Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

"Se fai pas de politica autrament que sus de realitats" (Charles de Gaulle)

Dins una carriera de Sarlat e la Canedat (Peiregòrd)
Dins una carriera de Sarlat e la Canedat (Peiregòrd)
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Deu èsser lo primier còp que citi Charles de Gaulle, e me o perdonaretz, qu'ai manlevada la frasa a mon amic l'escrivan catalan Joan Daniel Bezsonoff, dins una convèrsa privada. Es complicat, filosoficament, de saupre ont es la realitat e onte comença nòstra interpretacion dei fachs, e per ansin non es jamai aisat de veire de biais exacte ont es de verai lo realisme. Aurem totei remarcat que leis optimistas e lei pessimistas se revendican totei realistas, e s'acusan recipròcament de maniera sistematica de mancar de realisme. Entre militants occitans, es parier: quau crei que i a de parlants de la lenga occitana de pertot, quau pensa que n'i a enluòc.

Ieu vesi de paradòxas. Sociologicament, la forma d'occitan mai fòrta proporcionalament a son territòri... es l'aranés (oficialitat, escolarizacion, usatge politic e mai administratiu, vitalitat relativa) mai impossible per un lemosin ò un provençau de l'acceptar coma occitan referenciau en causa de sei singularitats istoricas e geograficas qu'an influenciat aqueu gascon comengés; existís una tradicion de codificacion classica que vòu anar devèrs una estandardizacion, quora pluricentrica, quora non, mai lei militants se devesisson fòrça sus aquelei causas; la lenga nòstra a accès ais auteis e novelei tecnologias, e s'ensenha, mai sentèm que n'i a pas pron per s'entraversar en la reculada sociala de la lenga.

Regde, n'i a que creson que la solucion se trobarà dins un projècte nacionau. An pas tòrt pr'amòr que, per exemple, se, a Valença o a París, leis armènis se son organizats (e ben organizats, en multiplicant leis activitats extrascolaras entre enfants) per transmetre sa lenga, l'armèni occidentau, es perque s'identifican a una nacion. Mai lo fach es que la populacion occitana s'identifica ges a una nacion occitana: ont es per elei la nacion? Adonc, quin es lo problèma? L'estat francés (principalament aquest) qu'umiliariá la nacion occitana? Ò la non-identificacion de l'immensa majoritat deis occitans a la nacion occitana? Se lei catalans e lei còrses an de s'inventar un estat per se desliurar d'Espanha e de França, perque lei nacions son ja presentas, bastidas per de sègles de lucha conscienta, leis occitans avèm una dificultat suplementària: s'inventar una consciéncia nacionala per s'inventar puei un estat. E tot aquò mentre que l'occitan es clarament minoritari dins la populacion. Tot aquò seriá estat mai simple, bensai, fai 150 ans, quand la lenga se parlava quasi pertot, mai ansin es l'istòria, e l'occitanisme a tròp lòngtemps trantalhat per que siga aisat uei de parlar de nacion occitana amb de gents generalament indiferentas que son indiferéncia s'explica pas solament per la politica de l'estat e dei mèdias dominants.

Adonc, que far? Cessar de luchar. Non, de tot segur, e milanta còps ai recordat la necessitat de luchar.

Mai insistirai sus lo concèpte de volontat. La volontat de parlar e d'ocupar l'espaci, totei leis espacis. Pas solament Internet, Jornalet e Facebook, ni mai Twitter e Instagram (dos endrechs d'onte siam quasi absents), mai lei cafès de nòstrei vilas e vilatges, coma aquò comença ja de se far. Cessar de crocodilar a la mendre ocasion (passar a la lenga dominanta entre occitanistas, manlèvi lo mot a l'esperanto krokodili), resistir ai pressions socialas e familialas qu'entrepachan la transmission de la lenga a nòstrei pròches. E s'organizar, sensa s'anatemizar ni s'ostracizar tre que siam pas consents sus una idèa, per defendre nòstrei mèdias que de burocratas refusan de sostenir, per menar de campanhas socialas fòrtas per l'ensenhament sensa opausar lei tipes d'escòlas ni leis estructuras (totei son necessàrias, o sabèm totei), per multiplicar lei luòcs ont se parla occitan e demostrar que siam una realitat dau país e que podèm devenir un grop de pression actiu.

E per que la lenga nòstra siga pas solament lenga de l'escòla, lenga dei libres, lenga dei trobadors, mai lenga viventa.

Se se volèm governar, s'organizarem. E se s'organizam enfin de verai, tot devendrà possible.





 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Fabre Muret
6.

Cal ajustar encara l'amor, que sèm maites qu'an agut lo plaser d'escotar lo brecadis de la lenga, e que se dison que tot aquò va pas desaparéisser, pòt pas desaparéisser, inimaginable, per los que sabon que l'òme es pas un pòrre, que fa partida de la natura, d'un luòc, que desconeis tant que l'a pas quitat. Ton país, e per extension Occitània pòt pas èsser un país d'adopcion, es un país que te dintra dins la carn tre la naissença e que daissa orfanèl quand t'en va...

  • 1
  • 0
Mèfi ! 31
5.

#4 commenta a mieja-votz en occitan tot çò que fas, e les-i diràs que les aujòls la passavan aital...

  • 1
  • 0
Fabre Muret
4.

Una anàlisi realista de l'estat de nòstra lenga, cresi ben coma disètz que la cal tornar installar de pertot ont es possible. Ieu que me pren tot còps de cantar en occitan e foguèri susprés de veire la reaccion de la familha que s'estona cada còp : "per de que cantar en occitan? ". Alara qu'èra la lenga de la grand e de la maire!
Son forçats d'escotar(que canti just

  • 3
  • 0
Mèfi ! 31
3.

#2 précisions
Las thematicas culturalas passadistas tipicas de l'occitanisme, embarran la lengua dins una esfèra fòra societat mieijornala actuala, e concurrèncian en rens le francés immersiu.
Fasques pas d'occitan, fai de tot en occitan!

  • 3
  • 0
Mèfi ! 31
2.

Realisme e interès/desinterès
Las fonts d'interès/desinterès tènen de dos factors:
- Objectiu: de la causa de per se, le retorn fisic, mental, intellectual
- Subjectiu: de la convivialitat que pòrta, sul plan affectiu.
Ven las questions:
- A ont van les interesses de las gents en general en França e en Occitània en particular,
- Quales son les interesses pròpries del monde digt "occitanista".

E cal pagellar l'escart entre ambe dos interesses respectius.

  • 4
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article