Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Per una autra Euròpa

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Jove europèu federalista que votèt per lo primier còp e "òc" al referendum sus lo Tractat de Maastricht de 1992, veio amb fòrça scepticisme los que, sovent de senèstra radicala mas tanben d'ultradrecha nacionalista, militavan per "una autra Euròpa", "una Euròpa dals pòbles". Benlèu los jutgèro malament.
 
Fa quasi exactament quatre ans escriguèro un article per plànher, coma europèu plenament conscient de o èsser, l'evolucion de l'UE. E, per malastre, aüra l'Union Europèa a pas chambiat. Pièger: a mal evolucionat.
 
Ne testimònian las recentas reaccions de l'UE envèrs Catalonha. Malgrat las crias de las autoritats e dals ciutadans catalans a una mediacion europèa imparciala e a una condemna de l'autoritarisme espanhòl envèrs lo pòble de Catalonha e Aran, aquela confederacion d'estats s'es mostraa quora escandalosament silenciosa, quora ostila a la secession en nom de "l'unitat d'Espanha", dal "quadre constitucional espanhòl", dal respècte de "la legalitat"... o de la preocupacion per lo paiament dal deute d'Espanha e per los equilibris budgetaris e economics de la zòna èuro. Quin ingratitud dal temps que se sap que los catalans èran los mai eurofils dals ciutadans espanhòls, e mentre que per exemple l'èx-president de la Generalitat Artur Mas revendicava de lònja "un autre estat d'Euròpa" per son país!
 
Quina plaça per los dreches democratics dins l'UE?
 
Al fons, l'Euròpa de uei es mai una union economica que politica, malgrats las voses coratjosas que se son alçaas, en Belgica o en Eslovènia, o dins cèrts mitans, per la defensa de las valors democraticas definias per l'article 2 dal tractat fondaor de l'UE.
 
E ieu, federalista europèu dempuei ma joventut, sio a me demandar se los angleses (diso "los angleses" perque las autras nacions dal Reialme Unit votèron en sens opausat) aguèron pas grand rason de chausir lo Brexit. Perqué donar son supòrt a la "bastison europèa" se se resumís a cinicament aparar los interèsses capitalistics?
 
Per astre, totun, una autra Euròpa existís. Aquela dals ciutadans que comunican entre eles, de totes los païses, per eschambiar d'idèas. L'Euròpa multiseculara dals eschambis d'idèas que se poirián accelerar amb Internet e las rets socialas. L'Euròpa que deven reala quand escrivo en catalan amb mon amic per ara virtual l'eslovac Michal Čukan, e que nos demandam totes dos coma far avançar las causas dal drech dals pòbles a l'autodeterminacion e de la plurinacionalitat dals estats existents. Tanben se mòstra aquela Euròpa dins l'iniciativa transnacionala DiEM 25, que ja amassa 61 000 membres de totas las nacions europèas. Baste que lèu lor sit comunique en catalan...
 
Per ansin, en aquest jorn bensai istoric per Catalonha e Aran, contunho de militar per una autra Euròpa, respectuosa dals dreches democratics e socials, amb una ambicion civilizacionala que supère las consideracions dals merchats borsiers.
 
Una Euròpa dals ciutadans.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Enric Mala Tèsta
3.

E òc, cal un(es) pòble(s) sobeiran(s) sense elegits corruptibles per los traïr entre las leis e el(es). Proudhom e Bakounine o dision despuèi longtemps.

  • 8
  • 0
Mèfi! 31
2.

A la font de tot aquò, la mentalitat dominanta...

  • 4
  • 0
lachaud
1.

Es temps de pensar a far l'Europa autrament.
Los marchats financiers e economicas; quò es plan ben dich mas darrier se cata de las causas pas totjorn de las bonas. Coma l'òm coneis ren per los gerar, chausigam totjorn lo bandit per lo far a nòstra plaça. E lo bandit pren de mai en mai de poder, tresqu'en-z-a a dominar lo monde per l'argent, finançar las guerras las rivalitats en balhan de l'argent a l'amic coma a l'ennemic.

Tot aquò vai s'acabar; l'Europa viu sos darriers jorns; L'òm s'espera a una crisa finaciera e un eclatament de l'UE. China e Russia an abandonat lo dolar e lòr monada es basada sur l'aur. Trump vai pas tardar a emettre un nòu billet basat sur l'aur e non pus sur lo dolar.

Seria temps de damandar, dins la nòva Europa que porria se bastit qu'Occitania siaja pus representada per la Franca jacobina e centralista mas per una federacion o ben revendicar son independença. Franca porra pus niar qu'es duala; au nòrd la lenga d'oil e una drubertura vers Alemanha e Polonha; Au sud la lenga d'oc e una drubertura vers las culturas miejaterranas.

  • 5
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article