CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 31.3.2018 03h00

Còntra l’Union Europèa, per un nòu contracte social


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


La falsa acusacion de rebellion
 
Fa quasi 2000 ans, lo fondaor dal cristianisme foguèc crucificat sota la falsa acusacion de rebellion.
 
E 2000 ans puei, es la mesma falsa acusacion de rebellion que secuta l’independentisme catalan, dal temps que la sola armaa que pallevèron foguèc una armaa de votants.
 
Cèrtas, de voses se fan ausir en Euròpa per denonciar los empresonaments e los exilhs forçats, e per criar a l’encòp al dialòg e al respècte de la volontat dal pòble catalan: los escrivans Daniel Pennac e Erri De Luca, lo parlament portugués, l’Assemblaa de Corsega, de deputats bèlgas, mai que mai flamencs, finlandeses o escoceses, lo partit alemand de la senèstra radicala, los jornals The Times o Der Spiegel, per exemple. De mai en mai protèstan de voses non europèas, coma la dal New York Times, o de Nalapat, un intellectual e jornalista indian.
 
 
Una Euròpa sorda e mua
 
Mas l’Union Europèa rèsta sorda, e repetís la chançon de l’anhèl blanc: “Es un afar intèrne espanhòl”. Puigdemont es dins una preson alemanda, los servicis secrets espanhòls atrapèron sa veitura en Belgica, mas aquò rai! Es un afar intèrne europèu. Clara Ponsatí quitèc Belgica per Escòcia, e la polícia dal país la convoquèron, mas aquò rai! Es un afar intèrne europèu.
 
Sorda e mai mua Union Europèa, coma es mud lo president dal Conselh Europèu, Donald Tusk, el que volguèc empachar Carles Puigdemont de proclamar l’independéncia de son país, en nom dal dialòg. Lo meteis òme a pas nieus dich un mot per forçar Mariano Rajoy de negociar, e lo laissa encarcerar sos opausants en tota impunitat. Silenci coard o activa complicitat?
 
Parlo dal conflicte ispanocatalan, mas pereu poirio parlar dals curds abandonats per l’Union Europèa a las mans turcas que veián un perilh mai grand en Curdistan qu’en l’Estat Islamic. Pereu poirio parlar dals grècs, que non foguèron socorreguts qu’al prètz dals terribles sacrificis de lor societat.  O dals refugiats. O dals tractats impausats malgrat de referendums contraris.
 
 
Desillusion d’un europèu decebut
 
Lòngtemps ai cregut a çò que m’explicavan los de la senèstra eurofila. Restem en Union Europèa e chambiem-la de dins! I ai cregut trenta ans. E trenta ans puei, aquela Euròpa me sembla piéger que la de ma joventut.
 
Aüra començo de donar rason als angleses que votèron en favor dal Brexit. Que nos pòt encara inspirar de bòn aquela Euròpa, que sabiam tan pauc sociala e que finissèm que pensam qu’es tanben  pauc democratica?
 
De tot segur, nèio pas que l’Union Europèa aia d’avantatges. Me plai de poer viatjar o de pantaiar de m’installar dins fòrça païses europèus sensa dificultats exageraas. Carles Puigdemont e d’autres quatre ministres sieus o aprofechèron quand lor chalguèc fugir la persecucion espanhòla. Tanben prèio l’idèa internacionalista de pòbles que s’unisson per trobar la patz en un projècte comun.
 
Mas en qué servís tot aquò se non portam ges d’ideal? Qual mai defendrà las valors de libertat e d’egalitat? Russia? China? Los Estats Units d’America?
 
 
De l’Euròpa dels Estats a una critica dals Estats
 
Sabo que los partisans mai acharnassits de l’Union Europèa nos explica qu’es ansin renmàs perquè exprimís la volontat dals Estats que la compausan.
 
Aquò se compren ben. Coma l’Union Europèa criticariá durament Espanha s’Espanha fa partia de la comunautat?
 
Mas, mai fondamentalament, nos poiriam demandar çò que vòlon aqueles Estats. E precisament lo conflicte catalan nos a demostrat qu’existís una fractura democratica entre los Estats de l’Union. D’un caire, los “grands” Estats , que son sovent en realitat plurinacionals, e an generalament pereu una istòria marcaa per lo colonialisme o l’imperialisme, pareisson fermament opausats als dreches dals pòbles. França, Itàlia, Espanha, Alemanha non diràn ren de favorable a Catalonha. D’autre caire, Belgica, ela, qu’assumís sa trinacionalitat, protestèc còntra la violéncia policiera espanhòla l’endeman dal referendum. De biais general, lo nòrd d’Euròpa, Finlàndia o Danemarc, pareis d’aver una tradicion democratica mai exigenta.
 
Totun, tot comptat e rebatut, pauques son los Estats esperançaors.
 
 
Una autra esperança democratica
 
Per ansin, me sento temptat, o confèsso, per la pensaa anarquista. Al fons, los Estats son de presons, servisson en realitat los interèsses de qualques unes, e non pas de la collectivitat. Los voldriam democratics, son de fach oligarquics.
 
Me respondretz que son tanben indispensables. Coma organizar la solidaritat? Coma se bastir d’espitals o d’escòlas sensa la fòrça de l’Estat? Coma esperar de corregir las inegalitats?
 
E vendrà a ieu de reconóisser qu’avètz rason. Nos chal de means per nos organizar.
 
Mas, çò dirai, nos manca un contracte social clar que nos torne la fisança en l’Estat, per que cessem de lo sospechar d’obrar en favor de qualques unes còntra l’ensemble de la societat.
 
E precisament aquí es l’interès de la Republica Catalana: i veo la volontat de renovelar lo contracte social, amb l’idèa de la participacion de totes, d’una bastison comuna al servici de totes. Après lo vòte al referendum d’octòbre, ja a començat una reflexion sus un procès constituent, precedit per una lei de transitorietat juridica e un projècte de Constitucion que van justament dins lo sens d’un nòu contracte social.
 
Totes entendretz doncas perqué la Republica Catalana agrada tan pauc als Estats en general e a l’Union Europèa en particular.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

31 de març 17.21h

#5 La referéncia a Jèsus mòrt sus la crotz? Compreni pas. L''argumentari i ganha pas
.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 12.59h

#2 Euròpa es un continent. L'abandonarem pas, tant que passam pas en Africa ni en Asia… Plorarai pas per ela…


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 12.57h

Per ansin, te sentisses temptat, o confèsso, per la pensaa anarquista ? La temptacion es un concèpte bufèc, que crestian. Non i a cap estat dins lo mond que nos i podèm fisar per salvar las culturas minorizadas. L'estat, quin que siá, es l'enemic del feble a l'aplèit del fòrt. Quora es lo contrari, dura pas mai qu'una sason. Çò que bastirem, nosautres, Occitans, Catalans, Basques o Còrses, o farem sense estat, e se que non, o farem pas jamai. E un constat atal es anarquista, sense t... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 12.08h

"Fa quasi 2000 ans, lo fondaor dal cristianisme foguèc crucificat sota la falsa acusacion de rebellion.
E 2000 ans puei, es la mesma falsa acusacion de rebellion que secuta l’independentisme catalan"
Non, pas aital sénher Barceló. Es pas lo meteis procès, lo contèxte es diferent.



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 11.30h

Quò es pas l'estat o l'UE qu'avem besonh de cambiar. Quò es una mentalitat que domina, una secta fòrça poderosa qu'a achaptar los politics, los medias, las bancas; las asseguranças, qu'a l'intencion de far diminuar la populacion per los pesticides, los medicaments, los vaccins, los compteurs linsky tot en ganhant de l'argent sur lo andicap, las malaudias ... e belcòp d'autras causas de las pus maridas. I a ren a esperar nonmas una dictatura coma au temps dau nazisme.
Dire que l'UE defend ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 08.51h

Òsca Barcelò. E mercé per tos articles que fan totjorn de ben. Quand dises tot aquò, sembla d'evidèncias. Òc, mas cal encara que qualqu'un las diga!


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions