CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 d'octòbre

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 10.8.2017 03h00

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (II)


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Ironicament, en escrivent un article sus las atrapas de traduccion, me soi pres ieu meteis a la leca! Auretz remarcat qu’aviái d’en primièr escrich *trampas, paura victima de l’atraccion del catalan (trampes). Per me defendre, diriái qu’es complicat de trobar un tèrme exacte coma equivalent del catalan trampa o del francés piège. Sovent s’agís d’atrapas especificas, e mancam d’un tèrme general. Per me corregir, aviái remplaçat *trampas per lecas, mas lo comentari d’un lector sus una omonimia geinanta amb lo vèrb lecar, qu’es pas sonque gascon, lo me faguèt substituir per atrapas, suggestion de l’escrivan Sèrgi Javaloyès. En mai d’aquò, coma o ai dich abans, leca es pas un tèrme tan general, que se tracta fondamentalament d’una atrapa pels aucèls. Atrapa, o son sinonim atrapatòri, es un melhor mot. Per quant a trapa e trapèla, segon lo Tresòr dau Felibritge de Mistral, son d’en primièr… de trapas puslèu que d’atrapas, e mai lo catalan trampa, que son sinonim es parany, siá originalament una trapa, segon l’excellent Diccionari Català-Valencià-Balear, un diccionari sens equivalent, ailàs, per la lenga nòstra.
 
Tanben ai corregit una font de malentendut. D’en primièr lo títol parlava d’occitan, sens nada precision. Se, dins lo còrs de l’article, vos assabentavi qu’èra sonque lo ponch de vista d’un corrector, lo tèrme occitan creava involontàriament d’ambigüitats e mai de malentenduts. Pretendiái pas de parlar de comparar lo catalan a tot l’occitan, dins tota sa complexitat dialectala. Per ansin, ai preferit d’ajustar “de Jornalet” per dire net e clar que se tracta sonque de l’occitan general de basa lengadociana de la seccion Actualitats de nòstre quotidian. Es un occitan larg, coma l’apèla Patric Sauzet, fruch d’una tradicion normativa, que l’entamenèt l’òbra lexicografica de Mistral,  e que sos noms son Loís Alibèrt, Robèrt Lafont, Pèire Bèc, los trabalhs del Conselh de la Lenga Occitana uèi inactiu. Soi cronologicament lo segond corrector de Jornalet, après Domergue Sumien, qu’a mes en plaça, en quatre ans de correccion rigorosa, de critèris en acòrdi amb la tradicion normativa avantdicha que s’esfòrça de la seguir lo Conselh Lingüistic de Jornalet (CLJ). Se volèm de verai un occitan larg, lo cal dobrir a l’ensems de la lenga, non pas al sol lengadocian.
 
E benlèu Claudi Balaguer, que trobava jusieu melhor que josieu, a rason. Sembla que siá lo sol lengadocian que s’estima mai de dire jo- mentre que la rèsta de l’occitan ditz ju-, jus- o jud-, mai exactament. Jusieu es mai diasistematic, e tanben mai etimologic, que la vocala u del latin iudaeus èra longa. Ai consultat de membres del CLJ, e i auriá acòrdi d’acceptar jusieu dins la lenga dels articles d’actualitats de Jornalet.
 
Per tornar l’objècte de l’article, auriái pogut contunhar de tractar de problèmas lexicals, coma lo fach que lo catalan diga el coneixement, el naixement (sens desconéisser, totun, la naixença), del temps qu’en occitan avèm la coneissença, la naissença. O lo fach que l’occitan faga servir de còps lo sufixe –ical (–a) per d’adjectius cultes mentre que lo catalan emplega –ic (–a) : musical (–a), medical (–a) en lenga nòstra, músic (–a), mèdic (–a) en catalan. E puèi que parli de suffixes, los sufixes d’agent –aire, –ador, –ator pòdon destorbar lo catalanofòn acostumat a generalizar –ador. En seguissent las Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (p. 66), Jornalet ditz coma Mistral fondador e trabalhador, organizaire e dominaire, animator e formator, del temps que la lenga vesina fa servir fundador e treballador, mas organitzador, dominador, animador e formador.
 
Mas benlèu un lector nòstre a rason de dire qu’impòrta mens lo lexic que la sintaxi, e mai pense ieu qu’entre lengas romanicas pròchas, de règlas lexicalas de transposicion facultan un aprendissatge mai eficaç, e  consagrarai a l’article venent qualques elements sintactics . Per i anar, conclurai sus una locucion adverbiala qu’engana sovent lo parlant de catalan : per aquò (mai sovent ortografiat, per de rasons foneticas pr’aquò) lo confond quasi sistematicament amb son per això. Òr, malgrat una combinason identica d’una lenga a l’autra, una preposicion seguida del pronom demostratiu nèutre, pr’aquò a una valor semantica d’oposicion e non pas de consequéncia. Ansin pr’aquò a per sinonims totun, pasmens o ça que la, mentre que per això se traduirà en occitan per per tant o per ansin. La segonda locucion, pr’aquò, es benlèu melhora que la primièra, que per tant a tanben una valor concessiva, coma lo francés pourtant!
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

14 d'agost 10.40h

Deishau-mos parlar e escriver coma podem, qu'ei un tau plaser quan trobam monde que mos escotan, e tanplan responen, ja sia en u'auta lengua, qu'en tot càs son interessadi, e aquò on que sia, ath marcat, o de passatge en païs, o en taua amassada d'ua associacion de ptrimòni o auta, o en fèr visitar eth vilatge, o tanplan arruas derta Vila, siam sense vergonha portaires dethçò qu'èm... Que disi aquò pr'amor qu'ei ethçò que fasi quan n'èi eth léser e era enveja, era volontat...Totas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 00.51h

Sufixes d'agent
M'i coneissi pas tròp en sufixes d'agent, mès legeire tinda mai natural que lector, e mai se diga pescaire de riu e pescador de mar, l'aficcionat e lo profesional segond los libres, se non que lo lector fosquèssa professional; e enfin legidor per l'objecte. Lector, lectura, leccion perqué pas?

Lo problèma del "estandardista" es de definir los périmètres de la lenga usuala e de la lenga culte, e lor gra d'usadura o de desformacion, sens esmalir degun parlar.
Aquò's compl... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'agost 13.20h

#8 vos enganatz. I a mai d'una linguistica. La linguistica descriptiva n'es una, la prescriptiva n'es una autra.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 23.58h

Es plan interessant de descubrir la rèire-botega de Jornalet, la redaccion rigorosa de las actualitats en occitan normalizat, valent a dire l'esfòrt de desparasitatge lexical e mai sintactic.
L'encaminament n'es fòrt lausable, d'aitant mai d'una còla de jornalistas catalans al servici d'una causa frairala. D'un autre caire, un occitan estandard, que favoriza la convergéncia dels extrèms que s'i familiarizan.
Mès me sembli que cal desfugir dus escueilhs contra-natura:
- l'iper-academisme,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 12.09h

En occità no pot ser "l'apelada antimatèria" >la DICHA antimatèria" com en català LA DITA antimatèria. "l'anomenada antimatèria" sembla catanyol, ni "determinadas fòrças" per Cèrtas o certanas fòrças o Fòrças determinadas (sens diferent), calc encara del catanyol...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 d'agost 07.45h

Crech que sa funció des llingüísta ha de sê més descriptiva que normativa. Inclús crech que ribá à averiguá es perquê à un puesto se diu una cosa d'una manera y no d'un'altre, encare qu'ês enriquidó, no per axò dexa de sê anecdòtich. Si guefam es cas de 'jodío', heyá parts de Mallorca que se diu 'jodío', ês com jò matex u dich, però heyá altres parts de Mallorca que diuen 'judío', però tuthom diu 'jueu'. ¿Quê ês lo correcte? Idò aquesta no ês sa pregunta. Se tracta... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'agost 23.00h

#5 Perqué disetz que trampa ei un manlhèu espanhòu? Lo mot qu'ei tant ancian en catalan com en espanhòu, qu'ei ua varianta fonetica de trapa, pas mei.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'agost 22.53h

#3 conselh, non pas consèlh ;-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'agost 20.53h

# 4 Qu'avetz plan rason. Que volerí hornir que "trampa" ei un empront (o manlhèu) deu catalan au castelhan e que lo mot catalan natre ei "parany".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'agost 14.38h

"Per això" [per sho] existeix en català popular, amb el significat de Amb tot, emperò. Tanmateix, Fabra i la norma l'han descartat, per possible confusió semàntica à l'escrit.

Els catalanismes i ai las les catanyolades dins l'occità són freqüents en els escrits de la revista Sapiéncia www.sapiencia.eu
Són articles redigits (redactar sembla que és catanyol) per catalans i amb errors de traductor automàtic a les quals s'afegeix... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions