Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Per una setmana del libre... en occitan!

La traduccion catalana de "Mirèio" (Mirèlha) per la malhorquina Maria Antònia Salvà
La traduccion catalana de "Mirèio" (Mirèlha) per la malhorquina Maria Antònia Salvà
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Fa qualque temps, legiguèri que se teniá lèu una Setmana del Libre en Catalan. Pel 36n còp se fa d'exposicions, de presentacions, de recitacions, de signaturas, de parladisses, d'activitats familialas a l'entorn del libre en catalan. Ongan, tot aquò se ten a Barcelona, en Avenguda de la Catedrala. Se poiriá dire qu'es un eveniment complementari de Sant Jòrdi, lo 23 d'abril, ont s'ofrís de libres e de ròsas.

Alavetz, me pausi la question: perqué pas una Setmana del Libre en Occitan? Me diretz, e auretz tornarmai rason, que las situacions occitana e catalan son pas parièras. Lo catalan lo parlan mai de dètz milions de personas, e es una lenga sostenguda per una populacion nombrosa e solidària, d'administracions, d'institucions e un activisme organizat; nosautres avèm a pena lo supòrt de nosautres meteisses. Qu'aquò nos agrade o non, la lenga catalana ten una nòrma, amb de leugièras variacions intèrnas; la nòstra, totplen mai dialectalizada, arriba pas d'anar cap una estandardizacion pluricentrica, encara mal acceptada o mal compresa, que totun facultariá l'aprendissatge e la difusion de l'occitan en articulant unitat e diversitat. Lo catalan es una lenga de creacion e de traduccion que l'ajuda un malhum de professionals, e que, coma ne soi estat assabentat fa gaire, cèrca nieus de conquistar lo camp de l'assag; Robèrt Lafont escriviá sos assages en francés primièr, e nòstra produccion occitana respectabla a pas encara la difusion que s'amerita.

Pasmens, l'abséncia en Catalonha d'una Setmana del Libre en Occitan del temps que i a ja 36 edicions de la Setmana del Libre en Catalan illustra lo desequilibri de las doas lengas oficialas pròprias de Catalonha; d'unes o justificariá per la realitat de l'aranés, parlat sus un territòri estrech per qualques milièrs de personas, mas nos podèm acontentar d'aquela situacion? A mai, sabèm e vesèm cada jorn que l'occitan es una lenga pro accessibla als catalans, Jornalet o demòstra cada jorn amb sos vesitaires e legeires venguts del sud dels Pirenèus. Lo lectorat occitan a, per ansin, un potencial mai grand que çò que se pòt paréisser, pr'amor de l'espaci de comunicacion que podèm partejar.

Cresi doncas que se pòt prepausar tres causas que son pas incompatiblas entre elas:
1) que la Setmana del Libre en Catalan dobrisca sas pòrtas a las publicacions aranesas e occitanas,
2) que la Generalitat de Catalonha e lo Conselh General d'Aran organizen una Setmana del Libre en Occitan,
3) que los editors occitans se recampen per far una parièra setmana en qualque endrech d'Occitània.

Sens lo mièlhs organizar, lo governar que volèm per nosautres es pas possible.






 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana i font speyer (rfa)
4.

Cada jornada del libre catalan, ont que siga, cal que siga tanbèn una jornada del libre occitan- Si que nom som d'ipocritas.

  • 5
  • 1
serra
3.

#2 Las jornadas de Sant Orens reviscolan ?, Fa qualques annadas , son estadas suprimidas : lo Conselh Regional o Departemental, an suprimit las subvencions !

  • 4
  • 0
Franc Bardòu
2.

Car Gerard-Joan, l'editor Letras d'Òc fa despuèi d'annadas un "jorn del Libre Occitan", a Sent Orens, a costat de Tolosa. Ongan, se tendrà per exemple lo 18 de Novembre. Los editors i son convidats a presentar sas produccions per las vendre a un public obèrt, ont se pòt encontrar d'autors, escotar de presentacions publicas. Non o ai pas demandat a J. Eygun, lo responsable, mas imagini que de complir un acamp coma aqueste non deu èsser una escomesa de las mai simplas. Dins Aude tanben, i a un jorn del libre occitan, a una autra data, a Montolieu e, amb mens d'ambicion, las seccions IEO departamentalas (pensi per exemple a la mieuna, d'Arièja), presentan tanplan cada an lo libre occitan a mai d'un endreit. De jornadas atal, ne poiriam trobar un fum, cresi, sul territòri linguïstic.

Coma escrivan, m'avián convidat a Moans-Sartós, al final del sègle passat, dins un encastre sensiblament diferent, mai general, lo d'un "Salon du Livre". I èrem plan mai d'un autor. De jornalistas catalans èran venguts, e podiam escambair amb d'escrivans còrses.

A cada còp, dins totas aquelas presentacions publicas, nos trobam confrontats a dos problèmas, segon l'opcion causida :

1) Siá causissèm una formula "tot en òc" (exclusiva) — per exemple Sent Orens —, e nos retrobam entre nosautres, los militants occitanistas : mai o mens, totes nos coneissèm.
2) Siá causissèm una formula "genérala", (inclusiva) — Moans Sartós, o autres salons del libre regionals —, e nos retrobam perduts dins un canton, dins lo ghetto linguïstic alla francese…

Non i a qu'en Catalonha sud, a Barcelona, que me tròbi èsser un escrivan normal, qu'escriu normalament, normalament convidat davant lo public (nombrós) e los medias catalanofòns (normals, donc). Vau a Catalonha e me retròbi reconegut, torni a Occitania e i trèvi coma un estrangièr interior, cargat d'una lenga que degun non entend en public. Es aiçò una de las rasons que m'an fait escriure e publicar un recuèlh de poèmas titolat "Mantèls d'Exili" (Tròba Vox, 2018)…

  • 15
  • 0
Franc Bardòu
1.

"Nòstra, lenga totplen mai dialectalizada, arriba pas d'anar cap a una estandardizacion pluricentrica", ni mens encara cap a una estandardizacion tot cort, tala coma las propausan l'Academia Occitana e l'Institut d'Estudis Catalans, sense fantasiá territoriala, folclorista ni localista…

  • 11
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article