pòt abandonar la neutralitat e se transformar en laïcisme antireligiós, e que de còps d’unes la fan servir per se desencusar de lor òdi contra una comunautat, preferissi la nocion de libertat de consciéncia. Aquesta implica lo respècte e lo dialòg per que poscam coexistir e que recuòle l’ignorància. 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

19 d'abril 08.51h

La laïcitat en França es tanben l'eiretièra de la Revolucion de 1789 qui establiguèt una religion de substitucion a la plaça del catolicisme tròp ligat a la monarquia. Se passèt en dos temps: lo primièr, un podat-empeutat de las practicas administrativas (estat civil, maridatge civil, las comunas a la plaça de las parròquias, los departaments a la plaça de las diocèsis) e la constitucion civila del clergat; lo segond, lo cambiament de Dieu (l'Èsser suprèm) e de temps (lo calendiè... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 12.53h

#8 ønn tëss lø Řãpõrt ãmmě l'ãřttïclê d'ënn Bãřssëlò?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 06.45h

Idoy si à ne quest diari sou tant tolerants, poríeu comensá per no censurá àn es que creuen en sistemes ortográfichs herétichs. Y més si aquets sistemas ortográfichs están basats an sos qu'empleaven ets autós canònichs de sa literatura baleá. Dexant apart es temes polítichs, qu'impregnen tot lo que s'escriu à ne quest diari, s'ortografía se podrá considerá un convencionalisme, qu'heu ês, però no huría de sê cap capritxo d'académichs, de llingüistes ò pitjó, de polític... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 20
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 14.34h

Per èsser complèts: http://fr.aleteia.org/2016/03/23/lextermination-des-chretiens-dorient-continue/


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 14.32h

#5 Es al començament de las annadas uechanta que la laïcitat venguèt un argument contra las lengas de França. Abans, l'arguemnt èra que los enfants sauprián pas parlar francés plan. De las lengas a las religions, sustot quand s'agís de la religion dels arabs, i aviá qu'un pas. Es aital que nos nasquèt l'islamofobia, qu'es pas que la novèla cara del racisme.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 13.40h

Quand èri pichon, dins mon escòla publica i aviá de filhetas que portavan lo mocador de cap. Aquò pausava pas cap de problèma, èra lo temps de la laïcitat 1905 e se considerava coma una libertat inviolabla. La laïcitat francesa a cambiat de natura a la debuta de las annadas 90, quand se comencèt d'atacar las manifestacions visiblas de la religion musulmana dins l'espaci public e mai que mai a l'escòla. Arribèron las leis de 2004 e 2011 en passatge d'una laïcitat d'integracion a una... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 11.26h

Los païses europèus ont la libertat de consciéncia e la libertat religiosa son mai avançadas justament son pas de republicas (sovent) e son pas d'estats laïcs. Son las democracias d'Euròpa del nòrd, de païses amb una religion oficiala e que sovent son de monarquias: Reialme Unit, Danemarc, Norvègia, Suèda, Paises-Basses, Islàndia, Finlàndia.
La francòlaïcitat per ieu, encara un còp, es una engana francesa


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 11.03h

Era "laïcitat" ei tant perilhosa coma era "egalitat". Ei ua estrategia entà destruir es cultures


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 10.17h

Sui bien d'acòrd, arborar personalament e pacificament un signe religiós pòrta prejudici a digun dens una societat democratica.

Vodrí aviar un debat un pauquet diferent : l'Estat francés balha una plaça importanta a les tres religions monoteïstas, les considèra demb seriós, son presentas dens lo paisatge politic, vam díser, quòra d'una auta part, los mediums, los garissaires, los sorcièrs (hontanèirs, se vòletz), son considerats coma de gents fantasiosas. Son pas los representent... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 10.14h

Aun enebits la lenga nòstra cossì vòls pas qu'enebisson los símbols de las religions e apuèi perquè pas las cofaduras,los vestits, los accents ah, aquò és jà sornadament fach.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions