Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Perqué plorar?

"Voldriái uèi adreiçar un messatge optimista, coma un mejan de fòrabandir la temptacion occitanista de plorar"
"Voldriái uèi adreiçar un messatge optimista, coma un mejan de fòrabandir la temptacion occitanista de plorar"
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Retorn sur l'article de la setmana passada: grandmercegi los lectors de lenga catalana que testimonièron de lor experiéncia amb Jornalet. M'a particularament fa gaug de veire que nos legissiá un murcian que ja parla catalan mas fa servir nòstre jornal de totes per aprene l'occitan. Son de causas que nos aluènhan del pessimisme que sovent nos rosega. Totun, m'auriá agradat un movement d'adesion a l'ADÒC, que soi segur qu'aquesta associacion se poiriá espandir, mas contunharai de militar amb vam per una melhora organizacion dels occitanistas dels Païses Catalans.

 
E precisament voldriái uèi adreiçar un messatge optimista, coma un mejan de fòrabandir la temptacion occitanista de plorar. Sortissèm de la campanha electorala de la presidenciala francesa, e francament, cars lectors e lectrises, me triga que s'acabe tanben la de las legislativas. Per la presidenciala, vegèri d'occitanistas a se mespresar, s'agarrir, de còps a s'insultar per de posicionaments politics desparièrs. D'unes esperavan un cambiament de republica amb Mélenchon, nostalgic de la Tresena mas entre Bolivar e Robespierre, d'autres lausavan Macron per anar amb el dins lo sens del vent, qualques unes sostenián lo paure Hamon, mentre que los candidats occitans, Poutou e Joan de Lassala, avián lors suportaires que lor prepausavan de potons o la sala plena. Los mai nacionalistas e los independentistas testards, de lor latz, revendicavan amb tarabast l'abstencion o lo vòte "Occitània Liura". Qual aviá rason? Al fons, fasèm çò que podèm, totes o sabèm, e totes cercam l'estrategia que nos semble melhora... Cossí que siá, çò nos poiriam dire sens vòlha, ont a passat l'occitanisme politic? D'unitat d'accion n'i a pas gota, e mentretant se votava Le Pen dins ma vilòta que se sap pas jamai s'es provençala o daufinenca, mas qu'es de tot biais francesa, tròp francesa: lo mond se i mobilizèron per esquilhar una bilheta Front Nacional. Mai del 52% dels vòtes...
 
Mas fagam pas nat cas de la tristor que menaça de s'apoderar de nosautres, e al contrari estaquem-nos a çò positiu. La lenga occitana es pas mòrta. Malgrat sa granda feblesa que nos escondrem pas, a subreviscut a de sègles de mesprètz e d'umiliacion. S'ensenha encara, se transmet encara, en de condicions cèrtas complicadas, de còps quasi desesperadas, mas sabèm qu'en la fasent servir nos anima l'esperança de son longamai. Delà una intensitat cambiadissa, s'es totjorn escricha, çò que fa de la nòstra una de las mai documentadas del Mond, e dins cada document servat cap lo grelh d'una nòva florason. Los mots e realitats occitan e Occitània se van difusant a nòstre entorn de manièra cada còp mens complexada. Vivi coma una benediccion de poder parlar de la lenga nòstra a d'adolescents, e de l'ensenhar a qualques unes que voldriái, de tot segur, mai nombroses, e coma un miracle de l'escriure  e de la legir cada jorn gràcias a Jornalet.
 
Sovent nos desesperam perque volèm far tròp de causas, e fàcia a l'immensitat del talhièr, picam de la tèsta contra la nauta muralha d'una realitat contrària. A aquò respondi: "a chicas e micas, pauc a pauc", o, coma o dison nòstres cars vesins catalans, "de mica en mica s'omple la pica".
 
Alara a la temptacion de las lagremas opausi lo carpe diem del chale d'aimar nòstra lenga occitana per que d'autres l'aimen amb la meteissa jòia e lo meteis plaser.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

andrieu
3.

#1 O calriá publicar...

  • 1
  • 0
Roc Dangla Murcia
2.

Adiu! Moltes gràcies, senyor Barceló, per mencionar-me en aquest article, m'ha emocionat.

La veritat és que llegint Jornalet (en sóc lector gairebé des d'el primer dia) no només he aprés a llegir l'occità (de moment no m'atreveixo a escriure'l, ai las!) sinó que, de passada, he adquirit coneixements d'un fotimer de temes de tota diversa índole, alguns dels quals mai no hauria cregut que m'arrivarien a interessar: de lingüística, de geografia, d'història...

Vull dir, que crec que sou molt bons i que encara que escrivíssiu en qualsevol altra llengua valdria la pena llegir-vos. Però ja que ho feu en occità, i amb molt "sentit i sensibilitat', que diria Jane Austen, cap a certs assumptes, doncs el plaer que trec de llegir-vos és doble o triple.

I ja n'hi ha prou de fer-vos la pilota! Una abraçada.

  • 6
  • 0
Lo Muòl Carpan city
1.

Perqué plorar ?

Per sostener los fabregaires de mocadors e los vendaires de mocadors.....

Atal auria dich Frederic Bastiat, econòmiste liberal, òme politic, nascut a Baiona en 1801 d'una familha originari de Mugron dins lanas..

Bastiat un occitan de tria.... se sas obras son gaireben desconeiguda dins lo remirable exagona, son plan coneigudas als USA e autres país.


Bastiat s'ameritaria un plaça dins lo pantéon occitan..

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article