CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de març

Gerard Joan Barceló

Dimècres, 21.9.2016 03h00

Las idèas claras


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Coma tot movement, lo nòstre, l’occitan, lo travèrsan de debats e de discussions. Uèi me sembla important qu’ajam las idèas claras per avançar.

Se sèm occitanistas, es perque defendèm una vision del Mond dobèrta a la diversitat, ont nòstra cultura poirà coexistir amb las autras. Perqué d’unes vòlon imitar l’uniformalisme francés, ont solament cal acceptar qui nos sembla parièr a nosautres?

Tanben nòstra civilizacion foguèt nafrada a mòrt a causa de l’intolerància, en particular religiosa. Los occitans que tractan los musulmans o quins autres (non) cresents que sián amb mesfisança o òdi, son mai pròches de Simon de Montfòrt que dels besierencs catolics que perdèron la vida pr’amor que refusavan de liurar los erètges als crosats.

Devèm pas res a França, a Espanha, Itàlia o Mónegue. Cap d’aqueles estats respècta pas completament nòstra cultura, los tres primièrs nos impausan mai (França) o mens (Espanha) lors lengas, e lo quatren, pasmens situat en Occitània, desconeis la lenga occitana, que lo ligur monegasc solet i apareis dins l’ensenhament e los panèls.  Interèssa mai la causa occitana la probabilitat d’un estat catalan amb l’occitan coma lenga oficiala, que la defensa de pàtrias que, o sabèm pro, son pas nòstras.

Se devèm pas res an aquelas pàtrias -ni als partits que las aparan e que nos prometon de leis que jamai non fan votar-, son al contrari aquelas pàtrias qu’o nos devon tot: son elas qu’entrenèm amb nòstres impòstes e es a causa d’aquelas que nòstres ancessors moriguèron de badas. Ven doncas a nosautres de nos far respectar, e non pas al revèrs.

E per nos far respectar, caldrà exigir, en nom del drech de reparacion istorica, que l’occitan s’ensenhe obligatòriament a l’escòla.

Ai escrich al futur, “caldrà exigir”, pr’amor que tanben i a una autra idèa clara que cal tenir al cap: sèm febles. Organizar de manifestacions cada tres ans en Lengadòc o signar de peticions en linha amb qualques milièrs de personas, tot aquò es l’indici d’un impacte tròp pauc limitat dins una populacion occitana de setze milions.

Per tant, ont trobar de fòrças? Una autra idèa clara es qu’o poirem pas en nos afeblissent encara mai. Val pas la pena de nos far los agents de França o del francés: Occitània es pas una França del Miègjorn. Es Occitània, es nòstre centre. Sèm nòstre centre, non pas lo centre d’un autre, e en o pensant, nos poirem concentrar sus la lenga, la cultura, lo país.

Doncas, se volèm èstre fòrts, nos cal trobar los mejans de quichar la societat ont vivèm. Passaràn per la lenga nòstra: es l’arma de çò que sèm e la sola arma, amb un jòc de mots solament possible en occitan, que ne dispausem. Escriure, legir, parlar, transmetre. Demostrar pacientament qu’existissèm. Véncer nòstres complèxes. Resistir a la pression de las lengas dominantas, en privat e en public.

Ja o fasèm totes, mas cresi de mai que mai que sèm pas pro organizats. Nos devesissèm, nos escampilham, nos garrolham e nos isolam, amb la risca de nos escantir per sempre, de far morir mai lèu nòstra cultura a l’agonia. Al contrari, cal trobar lo camin de l’unitat, e l’unitat se farà dins la vesibilitat de nòstra lenga, valent a dire dins l’organizacion de la transmission entre familhas e amics.

E pensi a quicòm que retrairiá al collectiu Parlemu corsu de mos compatriòtas de Corsega.



publicitat



Comentaris

23 de setembre 10.11h

Doncas cal agachar:

L’utsitá escrit en grafío hispanisado
Le frãncé ecri ãn grafí hispaniŝé
L’ootsitah escreet en grahfeaw anglicizahdaw
Le frãnsay ecree ãn grahfee ãnglicizay



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 22.42h

#2 Indicatz : "Per contra, se de restaurators tradicionaus s'associan per traduíser lur carta en òc (grafia fracisada)…" E cossí voldriatz redigir la carta d'un restaurant tradicional d'Ile de France a Nòva Yòrk ? En francés amb grafia anglicizada ? E a Mardid ? En grafia ispanizada ? L'occitan s'escriu en occitan. Sonque los ases son pas fotuts de l'apréner. Tota lenga s'apren, tant a l'escrit coma a l'oral. E sèm tan plan capables d'apréner nòstra lenga coma tot pòble la sieuna, ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 11.40h

#4 As plan rason !
" vesi pas perque se calriá emmerdar amb una grafia qu'es pas perfiècha... lo pòble a rason... los intellectuals en preson... ieu soi pro intelligent per saber coma me cal escriure... etc. "

De se demandar perque escrives lo francés o l'anglés correctament quan la faiçon de dire un mot depend del país ont la lenga es parlada.
Coneisses la cançon : tant que farem aital, cromparem pas de bòrda...
Qu'ei de dòu har pr'amor las toas idèas ne son pas pègas en generau.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 21.14h

#4
Critiqui pas la grafia alibertina en tant que locutor de gascon que la trobaré pas apropriada per transcríver lo gascon. D'alhons, mon gascon es prampó periferic e, personalament, sui pro ''limosinotròpe'' :).
Remarcaratz tanben qu'utilisi la grafia alibertina en m'adreçant aus que la coneishen... tot en l'adaptant tanplan (p. ex.,sus Gasconha.com, escriurèi ''tabé, taplan, ré, ò, no...'', achí sus Jornalet hèsi un esfòrç mès tot en escrivent ''les'' çò que d'auts escriven '... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 14.48h

E justament tot çò dich dins l'article me sembla pas clar, puslèu sorne.
I a d'antagonismes, de grandassas invocacions chamanicas.
Un retrach de boy scout e una paganaria plan catolica.

La prioritat es la lenga : bona idèia...mas en disent aquò avem ren fach.
Dire sufis cap pus.
La prioritat es la lenga òc ben mas i dèuria aver una tièra d'accions e pas que tres
D'aici d'ailà.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 14.26h

#3 Totalment d'acord, una llengua no pot ser compartimentada... Deu poder ser parlada per a cada aspecte de la vida. Així els parlants, no pensaran en una llengua menor que els tenir que utilitzar-ne una altra, per exemple el castellà o francès, perquè no poden expressar tot allò que volen amb la seua. Cal recordar-ho, a la situació de marginalització de l'occità, s'ha arribat per negar-li espais d'expressió, devent doncs els parlants utilitzar altres llengües, les abans citades.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 14.04h

#2 Pensavi èsser clar... Quand parli de LENGA, es, solide de lenga parlada ... -tot lo demai de mon comentari l'atèsta . Sortit d'aquò, preni lo scenariò seguent ( mai qu'improbable !) : Me'n vau, amb mon shòrt e mos tòngs, badar davant la carta de MC DO a Biscaròssa, -quina que sia la grafia de la carta, quin plaser seria per ieu, de trobar de monde per me parlar lanusquet. ....ailàs me cal pas somiar. Quant als noms de carrieiras dins una lenga aproximativa (quina que sia la grafia)... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 11.31h

Per ieu far avançar la lenga es l'utilizar per totas las possibilitats d'expression. L'occitan non se deu pas limitar exclusivament a un biais de pensar occitanista, a una pensada unenca, quitament s'es una pensada de progrès.
Tota lenga deu poder exprimir totas las pensadas umanas, quitament las absurditats, las orrors, lo racisme, l'extremisme, la conariá.


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 11.10h

#1 Tot a fèit d'acòrd... a part ''Nòstra proiritat uèi deu ésser la LENGA''.
Diu èster la lenga coma ciment de culturas. çò que vòli díser : se McDo tradui sa carta en òc (grafia alibertina) o se dens les Lanas hèsen lotissements ròse fluò demb noms de ruas en gascon, per jo serà pas una bona causa (digun perceberà lo ligam demb lo terrador). Per contra, se de restaurators tradicionaus s'associan per traduíser lur carta en òc (grafia fracisada), serà per jo una milhora ca... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 09.49h

Osca! L'article aqueste me mena a qualques reflexions:
- Nòstra proiritat uèi deu ésser la LENGA:
. Occitània se definis primier e subretot per un espaci ont se "parla" la lenga. Jamai i ajèt pas un sentiment d'identificacion globala, levat benlèu dins los mitans de letrats (de l'Edat mejan al jorn d'uèi), jamai i ajèt pas una consciéncia nacionala (al sens que se'n donèt a l'espelida dels nacionalismes al sègle 19) collectiva e populara qu'encluisque Occitània tota. Lo sol ci... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions