Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Occitan obligatòri: seguida

Orizont de Califòrnia
Orizont de Califòrnia
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Cars legeires e legeiras que non sai, de costuma m'agrada pas de tornar tre la setmana seguenta sus la tematica de la setmana passada, mai farai uei una excepcion. Me pareis qu'amb un article siáu pas estat pron precís, segon lei comentaris de fa una setmana.

D'en primier, perqué se reservariá l'occitan obligatòri ai solets occitans d'origina? L'occitan es de totei, lei lengas tenon la beutat de se poder partejar, lei professors d'occitan ensenham a d'escolans de toteis originas, e coma definir çò qu'es un occitan d'origina? Ieu, per exemple, ai bèla saupre que ma familha mairala es occitana dempuei l'Edat Mejana, devi pasmens far l'amara constatacion que l'occitan i es mòrt dempuei aumens la fin dau sègle XIX. Ò, mielhs dich, èra mòrt, qu'ai vougut recobrar l'usatge de la lenga perduda.

Siáu pereu conscient qu'es pas possible de passar subran a l'obligatorietat de l'occitan sensa un esfòrç enòrme de formacion deis ensenhaires, e sabèm totei lo valat qu'existís entre lei maigrei pòstes disponibles e lei besonhs per que la lenga nòstra se pòsque ensenhar pertot dins cada escòla, dins cada collègi, dins cada licèu. Pasmens, se tracta precisament de crear un vam en favor de la lenga nòstra, a l'opausat de l'asfixia progressivament creada per un ensenhament opcionau limitat a quauquei centres educatius.

E d'efiech, aquel ensenhament met en concurréncia desleiala, sus son pròpri territòri, l'occitan amb de lengas mielhs quotadas sus lo mercat lingüistic que ne parlava lo sociolingüista Bourdieu: se per cas es possible de crear l'occitan coma segonda ò tresena lenga viva, coma resistir a la pression de lengas pus fòrtas coma l'espanhòu, l'italian, l'alemand ò nieus lo chinés? Ja sabi que d'escolans preferisson de seguir lo castelhan en luòga de l'italian amb l'argument dau nombre de parlants! Paura lenga de Dante qu'a pas pogut desvolopar en exterminant de civilizacions un empèri american! E que degun me parle de pression sociala (e mai ne reconesqui la necessitat): en Corsega, onte la lenga es mai defenduda que la nòstra en Occitània, fòrça collegians e liceans renóncian a estudiar lo còrse per lei mesmei motius.

Per quant a l'ensenhament opcionau de tipe facultatiu, fòrça pus frequents, d'autrei concurréncias desfavorablas a l'occitan son pereu possiblas. Vos darai un exemple personau: dins mon collègi siáu a l'encòp ensenhaire de letras classicas (adonc de latin) e d'occitan, e me tròbi ansin, de faiçon estranha, en concurréncia amb ieu mesme. Aquò mena a de situacions ont d'escolans mieus, que li interèssan lei doas matèrias, aguèron d'abandonar una opcion au profiech de l'autra, e tot aquò mentre que, coma o me suggeriguèt un legeire de fa una setmana, sariá d'afons interessant d'articular occitan e latin. Son de matèrias tan complementàrias que se podriá imaginar un ensenhament simultanèu dau latin e de l'occitan, amb la lenga nòstra coma transicion entre lo latin e lo francés. I pensi seriosament, sensa saupre s'aquò sariá tecnicament realizable.

A prepaus, se la FÈLCO a rason de demandar que dins la reforma dau licèu occitan e lengas de l'Antiquitat siegon au mesme nivèu dins lei bònus dau bachelierat, perqué militariam pas totei per la solucion vertadiera: que l'occitan siegue dins totei leis establiments escolars e qu'anem pauc a cha pauc devèrs un ensenhament obligatòri generalizat de l'occitan, puei, dins un orizont pus luenchenc, en occitan?

Sensa ambicion, siam perduts.


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Cairon Florentin d Albigés
7.

#6 Vertat per part....
Somiem pas, çaquelà !
Per que i aja ofèrta, cal que i aja demanda apevada per una basa sociala ( "los Occitanistas? quantes d'electors?" ....es aquò, ara, que nos es fach comprene...)
Tant que serem incapables de far pes al regard dels decidaires politics e de l'administracion, nos caldrà acontentar de micas e encara!, ....escampilhadas a la "me damne"!
Vòli pas repapiar de longa....podetz legir lo comentari 10 del precedent article (del 06-10)

  • 2
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
6.

#3 La demanda es condiccionaa per l'ufèrta. Se dins tal o tal establiment los parents sabon pas que se pòt demandar d'occitan, per de qué degun los a informats de l'existéncia d'aquela possibilitat, o van pas demandar, e lo monde dau rectorat venon après, triomfalament, dire que veètz ben l'i a pas de demanda. Es per aquò que la question de l'informacion, pertot, es fondamentala. Experimentalament, tre que l'i a ufèrta , ço es, un/una prof o un/una prof das escòlas, los parents reagisson. Es per aquò que la FELCO parla d'ufèrta generalizaa, coblaa amb l'informacion de las familhas.

  • 6
  • 0
Mèfi ! 31
5.

D'un biais realista, manca una ouffèrta numerica d'apprendissatge, a gratis, dins una dobla optica, escolara e populara; l'iniciativa occitanista precedent la presa en carga publica.
Bemòl, aquò's pas creatiu de pòstes...

  • 2
  • 0
Gaby Balloux
4.

Se vòletz qu'una consciéncia occitana pusqui espelir de vrai un bèth jorn, fadré belèu arrestar de hèser les causas a l'envèrs. Au lòc d'atucar les gents demb una doctrina que considereràn coma tombada deu cèu -çò que balha l'impression d'agir rapidament mès demb aquò pensi que pèrdem justament les gents non encara conscientisadas !-, vadré mèi partir de çò que damòra (lo francitan, l'accent, les tradicions, l'onomastica, la cosina...), passar per la nocion de patoès (p.ex. restaurar en prumèir "Caillaoua" au lòc de "Cailloubaoua"), per arribar a l'occitan au cap de quauquas decennias quòra prampó de gents seràn familiarisadas demb tot aquò.

Per çò qu'es deus dirigents francés, cresi pas que digun augi pòur d'una independéncia occitana (revendicada belèu per 1/1000e de la populacion deus país d'òc). 'Quò's belèu un saunei qu'an quauques membres de l'occitanisme politic, mès, seriosament, lo PNO es ta miaçant coma la République du Saugeois... (Pensi que lo sol independentisme significant per la França -hòra les colonias d'otra-mar- es còrse)

  • 7
  • 2
Mèfi ! 31
3.

"seguida"
Seguida logica en un jornal "interactiu", que les legeires e les opinaires s'i interagissen entre elles.
Es la condicion de formacion d'una opinion adaptada a la realitat, en un questionament permanent.

Le malhon mancant
L'òuffèrta e la demanda d'ensenhament lingüistic son interdependentas, e una politica de l'una, sens una de l'autra serà estèrla. L'ensenhament escolar de l'occitan es un mercat estreit de per manca d'interès e de sosten general e politico-electoral a la basa, a un occitan de per se.
Aquella dralha d'un occitan e/o d'un protoroman de transicion, le malhon mancant entre le latin e les lenguas romanas oufficialas o regionalas, condiciona la definicion d'un estandard estrategic, de reconquèsta.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article