Dissabte, 17.3.2018 03h00
fffff | Â | fffff |
 | Lo tèxt original  A chantar m’er de so qu’eu no volria, tant me rancur de lui cui sui amia; car eu l'am mais que nuilla ren que sia: vas lui no·m val merces ni cortezia ni ma beltatz ni mos prets ni mos sens; c'altressi·m sui enganad' e trahia com degr'esser, s'eu fos desazivens.  D'aisso·m conort, car anc non fi faillensa, amics, vas vos per nuilla captenensa; ans vos am mais non fetz Seguis Valensa, e platz mi mout quez eu d'amar vos vensa, lo meus amics, car etz lo plus valens; mi faitz orgoil en ditz e en parvensa, e si etz francs vas totas autras gens.  Be·m meraveill com vostre cors s'orgoilla, amics, vas me, per qu'ai razon qu'ieu·m doilla; non es ges dreitz c'autr'amors vos mi toilla, per nuilla ren que·us diga ni acoilla; e membre vos cals fo·l comensaments de nostr'amor! Ja Dompnedeus non voilla qu'en ma colpa sia·l departimens.  Proeza grans qu'el vostre cors s'aizina e lo rics pretz qu'avetz m'en ataïna, c'una non sai, loindana ni vezina, si vol amar, vas vos non si' aclina; mas vos, amics, etz ben tan conoissens que ben devetz conoisser la plus fina, e membre vos de nostres partiments.  Valer mi deu mos pretz e mos paratges e ma beutatz e plus mos fins coratges; per qu'eu vos man lai on es vostr' estatges esta chanson, que me sia messatges: e voill saber, lo meus bels amics gens, per que vos m'etz tant fers ni tant salvatges; no sai si s'es orgoills o mal talens.  Mas aitan plus voill li digas, messatge, qu'en trop d'orgoill an gran dan maintas gens. | |
 |  |
#24 Se se publica una òbra de Mistral, la caldrá adaptar dins l'occitan estandard a la plaça del francés, e se deurà servar lo provençau rodanenc de Mistral en regard, dins la sieuna grafia, tal coma l'a volguda. La référencia non deu mai èsser lo francés, mas l'occitan estandard. Es çò que ne pensi. Non o pensi per agradar, mas per amor que me sembla çò mai senut e rasonable.
#24 D'estandard, non n'i a qu'un, per definicion : es l'estandard de l'Academia Occitana (sense estat, mas se d'estat, n'esperam un, podèm esperar fins l'an pèbre !)
#23 Vese que volètz pas respondre a mas questions simplas.
D'assurat avètz lo dret de parlar e escriure çò qu'apelatz "l'occitan estandard" . Dengun vos n'a fat lo repròchi aquà e comprene ben vòstra istòria personala.
Mai quente estandard? N'i a tant coma d'estandardizaires, e totes an de qualitats. Estandard generau, policentric,, ... o per "dialècte "'?
Mai aquò es pas lo problèma.
Se pòt adaptar uèi las òbras de La Comtessa en respectant çò qu'es escrit quand corres... Legir la seguida
#21 Non remandi pas los locutors "localizables" se que non localistas al musèu. Remandi al musèu e a l'etnografia una decision que non jutji oportuna, la de transcriure la literatura medievala en fòrmas localistas mailèu qu'en occitan estandard.
Lo mai clar dels sabents, dels autors e dels pensaires italians e alamands, amb o sense estat, escrivon e publican sas òbras actualas en estandard. Aquò non los empacha pas de parlar a l'ostal coma n'an la costuma… Mas a çò mieu, sense estat... Legir la seguida
#21 Non remandi pas los locutors "localizables" se que non localistas al musèu. Remandi al musèu e a l'etnografia una decision que non jutji oportuna, la de transcriure la literatura medievala en fòrmas localistas mailèu qu'en occitan estandard.
Lo mai clar dels sabents, dels autors e dels pensaires italians e alamands, amb o sense estat, escrivon e publican sas òbras actualas en estandard. Aquò non los empacha pas de parlar a l'ostal coma n'an la costuma… Mas a çò mieu, sense estat... Legir la seguida
#18 Avèm ja agut aquela discussion trenta viatges…. La diféréncia, un còp de mai, entre l'italian, l'alemand e l'occitan, es que l'i a un Estat italian e alemand per garantir la circulacion internacionala de lor lenga oficiala. (Cò que fai que d'ensenhaires d'italian o d'alemand formatats per la mentalitat francesa ordinà ria, explican pas a lors escolans que dins aquestos paises los dialectes son vius (lor o laissan descurbir quand anarèn sus plaça.) E dins de cases que l'i a ( o ai c... Legir la seguida
# 18 Ieu vos tròbe pas franc remirable de jamai respondre a de questions, de chamjar de subjècte. Se pòt pas comparar l'occitan dins sa situacion actuala a una lenga normalizada per un estat.
Òc o non, es "modèrne " de vòudre gardar "chantar" dins una adaptacion d'un tèxte en vièlh occitan?
#18 Qu'am comprés... Mes aqueth argument n'es pas valedeir puishque lo maine d'òc n'a pas jamè avut l'equivalent d'un "italian", d'un" anglés", d'un "alemand" o d'un "francés"... N'i a pas nat occitan normat d'emplec corrènt. N'exista pas... E que puiratz har totas les academias que vúlhitz, ne seratz tostèm pas qu'un punherat...
Jo tabé que vau apitar le mia, d'alhors. Que s'apèrerà l'AAO - l'Academia Autoproclamada de l'Occitan. Ah non, sui con, que le vau aperar l'AAOC, e be Ã... Legir la seguida
#13 & #14 Non ai pas l'intencion d'esfaçar res, mas d'ajustar un aplèit mod!èrne a d'usatges tradicionals… M'atribuïssètz d'intencions que non son pas mieunas.
Quora parenètz l'italian, aprenètz totas sas variantas localistas tanben ? E quora aprenètz l'alamand ? E l'anglés ? Quora escrivètz en francés, o fasètz en champenois ? En bourguignon ? En poitevin-saintongeais ? Vos tròbi clarament remirables !!!
Per ma fé, iò comprèni pas los ops d'aquela revirada, d'aqui estant que n'existon ja et çò me sembla plan fachas....
Pensi a Jeanroy per tsemple e autres.