CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 7.8.2016 03h00

Èsser occitan en de tempses complicats


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Baste que nos poscam organizar per far viure e reviudar nòstra lenga occitana dins de comunautats de locutors dobèrtas a totes, de pertot sus nòstre territòri
© Guillem Sevilla




Etiquetas
barceló, estatalisme, frança, identitat, nacionalisme, occitània, occitàniabarceló

Ben o sabèm totes, l’arribada dels crimes jihadistas sul continent europèu nos fa intrar dins un periòde complicat que ne vesèm pas clarament ni las consequéncias ni la fin. Ne percebi pr’aquò un efièch concret: lo retorn del sentiment nacional francés. De gents començan de botar de bandièras tricolòras als balcons o a las faciadas. Fàcia a un enemic sornarut comun, que tòca a de simbòls coma lo 14 de julhet, e se las rets socialas nos convidan a metre en blau, blanc e roge nòstra fòto de perfil, lo reflèxe nacionalista pòt semblar una solucion.

Pasmens, de solucions, la politica francesa sembla pas de nos en portar. La senèstra oficiala al govèrn mena una accion pauc clara, pro alonhada de las valors de son camp, amb de temptacions a l’encòp neoliberalas e autoritàrias; la drecha prepausa un programa fòrça dur que risca d’agravar las tensions socialas; l’extrèma drecha, coma de costuma, presica la paur e l’òdi que son lo camin de la guèrra; la senèstra radicala, malgrat los recents movements de protèsta, en realitat estèrles, existís pauc.

Quina plaça pel movement occitan? Encara podèm parlar de convivéncia, aquel latinisme iberic qu’avèm integrat a nòstre vocabulari, mas los musulmans e catolics normands que ploran ensems l’escotelament del paure paire Hamel la vivon melhor que los occitans, en particular en Lengadòc oriental e en Provença, que vòtan per l’FN.
Cèrtas, lo retorn del sentiment nacional francés nos ajuda pas gaire, a nosautres dont l’identitat es pauc vesidoira, amb un sentiment nacional pròpri tant anecdotic coma esporadic, al fons desconegut: o pròva, per exemple, lo comentari de la presidenta de la region dicha Occitània, que vei pas cap de significacion identitària al nom, per ela sinonim... d’una convivéncia mal definida. Ansin rebutariá l’expression “País catalan” pr’amor que i cap una identitat... E “Occitània” ne contendriá pas cap...

Totun, lo movement occitan encara a lo pan e lo cotèl: amb la defensa de nòstra lenga pròpria, portam non solament la memòria del territòri mas pereu çò que ne fa lo ligam. Trobam de manca lo ligam social entre nosautres e es pr’amor d’aquela manca de ligam social que fan flòri las falsas responsas del faissisme, europèu o jihadista. Es un temps complicat, e sèm pauc nombroses, mas cresi que l’occitanisme pòt ajudar a tornar crear de ligam entre las gents de totas cresenças (o incresenças) e de totas originas, amb un element per partejar: nòstra lenga, ben comun de totòm.

Baste que nos poscam organizar per far viure e reviudar nòstra lenga occitana dins de comunautats de locutors dobèrtas a totes, de pertot sus nòstre territòri.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

7 d'agost 16.46h

Fàcia a un enemic sornarut comun, que tòca a de simbòls coma lo 14 de julhet (l'anniversari de ma menina, supausi…), e se las rets socialas nos convidan a metre en blau, blanc e roge nòstra fòto de perfil, lo reflèxe nacionalista pòt semblar una solucion. Aquò rai : mon reflèxe nacionalista a ieu, es occitano-catalan, e vesi pas plan çò que quina nacion que siá pòt plan contra lo capborditge decerebrat d'unes fanatics religioses… E puèi, me remembri fòrt plan qu'es la nacion ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 15.51h

Plus que de convivéncia (iberica) que caldria parlar de commoréncia (iberica). Nos laissan sonque un dreit: morir, e que sià França o Espanha fa pas de diferénçia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 09.51h

Quò es en temps de crisa que las mentalitats evoluan perque lo monde se pausan de las questions. Qu'i a darrier la Franca; qu'i a darrier lo drapeu frances : l'uniformitat ? la paur de l'autre, de l'ennemic que seria arabe? Fai pas tant d'annadas que disian qu'un frances valia mielhs que 50 arabes tot en visar un match de rugbi. i a pas tant d'annadas qu'aquò que lo bòche era l'enemic.

Darrier la Franca, darrier lo drapeu frances i a una istoria de las lengas regionalas (e pas solament l'oc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions