Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Republican occitan per una autra republica

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
L’espelida longa, dolorosa e malsegura de la possibla republica catalana, qu’espèri tanben aranesa e doncas occitana, me mena a me pausar la question del sens de mon engatjament occitanista.
 
Me o cal confessar, vesi cada jorn mens clarament la significacion de l’occitanisme. Se tracta de defendre l’existéncia d’una lenga? Se tracta de voler qu'aquesta se parle normalament? Se tracta de defendre un pòble? Un país? De dreches politics?
 
O ai escrich mai d'un còp, me sembla pas possible de desseparar la lenga, lo pòble e lo país, e totun, pasmens e ça que la, l'occitanisme pareis de s'entestardir de o far despuèi tostemps. D'unes revendican coma ieu lo pòble, mas quantes occitanistas o fan? Se pensa seriosament que se poirà convéncer una populacion de recobrar sa lenga se contunham de presentar l'occitan sonque coma un mejan de melhorar nòstres facultats cognitivas o de protegir la diversitat lingüistica? Se volèm melhorar nòstras facultats cognitivas perqué estudiar pas puslèu lo rus o l'inuktitut, qu'implican d'esfòrces intellectuals mai grands que l'occitan per un francofòn? Se volèm aparar la diversitat lingüistica, perqué aprenèm pas puslèu una lenga amerindiana o africana o oceaniana sens gaire de documentacion escricha que parlan nonmàs un centenat de personas, e que doncas perilhan mai que nòstre occitan sostengut per una longa tradicion literària e tantes diccionaris, gramaticas e escriches de tota mena, per tant imperfièches que pòscan èsser?
 
Arrestem de nos mentir. Se sèm occitanistas, es que cresèm que delà las desparietats geograficas, istoricas e culturalas dels territòris, delà la diversitat dels parlars, i a un país, Occitània, e i a una lenga, l'occitan. Es nòstra cresença prigonda, çò que nos motiva, e mai siam tròp sovent tròp timidets.
 
D'autre caire, soi ben conscient que de parlar de "nacion occitana" pòt far rire quand se sap que per l'immensa majoritat dels occitans, la sola nacion possibla es la francesa. Es vertat, que val una nacion amb tan pauques defensors? En mai d'aquò, çò nos diràn, "una nacion, per qué far?". Perqué se crear de frontièras? Mejor unidos?
 
Coma i auriá pas d'independentisme catalan talament fòrt sens las mancanças de l'estat espanhòl, mon ipotèsi es que i aurà pas de projècte occitanista sens responsa precisa a las mancanças de l'estat francés. Se nòstres compatriòtas son estacats al quadre nacional francés, portats cada jorn pels mèdias, per l'escòla e pels politicians de tota sensibilitat, o serián aitant a un estat al fons bonapartista que nèga sa diversitat intèrna, o vòl decidir tot e es incapable de respondre a lors problèmas quotidians? A una classa politica que prepausa pas grand causa d'estrambordant?
 
Inspirat per l'exemple catalan (mas jamai non sèm luènh de Catalonha), prepausi de tornar prene la nocion de Republica. Ai ja criticat l'ambigüitat del tèrme, e li preferiguèri nieus l'idèa de democracia, mas ara reconeissi que lo concèpte de republica pòrta una idèa de progrès. Nieus dins l'aristocratica e plotocratica republica romana cabiá aquel ideal, nascut quand lo pòble roman se desliurèt dels reis etrusques.
 
Amb nòstra lenga tan flaca dins sa pròpria societat, dobti que nòstres compatriòtas nos jongan espontanèament a l'entorn d'un concèpte de nacion tant abstracha. Cresi mai pertinent de revendicar una autra republica, fidèla a sos ideals.
 
Desenant, mai qu'occitanista, me senti republican occitan. Per una autra republica.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
17.

#10 Bon apròchi realista, parièra a la de Simeoni en Còrsega, e mai fosquèssa personalament independentista. Cal se malfisar de tot romantisme sens cap de base populara.

Amb aquò Occitània es politicament contrastada, e las idéas fòrtas portadas per d'autentiquis eleits occitans dins le grand Sud-Èst (FN, LR...) aurián un pes tròp important dins una Occitània independenta, als uèlhs de les que pensan pas brica parièr.

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
16.

Republica o democracia, son de formas d'estat que fan consens!
Apuèi i a la diversitat partisana...
Se de non, i a o i a pas un interès territorial divergent d'aquel de França tota?
Coma en Catalonha o coma en Còrsega, se pòt ponchar d'interèsses territorials, transpartisans, a desenvelopar politicament a l'escala locala, departamentala, regionala.
Mès cal un engatjament de menaiires...

  • 0
  • 0
V per Vendeta
15.

#13 A aver la patz devant los que son un pauc tròp lèste al jutjament, e que nos son dits "superiors" dins las ierarquias professionalas, per exemple… tot en donant son punt de vista. Son las idèas que comptan e que fan avançar (o pas), pas los mariòls que sèm totes.

  • 6
  • 0
Joaquim Aragon Porreres
14.

#11 De referéncias precisas?

  • 0
  • 0
Emmanuèl Isopet
13.

#12 A qué servisson doncas?

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article