CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 24 d'abril

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 20.7.2017 03h00

L’italian, Corsega, los univèrses mentals e la comunicacion


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Las eleccions legislativas de l’autre còp me mandèron tornarmai en Corsega, amb la jòia que mon illa, per lo primier còp, se faguèsse representar dins tres de las quatre circonscripcions, per de deputats sobeiranistas, guierdons de decennis de sacrificis personals e de trabalhs intenses envèrs la populacion.
 
En tornant pensar a Corsega, me venguèron a la ment mos articles sus la lenga còrsa. M’avisèro que ma volontat de demostrar qu’es ben una lenga aviá pas convencut coma o aurio volgut. D’unes veon en particular una contradiccion entre l’afortir una lenga còrsa separaa dal toscan e l’engatjament occitanista, e es possible que la nocion de lenga per elaboracion siá pas ben compresa, o manque de clartat.
 
Per ansin, parlario d’univèrs mental. Per los còrses, lor lenga aperten a un meteis univèrs mental, senton collectivament qu’a sa coeréncia pròpria que li balha son unitat. Pasmens, aquò empacha pas la consciéncia parallèla que l’italian es gaire alonhat de la lenga insulara. Per exemple, quand lo president dal Conselh Executiu de Corsega, Gilles Simeoni, se gandiguèc, l’an passat, en Sardenha, s’adreiçava a sos òstes sardes en lenga còrsa, e aquestes li respondián en lenga italiana sensa qu’aquò provoquèsse, Dieu ne siá lausat, ges d’incident diplomatic.
 
Dins un article sieu de 2015, Terric Lausa nos expliquèc perfiechament çò que se passa entre los parlants de las lengas escandinavas. Chasca nacion s’exprimís en sa lenga pròpria, reconegua coma distinta de las autras, malgrat lo cas especialament complèxe dal norvegian, mas aquò empedís ren la comunicacion, fondaa sus de competéncias recipròcas d’intercompreneson. Se vei doncas que l’univèrs mental que dona supòrt a chasca lenga especifica —per totes son de lengas escandinavas, non pas de dialèctes d’una lenga escandinava ben definia— es ren contradictòri amb un espaci de comunicacion mai ample.
 
Invèrsament, s’evòca sovent l’intercompreneson per justificar l’existéncia de las lengas. Totun, capita que de parlants de dialèctes d’una meteissa lenga se comprengan pas entre eles. Es lo cas de l’arabi. Dins lo filme de 2004, Le Grand Voyage, lo protagonista, interpretat per lo bearnés Nicolas Cazalé, que son paire li a totjorn parlat un arabi dialectal, reüssís pas a comprene l’arabi estandard ni las formas mai orientalas de la lenga. Deuriam parlar, per ansin, de "lengas aràbias"? Non pas, perque la granda diversitat lingüistica intèrna de l'arabi, tan granda qu'es necite de conéisser l'arabi estandard per se poer entendre, se concep dins lo meteis univèrs mental de la civilizacion de l'Alcoran.
 
Tanben, perque se sòl considerar, uei, l'occitan e lo catalan coma doas lengas distintas? Perque apertenon ren als meteisses univèrses mentals. Darrier la lenga nòstra i a la referéncia a l'unitat de la civilizacion dals trobadors, mentre que la referéncia dal catalan es puslèu la Corona d'Aragon. Mas experimentam coma los escandinaus qu'apertenèm occitans e catalans a un meteis espaci de comunicacion.
 
Al fons, dins un Mond modèrne, los univèrses mentals que definisson las lengas an mens d'importància que los espacis de comunicacion. Vòlo que mos compatriòtas còrses ne prengan plenament consciéncia, en aguent un accès regular a la cultura italiana amb la quala la lenga còrsa los met naturalament en contacte. Amb la recuperacion progressiva de la lenga còrsa, sio puslèu optimista. Per exemple, existís un sit informatiu en italian e còrse, li dison "Corsica Oggi", e i poiretz legir un article sus lo niçard.
 
De tot segur, desiro tanben que l'espaci de comunicacion occitanocatalan se refortischa, e las quasi 35 000 lecturas, al moment qu'escrivo aquestas linhas, dal darrier article de Terric Lausa, me donan fe en l'avenir!
 
Assolidem-lo en nos fasent sòcis dals Amics de Jornalet o de l'ADÒC.
 
 

 

fffff   fffff
  Retorn sur l’article de la setmana passaa
 
Vos regràcio a totes per vòstras reaccions. M’a particularament agradat la proposicion de Danís Capian d’un annuari de la comunautat occitanofòna. L’idèa me sembla d’ameritar d’èsser aprefondia. Ne tornarai parlar tre qu’aurai l’èime mai clar. Totun, en relacion amb lo tèma que desvolopo aicí, ai aprés aquesta setmana l’existéncia de quatre centres d’immersion lingüistica financiats per la Collectivitat Territoriala de Corsega. Benlèu una draia que los occitanistas poiriam explorar nosautres tanben...
 
 
     


abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

28 de julh 14.44h

Còrsega es complexe, Gerard nos explicarà...

La toponimia oficiala es italiana, sos-titrada en còrs, levat qualquas villas en francés.
Per quant a la pronóncia, aquò se còrsa!
- noms italians prononciats a la francesa, accentuats sur la vocala finala
Ajaccio, Bastia,...
- noms a l'italiana sens vocala finala
- noms a la Còrsa, sens finala, amb de consonantas sordas que venon fòrtas.

Per quant a la lenga estandardizada,
- l'escrich sembla parièr a l'italian,
- l'oral es pròchi de l'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de julh 22.21h

L'intercompreneson interna a una familha de lengas, fa besonh d'una competència, aprésa per la practica correnta o a travèrs l'ensenhament.
Actualament l'intercompreneson sembla pas que passar per l'anglès de comunicacion.
Lo concept d'univers mental, emplica des per se, non solament de diferèncias, mas a mai de ierarquisacions, en ligam estrech amb l'utilitat.
En defòra de lengas localas o regionalas, las lengas dichas nacionalas se véson acantonadas a l'usatge nacional, del temps que ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 10.58h

#4 Grand merci !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 08.58h

#2 "Soi anat sul sit "Corsica Oggi" que ne parlatz legir l'article sus lo niçard. I-a quicòm que m'a endolit :
parlan de lenga nissarda, sensa jamai dire que lo nissard es d'occitan. Estranh. Pensatz qu'aquò es volgut ? "

Mema pensada...


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 08.47h

#3 Per respòndre a vòstras remarcas e enterrogacions : la revista "LENGAS" publicada per la còla "REDOC CNRS" a las "Presses Universitaires de la Méditerranée". I trovaretz aitant de matèria coma de noms d'especialistas que poiriáun eles vos adurre de precisions sus de ponchs precís.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 19.34h

Aqueste article confirma l'importància de l'apròchi sociolingüistica, per compréner las situacions lingüisticas çai que lai.
I a un interès màger a estudiar los cases de diglossias, mai que mai la coexistència o non d'una lenga regionala amb la lenga nacionala.
Qual es l'espaci reservat a la lenga locala dins lo temps constrench (escòla, trabalh...) e lo temps liure ( vida familiala, lesers...)?


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 15.09h

Aquela nocion d’univèrs mental es tras qu'interèssanta . Es verai que l'occitan que vai en Catalonha se'n tracha lèu , en s'avisant que las preoccupacions de la gent d'ailà son sovent fòrça desparrièras de las seunas, sens totjorn poder defenir perque. Lo vocabulari es gaireben lo meteis mas los concèptes e imatges mentals tènan mai d'un còp un contengut pro diferent.
Dins una mèsma lenga coma l'englès, lo britanic que passèja tras los Estats Units farà una experiència i... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de julh 14.14h

A prepaus de "centre d'immersion lingüitic", n'i a un que viu dempuèi un moment, es l'EOE de Vilanèva d'Olt; mas volètz benlèu parlar d'autra causa?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions