CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 20 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 16.12.2017 03h00

Republican occitan per una autra republica


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


L’espelida longa, dolorosa e malsegura de la possibla republica catalana, qu’espèri tanben aranesa e doncas occitana, me mena a me pausar la question del sens de mon engatjament occitanista.
 
Me o cal confessar, vesi cada jorn mens clarament la significacion de l’occitanisme. Se tracta de defendre l’existéncia d’una lenga? Se tracta de voler qu'aquesta se parle normalament? Se tracta de defendre un pòble? Un país? De dreches politics?
 
O ai escrich mai d'un còp, me sembla pas possible de desseparar la lenga, lo pòble e lo país, e totun, pasmens e ça que la, l'occitanisme pareis de s'entestardir de o far despuèi tostemps. D'unes revendican coma ieu lo pòble, mas quantes occitanistas o fan? Se pensa seriosament que se poirà convéncer una populacion de recobrar sa lenga se contunham de presentar l'occitan sonque coma un mejan de melhorar nòstres facultats cognitivas o de protegir la diversitat lingüistica? Se volèm melhorar nòstras facultats cognitivas perqué estudiar pas puslèu lo rus o l'inuktitut, qu'implican d'esfòrces intellectuals mai grands que l'occitan per un francofòn? Se volèm aparar la diversitat lingüistica, perqué aprenèm pas puslèu una lenga amerindiana o africana o oceaniana sens gaire de documentacion escricha que parlan nonmàs un centenat de personas, e que doncas perilhan mai que nòstre occitan sostengut per una longa tradicion literària e tantes diccionaris, gramaticas e escriches de tota mena, per tant imperfièches que pòscan èsser?
 
Arrestem de nos mentir. Se sèm occitanistas, es que cresèm que delà las desparietats geograficas, istoricas e culturalas dels territòris, delà la diversitat dels parlars, i a un país, Occitània, e i a una lenga, l'occitan. Es nòstra cresença prigonda, çò que nos motiva, e mai siam tròp sovent tròp timidets.
 
D'autre caire, soi ben conscient que de parlar de "nacion occitana" pòt far rire quand se sap que per l'immensa majoritat dels occitans, la sola nacion possibla es la francesa. Es vertat, que val una nacion amb tan pauques defensors? En mai d'aquò, çò nos diràn, "una nacion, per qué far?". Perqué se crear de frontièras? Mejor unidos?
 
Coma i auriá pas d'independentisme catalan talament fòrt sens las mancanças de l'estat espanhòl, mon ipotèsi es que i aurà pas de projècte occitanista sens responsa precisa a las mancanças de l'estat francés. Se nòstres compatriòtas son estacats al quadre nacional francés, portats cada jorn pels mèdias, per l'escòla e pels politicians de tota sensibilitat, o serián aitant a un estat al fons bonapartista que nèga sa diversitat intèrna, o vòl decidir tot e es incapable de respondre a lors problèmas quotidians? A una classa politica que prepausa pas grand causa d'estrambordant?
 
Inspirat per l'exemple catalan (mas jamai non sèm luènh de Catalonha), prepausi de tornar prene la nocion de Republica. Ai ja criticat l'ambigüitat del tèrme, e li preferiguèri nieus l'idèa de democracia, mas ara reconeissi que lo concèpte de republica pòrta una idèa de progrès. Nieus dins l'aristocratica e plotocratica republica romana cabiá aquel ideal, nascut quand lo pòble roman se desliurèt dels reis etrusques.
 
Amb nòstra lenga tan flaca dins sa pròpria societat, dobti que nòstres compatriòtas nos jongan espontanèament a l'entorn d'un concèpte de nacion tant abstracha. Cresi mai pertinent de revendicar una autra republica, fidèla a sos ideals.
 
Desenant, mai qu'occitanista, me senti republican occitan. Per una autra republica.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

20 de decembre 17.10h

#10 Bon apròchi realista, parièra a la de Simeoni en Còrsega, e mai fosquèssa personalament independentista. Cal se malfisar de tot romantisme sens cap de base populara.

Amb aquò Occitània es politicament contrastada, e las idéas fòrtas portadas per d'autentiquis eleits occitans dins le grand Sud-Èst (FN, LR...) aurián un pes tròp important dins una Occitània independenta, als uèlhs de les que pensan pas brica parièr.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de decembre 13.22h

Republica o democracia, son de formas d'estat que fan consens!
Apuèi i a la diversitat partisana...
Se de non, i a o i a pas un interès territorial divergent d'aquel de França tota?
Coma en Catalonha o coma en Còrsega, se pòt ponchar d'interèsses territorials, transpartisans, a desenvelopar politicament a l'escala locala, departamentala, regionala.
Mès cal un engatjament de menaiires...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 15.02h

#13 A aver la patz devant los que son un pauc tròp lèste al jutjament, e que nos son dits "superiors" dins las ierarquias professionalas, per exemple… tot en donant son punt de vista. Son las idèas que comptan e que fan avançar (o pas), pas los mariòls que sèm totes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 14.56h

#11 De referéncias precisas?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 14.36h

#12 A qué servisson doncas?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 14.27h

#7 Totas las masquetas son pas per far carnaval ni per colhonar las bravas gents…


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 14.03h

Robèrt Lafont a escrich abondosament sus l'occitanisme e lei valors republicanas. Es important de relegir Lafont. Lo cau pas oblidar. Son òbra pòrta d'analisis fòrtas que respòndon a fòrça questions actualas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 12.49h

#8 #9 Pensi que l'idèa de republica es eficaça dins lo cas catalan estant que son en monarquia. Lo cambiament politic, l'esperança ciutadana, se pòt illustrar per aqueste nom.
En França, qu'es una republica, son nombroses los que veson que la democracia es incompleta, flaca. E los engatjaments ciutadans al nivèl local mòstran una vertadièra enveja de tornar prendre en man la causa publica.
Es per aquò que me sembla que lo mot democracia recampa mai d'adesion que republica (levat, o di... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 10.42h

#7 & #8 Autre problèma : "Democracia", local o pas, significa que lo pòble i es sobeiran. Alavètz Manú siam clars : aquò's lo mieu ideal. Mas…

Cossí fasèm per superar lo foncionament de las entrepresas e dels grops d'interès financièrs internacionals que, ara per ara, dicton las leis e los budjèctes als estats ? L'idèa qu' a l'escalon local, digam, per exemple, a l'escalon d'una region — e mai programatica —, lo mestritge seriá superior (o inferior en fòra de tota centraliza... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de decembre 10.34h

#7 Manú, es que vos entendi plan ? Desiratz remplaçar "republica" per "democracia" ? Volètz dire "republica francesa" per "democracia" ? O "republica occitana" ? O "republica occitano-catalana" ? O "republica del conjunt occitano-catalano-balearo-valencian" ?

Democracia, es pas un concèpte territorial. Me dirètz, "republica" tanpauc… Mas dins l'estat francés, "republica", es un concèpte territorial, identitari, cultural, economic, etic emai divinal. Vòli dire que la "republica franc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions