Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Reconeissença d’una nacion

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
A mens de quatre setmanas de las eleccions convocadas illegalament pel govèrn espanhòl après suspendre l’autonomia de Catalonha que, ça que la, aviá proclamada son independéncia, l'actitud normala del defensor del pòble catalan mesclariá decepcion de la libertat non atencha, ànsia de l'avenidor malsegur o nieus desespèr de la situacion presenta.
 
Vos confessarai que lo 27 d'octòbre passat, lo jorn de la proclamacion de la nòva republica, m'arribèt una sensacion d'euforia. Me semblèt que mos compatriòtas de l'autre caire dels Pirenèus avián plan capitat. Que Finlàndia, Eslovènia, e d'autras nacions del Mond reconeguèran lèu-lèu Catalonha.
 
Mas non. S'es pas reconegut l'estat catalan. Per nat estat. Nieus per Russia, que los espanholistas acusavan de conspirar. Nieus per Veneçuèla. Nieus per Israèl, coma crenhián los amics de la causa palestiniana. Nieus per Palestina, malgrat lo supòrt de l'esquèrra catalana als palestinians. Nieus per la diplomacia de Trump, malgrat de prepauses ambigús abans lo referendum d'independéncia.
 
Tornam a la realitat. La màger part dels estats existents son fruch de la violéncia, de la guèrra, de procèsses doloroses de descolonizacion e de las luchas de liberacion nacionala. Òr, Catalonha e son pòble an facha l'escomesa de ganhar l'independéncia de biais pacific e democratic. Es evident qu'Espanha auriá pas trantalhat de far rajar la sang se lo govèrn catalan aguèsse volgut contrarotlar l'administracion del nòu país. Es evident que la dralha que l'an causida los catalans es complicada. Que pesa l'utopia democratica al mièg d'un Mond cinic?
 
Pasmens, una realitat: sèm sonque al començament del combat vertadièr.  Las manifestacions multitudinàrias, las cadenas umanas, las mobilizacions per carrièras o sus Internet alestissián lo conflicte. Ara i sèm.
 
E la bona nòva es que desenant, Catalonha es pas pus una region d'Espanha. La premsa de tota la planeta a destapat qu'Espanha es pas la realitat nacionala monolitica que la propaganda voldriá far creire. I a un conflicte entre doas culturas que non se comprenon ges, e dos modèls de tot en tot antitetics d'estat. Entre doas nacions.
 
Catalonha es pas encara reconeguda coma estat. Mas o es enfin coma nacion.
 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Manjacostel Mureth
11.

Adieu,
D'accordi . Catalonha existís pel monde coma una nacion diferenta. An assachat de dubrir una dralha novèla, an viscut amassa d'eveniments que s'oblidan pas jamai, e que lor serviràn per l'avenir.
Los eveniments an mostrat tanben las raras de l'ue. Los catalans an jogat los dabansiers , qu'esperavan, tant coma nosautres, quicòm mai d'aquela Euròpa. Parlam pas de França que crentava mai que los autres encara la contagion e per son estatut de poténcia imperiala, donaira de leiçons de democracia. Los angleses elses jògan lo jòc de la democracia, (al dedins pel mens) e an causit de quitar aquel ensemble sens ama.
Una leiçon dura pels que creson encara melhorar l'ue, la frairetat de pòbles solidaris, e autres coplets utopics. Coma los que creson encara dins l'encastre "nacional francés" que la "patria" dels dreches umans capitarà pas fin finala de tuar la lenga d'òc, alara que cada jorn que passa fa la pròva del contrari. Veire Còrsa e Alsàcia recentament.
La lucha dels catalans nos convida a la luciditat. Coma la lenga es en passa de morir, avèm un dever de servar los uèlhs dubèrts.

  • 0
  • 0
Mèfi ! 31
10.

Avant aquesta afar d'independéncia, me dobtavi pas de l'òdi dels espanhòls non-catalans devèrs les catalans, i-comprés en França, expatriats o descendents, dinc a de gents costumièrament senuts.
E me pensi que i'a quicòm d'irracional entre eles.
Le procès de la separacion inevitable a començat, mès la comunitat internacionala serà mai que harta per ne far un exemple...

  • 2
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
9.

#4 sio au mens tant informat coma un blaver de Valéncia, amb probable mens de prejujats, car sio pas un fanatic dau nacionalisme. Fau simplament la diferéncia en termes de nocivitat entre lo nacionalisme dau PP que s'apiela sus una istòri espanhòla e opressiva lonja, e lo nacionalisme catalan qu'a fach mens de mòrts.
Lo PSPV, es l'anexi locala dau P "SO" E ?

  • 4
  • 1
carles pais valencià
8.

#7

si tu mateix creus el que tu dius "una Euròpa que protegís los corromputs mas daissa en preson de personas sonque colpablas d'èsser independentistas?" estàs visquen en una burbulla imaginària, fóra de la realitat ja que a europa es persegix la corrupció i tanquen als engalifiadors, per altra part al ser un bloq democràtic es fustiga als feixistes d'una corrent o d'altra, Carlos Puigdemonte ha enganyat als catalans i ara vorem com queda

  • 4
  • 4
Joaquim Aragon Porreres
7.

#6 E ben, quin interès pòt representar una Euròpa que protegís los corromputs mas daissa en preson de personas sonque colpablas d'èsser independentistas? Almens Puigdemont es democrata amb sas idèas de consultar lo pòble, e compreni que los espanhòls sètz pas acostumats a la democracia...

Echenique? Lo meteis que se ridiculizèt fàcia a Rufián amb lo referendum pachat. Un referendum pachat amb Rajoy, Rivera, lo TC e Sánchez, çò li respondèt lo deputat d'ÈRC...

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article