Opinion
Llegir Jornalet des dels Països Catalans
Que totòm se rassegure: ai pas nada intencion de violar los principis sagrats de nòstre quotidian occitan de totes e totas en escrivent en catalan en luòga de l’occitan!
Voliái simplament, amb aqueste títol de bon entendre (auretz comprés, de tot segur, que significa “Legir Jornalet dels Païses Catalans estant”), mostrar qu’aqueste article mieu, per un còp, s’adreiça especialament als lectors catalanofòns de Jornalet —sens voler tanpauc fòrabandir del debat los occitans en general, que se privaràn pas d’opinar coma voldràn—.
Ne foguèri particularament conscient al parladís oficial del 27 d’abril de Barcelona pels cinc ans del jornal: cada jorn aqueste quotidian lo legisson fòrça mond non pas solament d’Occitània mas tanben dels Païses Catalans. Assistissián a l’acte d’unes d’aqueles lectors, del Principat o quitament de Malhòrca. E la question que me pausi es: perqué?
Cercatz d’estudiar la lenga occitana a travèrs del grand còrpus textual que Jornalet met en accès public? De demostrar un supòrt a la lenga mai pròcha de lor lenga catalana? Se volètz ajudar a la vida e la difusion de la tresena lenga oficiala de Catalonha? Se vos animan la curiositat per una autra cultura romanica? S’avètz de projèctes politics de liberacion dels pòbles dominats en Euròpa?
D’un autre latz, constati que la situacion de l’occitan bolega positivament en Catalonha e Aran. La setmana passada, lo Parlament demandèt que se poguèsse aprene l’occitan dins las escòlas segondàrias de tot lo Principat. Tanben Jornalet nos assabentèt qu’èra a mand d’espelir la FEDÒC, çò es la Federacion d’Entitats Occitanistas dels Païses Catalans. Enfin se projècta una fèsta occitana a Barcelona, a l’escasença dels cinc ans de nòstre quotidian en linha occitan.
En aqueste contèxt dinamic e per que poscam parlar ensems de las questions qu’ai pausadas abans, me pensi que seriá interessant que s’organizèsse un ret, un malhum dels lectors catalanofòns de Jornalet. Non prepausi pas la creacion d’una nòva associacion, d’una nòva entitat, mas me sembla que los lectors catalanofòns nos poirián —disi “nos” perque non solament parli catalan mas tanben i voldriái umilament ajudar coma pòdi— reünir al sen d’una organizacion precisa e concreta e que ja existís, l’ADÒC. Ansin l’ADÒC poiriá téner una seccion “Lectors de Jornalet”.
L’ADÒC, se la coneissètz pas encara, es, segon son nom oficial aranés, l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha. A doas activitats màgers: gerir Jornalet e realizar lo programa occitan de Betevé. L’an passat, per refortir los ligams entre l’ADÒC e Los Amics de Jornalet que ne soi lo president, jonguèri l’associacion catalana e o farai tanben ongan.
Ara pensi que Jornalet implica pas solament sa fòrça necessària gestion, mas que poiriam, a travèrs de l’ADÒC, desvolopar çò que pòrta Jornalet a l’occitan en Catalonha: realizacion concreta de l’oficialitat de la lenga nòstra en Catalonha, font de ressorsas pedagogicas mentre que fòrça catalans sètz obligats de passar pel francés per aprene l’occitan, mejan de promòure la coneissença recipròca de las culturas e lengas catalanas e occitanas dels dos costats dels Pirenèus.
Per qu’espelisca aquela section “Lectors de Jornalet”, desiri que los lectors catalanofòns de Jornalet vos fagatz sòcis de l’ADÒC. Tanben ajudariatz fòrça a Jornalet, que n’a de besonh.
Per Jornalet e sos lectors, longa mai!
Voliái simplament, amb aqueste títol de bon entendre (auretz comprés, de tot segur, que significa “Legir Jornalet dels Païses Catalans estant”), mostrar qu’aqueste article mieu, per un còp, s’adreiça especialament als lectors catalanofòns de Jornalet —sens voler tanpauc fòrabandir del debat los occitans en general, que se privaràn pas d’opinar coma voldràn—.
Ne foguèri particularament conscient al parladís oficial del 27 d’abril de Barcelona pels cinc ans del jornal: cada jorn aqueste quotidian lo legisson fòrça mond non pas solament d’Occitània mas tanben dels Païses Catalans. Assistissián a l’acte d’unes d’aqueles lectors, del Principat o quitament de Malhòrca. E la question que me pausi es: perqué?
Cercatz d’estudiar la lenga occitana a travèrs del grand còrpus textual que Jornalet met en accès public? De demostrar un supòrt a la lenga mai pròcha de lor lenga catalana? Se volètz ajudar a la vida e la difusion de la tresena lenga oficiala de Catalonha? Se vos animan la curiositat per una autra cultura romanica? S’avètz de projèctes politics de liberacion dels pòbles dominats en Euròpa?
D’un autre latz, constati que la situacion de l’occitan bolega positivament en Catalonha e Aran. La setmana passada, lo Parlament demandèt que se poguèsse aprene l’occitan dins las escòlas segondàrias de tot lo Principat. Tanben Jornalet nos assabentèt qu’èra a mand d’espelir la FEDÒC, çò es la Federacion d’Entitats Occitanistas dels Païses Catalans. Enfin se projècta una fèsta occitana a Barcelona, a l’escasença dels cinc ans de nòstre quotidian en linha occitan.
En aqueste contèxt dinamic e per que poscam parlar ensems de las questions qu’ai pausadas abans, me pensi que seriá interessant que s’organizèsse un ret, un malhum dels lectors catalanofòns de Jornalet. Non prepausi pas la creacion d’una nòva associacion, d’una nòva entitat, mas me sembla que los lectors catalanofòns nos poirián —disi “nos” perque non solament parli catalan mas tanben i voldriái umilament ajudar coma pòdi— reünir al sen d’una organizacion precisa e concreta e que ja existís, l’ADÒC. Ansin l’ADÒC poiriá téner una seccion “Lectors de Jornalet”.
L’ADÒC, se la coneissètz pas encara, es, segon son nom oficial aranés, l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha. A doas activitats màgers: gerir Jornalet e realizar lo programa occitan de Betevé. L’an passat, per refortir los ligams entre l’ADÒC e Los Amics de Jornalet que ne soi lo president, jonguèri l’associacion catalana e o farai tanben ongan.
Ara pensi que Jornalet implica pas solament sa fòrça necessària gestion, mas que poiriam, a travèrs de l’ADÒC, desvolopar çò que pòrta Jornalet a l’occitan en Catalonha: realizacion concreta de l’oficialitat de la lenga nòstra en Catalonha, font de ressorsas pedagogicas mentre que fòrça catalans sètz obligats de passar pel francés per aprene l’occitan, mejan de promòure la coneissença recipròca de las culturas e lengas catalanas e occitanas dels dos costats dels Pirenèus.
Per qu’espelisca aquela section “Lectors de Jornalet”, desiri que los lectors catalanofòns de Jornalet vos fagatz sòcis de l’ADÒC. Tanben ajudariatz fòrça a Jornalet, que n’a de besonh.
Per Jornalet e sos lectors, longa mai!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Som dos pobles, dues nacions germanes, tot el que ens uneixi mes, es molt bo.
Ja no parlo d'en Pere el Catòlic, ni d'en Ramon Trencavell, ni d'en Ramon de Tolosa, ho donaren tot per que puguessim viure junts, sinó dels llaços que tenim en comú, que no s'han de perdre per res.
Crec que el dia de la nostre alliberació s'acosta.
Fins llavors...
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Tamién dende Aragón se leye lo Jornalet! Como luenga chirmana que ye, pero tamién per las relacions demograficas, lingüisticas y socioeconomicas que i ha habiu historicament entre los dos territorios, muitos aragoneses somos bien interesaus per la luenga occitana y lo país, y nos i trobamos como en casa.
#6 Adiu, Maime.
Doncs sempre llegeixo les teves cròniques, m'agraden molt!
Quina bonica -i relativa- sorpresa que tinguis arrels murcianes (i de el Palmar, ni més ni menys!) . Dic relativa perquè és conegut el fet que durant el segle passat molts murcians van haver d'emigrar a causa de la dolenta situació política i econòmica d'aquesta terra (suposo que aquest és el cas de la teva àvia), i Occitània va acollir-ne molts. Crec que en Melenchon (no sé si esmento el dimoni!) també té ancestres murcians...
Una mica va ser un viatge a l'inversa, gairebé deu segles després, perquè els occitans van participar de manera molt destacada a l'anomenada Reconquesta, i els cognoms occitans (Rocamora, Rocafulh, Aniorte...) tenen una gran presència en la història, fins avui, del País Murcià.
Una abraçada.
Un altre lector asidu des del Principat, en el meu cas l'Alt Empordà.
#1 Adieu Roc!
Un murcian que legis lo Jornalet! E, ieu, sei un collaborator occitan d'origina murciana ;-)
Ma granda-mair nasquet a El Palmar, un vilatge de Murcia.
Benleu legissetz mas cronicas.
Benvengut e bona lectura !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari