CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 d'octòbre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 3.2.2019 03h00

"Lei tirans non son grands que perque siam d'a genolhons"


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Pagina de títol dau discors d'Esteve de La Boetiá




Etiquetas
Barceló, desobesissença, LaBoetiá, libertat, resisténcia, ServitudVolontària

Es ben coneguda aquela frasa, que cresèm totei dau sarladés Esteve de La Boetiá. En realitat, sariá d'un autre occitan, lo lemosin Peire Viturnian Vernhau ("Pierre Victurnien Vergniaud"), celèbre revolucionari francés. Pasmens, maugrat aquela error comuna, es evident que la frasa de Vernhau resumís ben la pensada de l'autor dau Discors de la servitud volontària publicat integralament en francés en 1576, 13 ans après que l'autor moriguèt precòçament e faguèt crussir lo còr de son amic Montanha ("Montaigne").

Aqueu discors, que caudriá traduire en occitan s'aquò es pas ja estat fach, La Boetiá l'auriá escrich abans sei 18 ans, en mostrant una estonabla luciditat e una remirabla cultura per un jovenòme. A son epòca, l'absolutisme reiau èra la nòrma, e mai leis umanistas èran luench dei valors egalitàrias contadas dins l'Utopia de l'anglés Thomas More. Dempuei alora, de revolucions son passadas, de sistèmas politics se son escrancats, mai encara uei, me pensi que totei siam mai ò mens conscients que nòstrei societats umanas son sovent injustas. Constatam l'efiech destruseire dau capitalisme sus lei relacions umanas, sus aquelei entre lei pòbles, sus la vida e sus nòstre entorn. Pertot, vesèm lo vici recompensat, e mespresada la vertut. Lei derivas autoritàrias actualas de fòrça país occidentaus, que se vantan totun de sei valors democraticas, siá per assajar de servar l'unitat de l'Estat, siá per reprimir lei movements sociaus e susvelhar la libertat d'expression, nos inquietan, pas'rai? Au sègle passat, nos espauriguèt que d'òmes e de fremas aguèsson obesit a d'òrdres barbars dats per lei regims totalitaris marxistas-leninistas ò nazifaissistas, ben talament que se cometèt d'òrrei crimes que nos tresviran cada còp que se'n parla.

La Boetiá nos ditz qu'en realitat siam mai liures que çò que pensam, que nieus siam naturalament liures e egaus, mai que nos somet la complicitat de quauquei cortesans e maneflejaires dau tiran qu'a son torn tiranizan sei subordenats, e dins l'organizacion piramidala nòstra cada subordenat ten sei cortesans que tiranizan puei sei subordenats. De maniera pereu susprenenta per son temps, l'autor jonh dins sa critica totei lei caps possibles, arribats siá "per l'eleccion dau pòble" (en democracia), siá "per la fòrça deis armas" (en dictatura militara), siá enfin "per succession de raça" (en monarquia dinastica).

Alara, que cau far? Contunhar de respectar leis estats ò leis ierarquias que nos privan de çò que siam? Ò chausir de refusar tota mena d'opression per decidir nosautres en nom de la justícia? Sus lo segond camin nos pòdon esperar de tracanards, e nòu òmes e fremas menats a Madrid en autobús-preson o sabon ben. Mai an daverat la dignitat necessària a la libertat, perque "lei tirans non son grands que perque siam d'a genolhons".



 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

7 de febrièr 16.20h

*d'agenolhons: d'a genolhons, o encara melhor a/de genolhons


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 16.35h

Sabi pas ço qu'es aquelo mesclanho de prouvençau, de gascou, salpicado d'un pessu de lengodoucian.

Vejan la fi . Bouti lei courreccious après /

"Alara, que cau far? / Qué fau faire ?

Contunhar / countunia

de respectar leis estats ò leis ierarquias que nos privan ... / errour de counjugasou que nous privon

Ò chausir de refusar tota mena d'opression per decidir / decida(r) en quito Prouvenço d'Itàlio


nosautres en nom de la justícia? / espanhoulado "au noum de la Justiço"... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 17
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 15.54h

De legir tanben "La fabrega del consent" de Noam Chomsky...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 11.17h

#2 plan mièlhs val que sentisca aqueste article l'educacion dita "nacionala" que non pas l'ignorància nacionalista francesa ! E non vesi d'ont aquò poiriá far problèma…

Mas per refusar, per exemple, las decisions unilateralas injustas e absurdas, sempre cal un equilibri. Qu'espelisca una revolucion, aiçò nos es sonque un estanc subre lo camin longàs d'un equilibri entre los desirs d'unes e los desirs d'autres, equilibri sempre precari e que cal sempre ratrpar, problèma essent que ca... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 10.32h

Aquel article sent l'educacion nacionala a plen nas; Joan Barcelò a plan retengut sa leiçon. Sera felicitat per se rememorat La Boecia. Las realitas son un pauç diferentas. La Boecia a jamai exerçat lo poder.

Los prumiers crestians eran martirs e la Gleisa catolica faguet l'inquisicion au nom dau cristianisme.
Los comunistes d'en bas eran liberators mas l'URSS faguet la dictatura au nom dau comunisme.
Lo nazisme era liberator au depart mas fuguet recuperat. Los islamistes eran pacifiste... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 20
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 08.45h

Brave article de remembre del passat present...
Piramide mentala de las societats...

Ni Diu, ni Mestre!
Ni Mestre!, fosquèsse elegit...
Ni mai Diu!, levat castic final...(cresible?)


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions