CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 7.9.2017 03h00

L’independéncia d’Occitània? Òc, mas amb qui?


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Me desencusaretz, se vos plai, de voler, un còp de mai, imitar lo títol de l’article de Terric Lausa qu’es, que ieu sacha, lo mai legit de Jornalet, amb mai de 43 000 lecturas quora se poiá encara comptar publicament. Ma question ven, de tot segur, dals debats frequents dins l’occitanisme, e de l’actualitat, puei qu’escrivo aquestas linhas dal temps que lo Parlament de Catalonha fa acte d’independéncia en votant la Lei dal Referendum.
 
Los eschambis frequents entre occitans e catalans, perque, coma o ai explicat dins un autre article, partejam un meteis espaci de comunicacion, nos convian a comparar Occitània e Catalonha... per tal de constatar que, evidentament, non son pas comparablas!
 
Sensa parlar de la natura administrativament fragmentaa dals Païses Catalans, los catalans dal Principat an pas, d’efiech, perdut lor lenga pròpria. Sabon qual son, tenon d’institucions per eles, an los means economics e socials d’entreprendre lor chamin de libertat. Sèrvan la remembrança d’un passat prestigiós, e an eissaiat d’èsser independents d’Espanha a partir de la fin dal sègle XIX.
 
Per resumir, an mai o mens tot çò qu’avèm pas, e patissèm una situacion d’alienacion tan granda que nieus d’occitanistas pareisson de voler neiar o eissubliar que i aviá ben una mena de consciéncia nacionala a l’epòca de la Crosaa, fach totun ben coneissut dals cerchaires especialistas de l’Edat Meana.
 
E aüra me pausarai la question: se sio independentista? D’en primier, dirai que sio independentista de totes los pòbles: chascun d’eles a drech, per ieu, de cerchar de se governar liurament, e se la forma de governament que li correspònd es aquela de l’estat, en nom de qué me i opausario? Pasmens, se d’èsser independentista vòl dire que me penso que l’independéncia d’Occitània es una tòcha immediatament accessibla, sio ben obligat de respòndre que non, aüra me pòo pas dire independentista. O me chaldriá precisar que mon independentisme es virtual, sensa ges d’aplicacion immediata.
 
Perque, coma o ai anonciat dins lo títol, amb qui far l’independéncia? Se, segon qu’an vist d’unes, pòt semblar positiu que de personas non occitanistas se foguèsson identificaas, clarament o non, a una cèrta realitat occitana quora chalguèc votar sus lo nom de la region de Tolosa e Montpelhièr, non veo pas que los abitants d’Occitània, lo país, e en particular aqueles que vivon dins l’estat francés, cèrchen de se definir coma un pòble amb totas las consequéncias qu’aquò implicariá, entre las qualas la volontat d’èsser autonòms o independents. Pièger per l’independentisme occitan: los independentistas semblan de se conéisser totes, signe, dins un territòri de las larjas dimensions e de la populacion de mai de setze milions d’estatjants, qu’es un movement de portaa quasi confidenciala.
 
Doncas, l’independéncia amb qui? Per aüra, amb quasi degun, franc benlèu dals araneses, a mand, al moment que finisso aquest article, d’integrar una possibla republica occitanocatalana. E mentre que los unes espèran una reconquista per las vilas, e d’autres una reconquista a partir de las campanhas, aüra nos chal simplament subreviure.
 
E per poer subreviure, avèm una dificultat màger, que siam coma dins un cercle viciós. Per voler recobrar la lenga, nos chaldriá sentir coma un pòble, e per nos sentir coma un pòble, nos chaldriá recobrar la lenga. Per nos en sortir, d’aquel cercle viciós, creo que deuriam luchar tant sus lo frònt de la lenga, en militant per sa transmission e son usatge pertot, dins las vitas publica e privaa, sensa ges de complèxe, coma sus lo frònt dals dreches dals pòbles, sensa la paur de nos definir coma un pòble per lo simple fach que, a despart de las lengas inventaas, i a ges de pòble sensa lenga ni lenga sensa pòble.
 
Mas que volèm far? Trobar una vision comuna de país? O morir d’aise devesits?
 
Malgrat las dificultats nòstras, e ma volontat de realisme, contunho de pensar lenga, cultura, país.
 
 

abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

11 de setembre 11.06h

Respondrai a chascuna d'aquelas quatre remarcas qu'ai manlevadas a de comentaris pertinents.

1) "Lo nacionalisma occitan es confrontat a dus adversaris identitaris... :
A - l'imperialisma "jacobin" francés
B - los regionalismas Biarneses, Provençaus, Nissarts, que s'an quitament consciénça de viure dins un "País d'Òc", son 1) Franceses, 2) de Biarn, Provença, Niça mai que d'Occitània."
Respònsa : Segur que l'emperialisme "jacobin", lo centralisme, tot aquò nos aclapa e nos estrech... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 20.32h

#15 "L'angle d'ataca afectiu per la lenga foncciona plan de pertot, mès que far amb una lenga segonda ?" sensibilizar al monde que demòra dins l'airal natural d'usatge vernaculari de la segonda qu'aquesta lenga auèi minorizada es LA BONA, l'autentica, que la lenga emplegada uèi dins la vida vitanta (lo francés) es sonque un utís de comunicacion, coma l'anglés al nivèu mondial, pas una marca identitaria.

L'occitan qu'es la "marca identitaria". Lo francés, l'anglés, son solide lengas ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 12.30h

Semantica de pòble
En catalan e castelhan, pòble a un sens, ensemble d'individús e petita vila.
En occitan e en francés, i a pas que lo primièr.
En França, un pòble de França es un concept englobant de regionalistas e fa pas recepta dins la populacion de regions identitarias.
L'angle d'ataca afectiu per la lenga foncciona plan de pertot, mès que far amb una lenga segonda?
De qué de mai qu'en francés a partejar? Quina conviviénça?
Un monde melhor? Un malhum de solidaritat?
O una r... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 22.17h

#13 Los constats son justes, mès las solucions pas realistas.

I a dos occitanismes, lo lingüistic e lo nacionalista, e tot lo monde se reconeis pas dins los dos a l'encòp. Son benlèu complementars...
I a dos apròchis lingüisticas, la revitalizacion de l'usatge e de la transmission dels parlars vernaculars demest lo natius/eiretièrs, e la difusion de l'occitan comun veīcular.
Los profesionals se mainan del segond, mès qual s'ocupa de la revitalizacion?

La revitalizacion es confrontada... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 19.45h

#11 Vertat, i a aqueste cas dels Josius, unic dins l'istòria de l'Umanitat.

De tot biais, sèm pas dins aquesta posicion : Nautres Occitans sèm dins una posicion plan milhora, avèm una tèrra, emplegam encara un pauc nòstra lenga (es pas completament mòrta)... La problematica es que sèm dins un processus d'assimilacion : conquista politica de la dita tèrra per la nacion vesina Francesa, remplaçament de l'usatge dela lenga mairala vernaculara per la lenga administrativa de l'Estat, lo ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 19.29h

#10 los locutors natius an a l'un còp una consciéncia locala (nòstre patuà es pas aqueu dau vilatge a costat, car sabèm çò que chau pensar dau vilatge a costat) e una consciéncia mai larja (quand son anats au servici militar a 300 qm, dau costat de Gueret, o quand an montat a Paris e qu'an charrat amb lo bonhat dau canton (ai agut rescontrat de mond que m'o contavan, tau coma), se son dich que tot contat rebatut aqueu mond parlavan coma elos). Simplament, aquelos que te contan aquò ne ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 18.50h

#9 Un nacionalisma basat sus una lenga mòrta seria pas quicòm de completament surraealista : seriá quicòm de sionista, per exemple.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 08.21h

Identitat geografica
En Occitània, me sembla que lo monde a una identitat departamentala, sòrten d'un departament e non pas d'una província o d'un parçan istoric. I a coma una impossibilitat de se pensar dins un espaci intermediari entre lo departament e la França. E ne parli pas d'Occitània.
Cal pòrger e difusar una cartografia non-departamentala.

Identitat lengüistica
Lo occitans, los parlants natius/eiretièrs, an una percepcion locala de son parlar, sens consciéncia d'una lenga en... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 23.25h

La lenga es pas una finalitat : es un utís utilizat per los sòcis d'una comunautat umana per se reconeisser entre eles. E quan una lenga es emplegada per una comunautat sus un espaci definit, alavetz avèm lo prinicipi una lenga + un pòple + un territòri = una nacion.

Après, e Occitania es un bon exemple, una nacion pòt èster confrontada a l'imperialisma d'una nacion vesina, que se va servir del meteis utís (la lenga) per assimilar lo pòple conquist...

Pr'aquò, quitament s'aquesta ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de setembre 21.22h

Polit exerci de sciéncia ficcion!
Es de mal pausar de definicions suls mots emplegats.
Se Occitània es un espaci lingüistic istoric, un occitan, qu'es aquò?
Una persona de lenga occitana nativa o eiretada? E constitutiva d'un pòble?
E quales e quantes son? Ne mòren cada jorn...e la lenga vernaculara s'atuda.

La resiliéncia es la capacitat d'un organisme de recobrar un estat anterior.

Es la lenga d'òc capable de resiliéncia, e amb quinas condicions?
Lo francés es la lenga abituala, e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions