CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de mai

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 23.6.2018 03h00

Feminisme


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


trobadors, trobairitz, nelli, lavaud, feminisme

Una bèla edicion dei trobadors... sensa trobairitz!
© Renat Nelli e Renat Lavaud




Fai partida dei mites occitanistas de proclamar la civilizacion occitana mai feminista que la francesa a la mesma epòca. Òr, coma d'autreis occitanistas, teni a l'ostau una bèla edicion dau remirable trabalh antologic de Renat Nelli e Renat Lavaud. Non i ai ren trobat a prepaus dei trobairitz, coma Beatritz de Diá.

Aquò me pareis un indici clar dei mancanças dau movement occitan. Se vantam de la fin'amor qu'auriá mesa la femna en posicion de superioritat, parlam nieus de drechs particulars de la femna au temps dau Comtat de Tolosa, ò pereu dei catars que, contràriament au catolicisme, semblavan de donar lo mesme reng a la partida femenina de l'umanitat qu'a la masculina. Totun, una antologia celebrada oblida completament leis autoras que, precisament, meton a son biais mai en question un certan òrdre patriarcau.

Un òrdre patriarcau qu'apareguèt mai d'un còp fa gaire dins l'estat francés. Pensem, per exemple, ai manifestacions tant indignas coma nombrosas per enebir ais omosexuaus lo drech de se maridar, mescladas a la volontat d'assignar ai dròlles e ai dròllas de ròtles predefinits, segon un sexisme totplen evident. De celebritats signèron un manifèste per reclamar lo drech de se far secutar per leis òmes. Se guierdonèt un rapaire, Orelsan, que s'èra rendut celèbre per un disc violentament misogin.

Dins l'estat espanhòu, fòrça s'escandalizan de la liberacion de cinc violaires cinics e organizats, dichs 'la Manada" (la chinareda, que i a ges de relacion amb nòstra manada occitana). Coma comprene qu'un violaire en grop passe fòrça mens de temps en preson qu'un president d'una associacion independentista catalana que son solet crime es de voler la libertat per son país?

Conscient de mei pròpris limits (siáu pas femna, pòdi pas parlar en nom dei femnas, e coma òme pòrti lo trist eiretatge de civilizacions amplament patriarcalas), siáu occitan, e se me definissi occitan es que partegi una teoria generala de l'emancipacion umana segon la quala ges d'opression se pòt acceptar. Perqué acceptariáu la minorizacion de la mitat de l'umanitat? Se revendiqui l'egalitat per mon pòble e totei lei pòbles, en nom de qué revendicariáu pas l'egalitat fondamentala de totei leis umans?

E alara apareis la paradòxa. M'exprimissi dins un mèdia ont quasi totei leis opinants, ont nieus quasi totei lei comentators... son d'òmes!

Quin avenidor per ma lenga mespresada se son mudas aquelei sensa qui siam condemnats a la minoritat e la desparicion?

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 de julh 12.48h

#8 Lo trabalh, s'es pas creatiu o inventiu pel ben totes, pòt èsser vist coma una alienacion en se. D'aqui la necessitat d'una lenga de l'alianacion per sanar alienar defòra mailèu que dedins. Obratz per l'interès objectiu (e non pas consumerista) de totes, mas trabalhètz pas jamai per l'interès d'un sol o de qualques unes sonque, a los enriquir de la vòstra susor !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 13.48h

Le francés, lengua d'emancipacion de la femna occitana
L'emancipacion de la femna occitana à commençat ambe'l trebalh en defòra de l'ostal, e le francés èra la condicion d'access al trebalh, tot coma per les òmes.
L'occitan, ô plus exactament le patoés es percebut ambe'l recul, coma la lengua de l'embarrament à l'ostal, de la paubretat e de la dependència d'ambe'l òme.
La question que demòra es las rasons de la generalizacion del francés dins le monde del trebalh, à la differènc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 21.33h

Occitanisme # femenisme
La femna, coma maire es primièira passaira de la lengua als seus enfant, e la maire occitana à falhit en aquesta tradicion. L'enfant escolarizat à ensenhat le francés, e la transmission s'es revirada de mairala en filiala. La passa de per le paire fosquèt abreviada dambe'l départ dels enfants endacòm mai per le trebalh e le maridatge.
Manca un club òccitan de rescontres, que s'i trobarián de vertadièiras passairellas de la lengua.
Sens ellas, l'occitanisme es u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 08.34h

Joan, curt, entenedor i bell, l'article. Les dones són i han estat les grans oblidades de la història. Fins i tot una figura tan important com Elionor d'Aquitània no apareix mai en els llibres de text. El moviment de les trobairitz és digne de ser estudiat, perquè el fons dels seus poemes difereix força amb els dels trobadors. Elles tracten a l'estimat com a un igual. Ells, en canvi, segueixen l'esquema de la piràmide social de l'època tot i que ells, es situen en el graó de baix.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 21.14h

#4 Quina causida nos a daissatda las autoritats francesas ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 14.08h

L'occitan, lengua mairala ô lengua escolara?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 07.08h

Jò no sé à ne quê venen aquest tipo de comentaris damunt aquest llibre. Bé, si qu'heu sé, ses ganes que teniu es feministes de treure ses coses de quici. Y desde luego, mesclant à nês matex article aquest llibre y lo de sa manada, no fás més que mourertê entre es mal gust y sa mala fê. Es títol d'aquest llibre heu dexa bastant clá 'Les Troubadours l'ovre poetique', lo que trobarás es un llibre escrit en francês an s'obre poétique des trobadós. No hey trobarás s'obra poétiqu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 04.48h

Nelli botèt pauc d'autoras en abans, es clar. Emai dins son antologia de la poësia occitana editada a çò de Seghers, i ne trobam pas cap. Ne trobam un pauqueton dins l'antologia titolada "Ecrivains anticonformistes du Moyen-Âge Occitan" a çò de Phébus. Nelli, aquí dedins, botava en abans çò qu'estimava èsser representatiu d'una qualitat e d'una representativitat literàrias. Podèm imaginar (sense n'èsser segur) qu'acceptava pas l'idèa de i ajustar poèmas de las femnas unicament... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 00.03h

Mes filles prendront la relève et écriront ... en occitan, elles ;-)
Merci pour cet article qui me fut facilement accessible!


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions