Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Letra al vicepresident Oriol Junqueras, presonièr politic catalan

Retrach oficial d'Oriol Junqueras (2016)
Retrach oficial d'Oriol Junqueras (2016)
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Sénher vicepresident,

Espèri que me saupretz pas mal se vos disi "vicepresident": per ieu, sètz encara lo vicepresident d'un govèrn qu'Espanha podiá pas destituir. Exerciguèretz amb los vòstres lo drech fondamental d'autodeterminacion, e aquel mes d'octòbre de 2017, l'estat borbonós empachèt pas qu'una nacion anèsse votar sa libertat. Espanha perdèt sa legitimitat sus Catalonha.

E l'a pas recuperada en vos bandissent en preson coma sola responsa a son incapacitat de trobar una solucion a la pèrda de Catalonha. Vergonha a qui govèrna solament amb la menaça e la fòrça armada, amb la paur e l'injustícia, perque non pòt pas daverar l'aprobacion del pòble! Sortit d'un pòble victima de l'Istòria, l'occitan, vos soi naturalament o, melhor dich, culturalament solidari.

Vicepresident Junqueras, sèm crestians totes dos, vos catolic e ieu protestant. Coma posatz dins la pregària la fòrça d'endurar la càrcer, e de vos sentir mens solet luènh dels qu'aimatz, prègui que s'acabe vòstre ignominiós empresonament. Tanben vos compreni quand avertissètz de tombar pas dins l'atrapa de l'òdi de l'enemic, coma convidava de o far lo subrebèl Presic de la Montanha. Jamai non se pòt ganhar qué que siá se nos fasèm pièger que nòstres adversaris. E riscam de far pensar per injust nòstre just combat e de pèrdre nòstra arma (ànima).

Totun, desiri que lo besonh de servar nòstra arma nos desarme pas. Se vos vòli liure d'abraçar coma volètz vòstra familha e vòstres amics, cresi fermament qu'aquela libertat que vos ameritatz arribarà pas se lo camp independentista renóncia a sos objectius amb l'idèa qu'Espanha, còp sec, escotarà pas pus sos demònis autoritaris sens que luchetz. L'independéncia, l'avètz ganhada, malgrat la repression espanhòla que cèrca de far creire qu'avètz perdut. Conscient que lo camin de la liberacion pacifica es sempre long, coma o mostrèron Gandhi e Luther King, demandi a las fòrças independentistas de restar determinadas e d'evitar la temptacion desonoranta del renonciament qu'alonhariá per longtemps la possibilitat de justícia e de libertat. Seriá terrible d'oblidar los dos milions de catalans que o risquèron tot lo 1r d'octòbre de 2017, e encara mai terrible de vos sacrificar amb los autres presonièrs e exilhats sus l'autar de la coardiá. Occitan e catalan a l'encòp, me soi per exemple registrat al Conselh per la Republica, e compreni pas gaire que los partits diches independentistas semblan de mespresar aquel valent organisme coma mesprèsan tanben l'accion unilaterala, per tan costosa que siá. Illegitima en Catalonha, Espanha es ara una poténcia ocupanta. E totas las ocupacions se devon acabar un jorn.

Vicepresident Junqueras, luchi e lucharai amb vos e vòstre pòble qu'es tanben mieu.

Una abraçada frairala.








 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhabèrt de Castre Montsegur
4.

#1 Resistir esprimièr resistir al mal. E se la violéncia es un mal, vesi pas ont se pausa un problèma se prenent una mornifla del costat dreit, de la part del mal, paras alavètz la gauta esquèrra en resistissent tot bèl just al mal, un mal en qué consistiriá mailèu de ficar al tieu torn una mornifla a l'amòri (de mont fòrt ?) que l'a t'auriái ficada.

1) Una causa es de resistir politicament a una fòrça obscèna e ridicula (lo faiscisme, lo racisme, lo capitalisme) ; l'apelarai, per oimenatge, lo metòdi de Chatbèrt de Barbairan. Sabèm cossí el, a finit, e cossí a finit las brigadas internacionalas.

2) Una tota autra causa es de resistir al mal el-meteis. Aquí lo metòdi de l'agapè, de la caritas, enfin de l'amor crestian, de la non-violénica per respondre a la violéncia. Sabèm cossís M.L. King a finit, cossís los catars an finit…

3) E puèi, en causa de resistir, ne sabi al mens una tresana, que consistís a resistir a las illusions, induïtas siá per la natura (dimension enamoranta de l'existéncia animala e umana), siá per la forfaitura generala del devenir (tota aparéncia es illusòria). Lo metòdi, ailà, es encara diferent… Personalament, m'agrada de l'apelar lo metòdi d'Artús (Schopenhauer) — un pauc long, mas de lectura passionanta.

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
3.

Quand te prènes una bofa, appara l'autra gauta ! Aquò's pas la leiçon del sermon?
Consí le crestian concilia resistència e cresència?
Amb'aquò, s'es pas un obstacle a la resistència, rai!
Las gents son plus bravas que las cresèncias...

  • 0
  • 7
Mèfi! 31
2.

Quand te prènes una bofa, appara l'autra gauta ! Aquò's pas la leiçon del sermon?
Consí le crestian concilia resistència e cresència?
Amb'aquò, s'es pas un obstacle a la resistència, rai!
Las gents son plus bravas que las cresèncias...

  • 0
  • 7
Mèfi! 31
1.

Quand te prènes una bofa, appara l'autra gauta ! Aquò's pas la leiçon del sermon?
Consí le crestian concilia resistència e cresència?
Amb'aquò, s'es pas un obstacle a la resistència, rai!
Las gents son plus bravas que las cresèncias...

  • 0
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article