CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 de setembre

Gerard Joan Barceló

Dimècres, 14.6.2017 03h00

Incompletas descolonizacions, o la libertat es lo chamin


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Tròç de la tampa del libre de J. Larzac Descolonizar l'istòria occitana, IEO 1977




Etiquetas
barceló, colonizacion, descolonizacion, libertat, pòbles

Non sabo pas se sio nacionalista, qu’al fons m’identifico per mon istòria personala a divèrs espacis contradictòris, a una Occitània mai alpenca que pirenenca, a una Catalonha mai insulara que continentala, a una Corsega de lenga mai còrsa que francesa, o a l’Argeria perdua de mon paire e de ma paura mairegrand.
 
Mas si que m’anima clarament la volontat de respectar las culturas e que los pòbles vivan en libertat e en armonia recipròca. Me sembla per ansin evident qu’aquela armonia es impossibla dins un Mond ont los pòbles mai fòrts eissaian de dominar los mai febles, rebat pro natural de las luchas quotidianas dals individús per un illusòri poer. Amb mos umils means creo doncas normal de luchar contra las tendéncias imperialistas, amb la clara consciéncia qu’es un combat utopic mas totun necessari. Sabèm ben qu’eliminarem pas lo mal solets, mas totes pensam que val la pena de melhorar nòstra planeta coma poèm.
 
E se, coma o chanta Nadau, la libertat es lo chamin, siam forçats de reconéisser que per los pòbles colonizats, e nieus per los descolonizats, es un chamin lonjàs…
 
Après la fin de l’epòca dauraa e non pas gloriosa de las colonizacions europèas, constatam que las descolonizacions son ren achabaas. Que rèsta de las culturas precolombianas dins una America latina que parla massissament espanhòl e portugués? L’exemple de Bolívia pareis isolat. Se sap ben qu’Africa es pas totalament liberaa, s’observam los liames que los mantenon certans estats amb l’anciana metropòli francesa. Ai agut vist que d’escòlas africanas avián servat lo metòde dal senhal per reprimir las lengas localas: que i a de piéger que quora lo colonizat imita lo colonizaire?
 
Sensa parlar d’Occitània ni de son ipotetica liberacion, aüra utopica, penso tanben a Catalonha que sembla d’entamenar son chamin devèrs l’independéncia amb un referendum previst lo 1r d’octòbre: se pòt de verai imaginar una rompeüra completa amb la cultura espanhòla? Los debats periodics sus l’oficialitat o non dal castelhan dins una Republica Catalana mòstran la complexitat dal problèma.
 
Que o volham o non, i a totjorn sus nòstre chamin de quista de libertat la peaa  de l’istòria qu’avèm rebutaa. Que la peaa nos agrade o non, i es, e nòstres vans esfòrces l’esfaçaràn ren. 
 
Incompletas descolonizacions que nos convian pas, totun, a abandonar lo chamin, mas a umilament lo saupre lòng, coma una quista que val lo còp perque unís de generacions devèrs la meteissa tòcha. La libertat es lo chamin, çò se devon dire de pòbles de paire en filh e de maire en filha entrò la liberacion completa.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

19 de junh 10.09h

"Sensa parlar d’Occitània ni de son ipotetica liberacion, aüra utopica" : vejaicí una paraula lucida, de bòna fe, onèsta ! Amai volguessiam au fons que ne'n seguèsse autrament...

Personalament, crese mens a una "liberacion completa" qu'a una adaptacion en fach de las generacions. L'eissida que vese per nòstre País d'Òc, es la recuperacion progressiva e benvolenta de sas rèstas per Catalonha... se Catalonha capita son endependença !
E se la poissança politicoeconomica de l'airau... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 15.13h

#2 En occitan normatiu, los latinismes s'escrivon amb -um: referendum, album, serum...


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 13.19h

"identifiCo"
referendOm


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 09.47h

Dempuei la batalha perduda de Montségur, i a una sola religion, una Franca una e indivisibla.
I a una sola sciença, una sola arqueologia, una sola istòria, una sola filosofia, una sola laicitat....
Es temps de s'interessar a tot çò qu'i a darrier lo sol. E, ma fe, i a de las causas belcòp pus logicas e vertadieras. Quò es benleu perque volam pas veire aquò, que se tròba sus internet, que semblam esser perdegut dins un monde que comprenam pus.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions