CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 17.8.2017 03h00

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (III)


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Coma promés, quiti uèi las consideracions lexicalas per anar devèrs la sintaxi. Per començar, tornarai sus pr’aquò. Un lector atentiu me fa remarcar qu’es per aquò si qu’exprimís la consequéncia. A rason… e lo grandmercegi… per aquò, e non pas pr’aquò!  Dins es per aquò que coma dins lo per aquò de la frasa precedenta, aquò sèrva plenament son sens de demostratiu nèutre, çò qu’explica qu’es per aquò que a una valor consecutiva. Totun, dins pr’aquò i a un fenomèn de gramaticalizacion: lo grop pren un sens adverbial especific concessiu, valent a dire qu’es pas pus un simple ensems prepositiu per + demostratiu, mas una locucion adverbiala. Pròva d’aquela gramaticalizacion: per se redutz en pr’.
 
A l’entorn del mot de
 
Per tornar a l’objècte d’aqueste tèxt, es, de tota evidéncia, impossible de tractar de questions sintacticas de biais exaustiu en un pichon article. En mai d’aquò, son de questions d’aitan mai delicadas que lo catalan es en contacte regular mai que mai amb lo castelhan, del temps que la lenga nòstra subreviu principalament fàcia al francés. Uèi parlarai, per tant, sonque de reflexions produchas pel mot de.
 
Aqueste pòt èsser, dins l’occitan de Jornalet de basa lengadociana, doas causas a l’encòp: un article indefinit/partitiu o una preposicion.
 
De article
 
Coma article indefinit, de fonciona coma lo plural del parelh un, una. Un can, una canha, de cans. Es una dificultat pel catalanofòn, que sovent oblida de o lo confond amb unes, unas. Òr, unes, unas, coma article, s’utiliza mai que mai amb de noms qu’evòcan de realitats doblas. Se dirà, per exemple, de lunetas se parlam de lunetas en general, mas unas lunetas se s’agís d’un parelh de lunetas, coma direm unes cisèls.
 
Coma article partitiu, de causa tanben una dificultat. Quand lo catalan ditz Vull aigua/vi/cervesa/llet, per l’occitan –dins nòstre modèl de lenga, parli pas brica de las varietats de la lenga que desconeisson lo partitiu– , serà Vòli d’aiga/de vin/de bièrra/de lach. Aquò pòt menar lo parlant de catalan a de fenomèns d’ipercorreccion, çò es la temptacion de far servir lo partitiu quand se deu pas utilizar, en particular amb la preposicion sens: una bièrra sens *d’alcòl, en plaça de sens alcòl; o tanben davant un nom abstrach, que d'unes escriuràn Espèran *de justícia en luòga de la frasa Espèran la justícia.
 
De preposicion
 
La confusion es d’aitan mens inevitabla que l’occitan emplega de biais general mai sovent de dins cèrts cases, mas coma preposicion. Se lo catalan trantalha entre m’agrada de fer e m’agrada fer o permetre de fer e permetre fer, e, benlèu jos l’interferéncia del castelhan, s’estima mai lo biais de dire sens la preposicion, l’occitan accèpta el sonque m’agrada de far (/faire)  o permetre de far (/faire), impausa de dins de frasas coma Es impossible de trabalhar ansin/ Es util de chifrar a la sintaxi,  e desvolopa la preposicion amb de vèrbs coma esperar, pensar o semblar. L’occitan a tanben un usatge de la preposicion de davant infinitiu inconegut, que ieu sàpia, del catalan: quand l’infinitiu es subjècte del vèrb. D’èsser aimat te fa venir aürós, çò pòt dire la lenga nòstra. Invèrsament, lo catalan fa servir de amb davant dins davant de casa teva del temps que diriam davant ton ostal, e mentre qu'un catalan donarà un rendètz-vos després de dinar, serà après dinnar per un occitan. Se lo parlant de catalan ne conclutz que, per passar de sa lenga a la nòstra, cal tanben levar la preposicion après abans, dirà abans partir, mas, per un còp aurà l’astre: e mai lo contacte probable amb lo francés nos faga preferir abans de partir, abans partir es una possibilitat indicada per Mistral.
 
Me poiriái getar dins l’intrepida aventura de comparar menimosament los emplecs de la preposicion de d’una lenga a l’autra, mas seriá de mal far, valent a dire difícil de fer, coma o dison nòstres vesins meridionals, per un umil article d’opinion que vòl simplament convidar a pensar sus las relacions de doas lengas falsas bessonas. Per prudéncia, finirai aqueste tèxt sus l’observacion d’una atrapa de traduccion frequenta. Lo catalan exigeix a algú, mas l’occitan exigís de qualqu’un.
 
Per quant a ieu, exigirai pas res de vosautres, mas vos regràcii de vòstra lectura atentiva.
 
 
 abonar los amics de Jornalet
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

22 d'agost 15.27h

#12 sem tostemps d'accòrdi amb diferenciòtas...

Es de mal pensar amb una lenga vesina o bessona, valent a díser de cambiar de sintaxe, e pas solament de vocabulari.
Lo dangièr es subretot costat francés; lo francés eclipsa los parlars regionals, e ne tua la sintaxe, lo lexic e lo quite accent.
Aqueste article nos convida indirectament a nos descondicionar del francés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 22.27h

#11 se l'occitan amb lo cat son pròches per esséncia, avèm pas de nos socitar de quina distància metre entre entre los dos estandarts, e cal far un estandart mai occitan possible. Solament vòli far arremarcar que la question de l'interferéncia catalana o catanhòla que se generalizariá sus l'occ es quicòm d'important perque es una de las vias d'extincion possiblas de l'occitan ( mas periferica a respècte de l'interferéncia de la lenga francesa ).
E mai es mai qu'una ipotèsi perque i ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 21.20h

#10 la secut es seriós, e la question es quina distància cal metre entre lo catalan estandard e un occitan estandard.
L'occitan es un sos-ensemble lingüistic latin, que n'incluís pas lo catalan de per de rasons, non pas lingüisticas, mès geopoliticas.
De vèser la fractura territoriala, e non pas lingüistica, nascuda del nom de la novèla region Occitània.
Cal desfugir tot ço que separa artificialament o inutil.

Consi definir un catalanisme o un occitanisme de cada costat?
E mai, çò... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 15.32h

#8 sètz dins lo mite nacional aquí. Dins la realitat, l'occitan es una lenga en dangièr d'extincion. L'extincion de la lenga se pòt far per substitucion per la lenga dominanta (causa que s'es passada ja aicí), o per fagocitacion per una autra lenga. L'occitan praticat ara s'extingís en venguent a bèles paucs una varietat novèla del francés. Solament aquel procèssus pòt arribar tanben amb lo catalan. Lo catalan ( o lo catanhòl : lo catalan fòrtament interferit pel castelhan) podria ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 15.09h

#6 a pas grand rapòrt amb çò qu'ai escrich. I a un abus de la 6p sens subjècte aparent per marcar un subjècte impersonal que s'apària pas amb lo registre formal del jornalisme. Dins "los turcs assetgèron tala vila" s'agís pas de subjècte impersonal mas si ben dels turcs


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 13.17h

Jornalet s'impausa una disciplina lingüistica per fin de corrompre pas un occitan de referéncia, definit de per de nòrmas.
L'espaci latin o romanic, entendut coma un continuitat de variantas, s'es fragmentat en lengas nationalas territorializadas, de per de rasons geopoliticas e non pas lingüisticas.
E de barrièras lingüisticas foguèron creadas a las frontièras dichas nationalas.
Las nòrmas lingüisticas jos de consideracions d'omogeneitat créan de l'intolerància.
Las lengas nacional... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 20.33h

Costat francés, es de mal díser se quicòm sòna o pas occitan, e mai que mai s'es de referéncia.
Sabem los occitanismes conescuts coma decas de francés, mès i a tantas interferéncias.
Tota viradura que sòna pas francés es probablament un occitanisme, e se prend coma ac'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 18.10h

#5 L'occitan supòrta pas la votz passiva segon L'occitan sans peine p259 edicion de 1975 :
« L'occitan aime moins les tournures passives que le français : Los Turcs l'assetgèron... : Elle a été assiégée par les Turcs»


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 17.04h

Vòle pas ges dire mal d'aquela sèria d'articles, solament me semblava un sicut interessant coma tot e aquí me sembla que lo tractatz d'un biais plan anecdotic, en seleccionant d'exemples ponctuals, fa qu'es un pauc confús. Sabèm pas se i a d'interferéncias mai o mens dangeirosas per nòstra lenga, sabèm pas tròp se n'i a que son ponctualas o d'autras puslèu estructuralas...

En parlant de las diferéncias de sintaxi, e en prenguent d'exemples dins lo jornalet, auriatz poscut parlar de ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 16.54h

D'autras lengas, voliái dire.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions