Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Voldriái quitar de parlar de politica occitana

Un aucelon
Un aucelon
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Sovent, fau lo raive que parli una lenga normala. Sabètz, una lenga que s'ausís per carrièras, a la ràdio, a la television, amb los amics coma amb los enemics. Una lenga que practicariái sens me n'avisar, sens cercar mos mots, dins una convèrsa en familha per una fèsta o un anniversari. Se fariá amb ela quitament de marrida musica o de filmes encara mai marrits o d'emissions vulgaras presentadas per un caluc que nos prendriá per de nècis. Amb aquela lenga dos inconeguts se furarián dins un bar, e tanben escambiariam qualques mots obligats amb de collègas que presam pas gaire. Totas las sèctas pregarián en aquela lenga lors divinitats o lors goros, mentre que d'atèus se garçarián d'eles a la sortida dels temples. Amb aquela lenga questionariam los politicians, o los apostrofariam o los denonciariam o los insultariam. E me fariá pas mestièr de saber coma aquela lenga s'apèla, ni mai s'es una lenga o un dialècte, ni mai s'es corrècta o non. Seriá coma l'aire, a l'encòp omnipresent e invisible. E fariam pas de politica sus aquela lenga, mas la fariam simpletament servir, sens i pensar.

Qual, entre nosautres, a pas fach lo meteis raive? Que la lenga nòstra siá normala?

Ieu voldriái quitar de parlar de politica occitana. M'agradariá de parlar occitan coma emplegam de forquetas e de cotèls per manjar. Cercam pas de justificar lo lièch per i dormir, i dormissèm. Dins totas las librariás, los libres en occitan serián la nòrma, e las lengas exoticas l'excepcion coma pòrta dobèrta devèrs l'endacòm mai.

Mas a la Fèsta del Libre de Joventut de Sant Pau de Tricastin, que se ten cada an, i a pas una linha en occitan, e lo francés i senhoreja sens pietat.

Alavetz, me devi resignar. Me pòdi pas permetre de quitar de parlar de politica occitana. M'acontentariái de legir qualques autors per trobar la preséncia de la lenga que m'es totjorn de manca? Acceptariái que de gents daissèsson morir un setmanièr occitan? Acceptariái qu'Occitània devenguèsse lo nom void d'una region sens arma? Acceptariái que de decisions ministerialas condemnèsson a mòrt lo pauc de lenga nòstra qu'avèm a l'escòla? Acceptariái que d'unes cerquèsson de devesir nòstra lenga mespresada per nos aflaquir encara mai?

Contunharai doncas de parlar de politica occitana. Per qu'organizem la transmission de nòstra lenga. Per que passem de la cultura del "totjorn mens" a la del "totjorn mai". Per que d'autres nos impausen pas pus lor modèl injust de societat. Per que servem en nosautres la necessitat d'anar devèrs un ensenhament obligatòri coma evidenta reparacion istorica e besonh vital per la lenga nòstra. Per que nos acontentem pas de manténer lo pauc qu'avèm, mas qu'exigiscam enfin la justícia: parlar una lenga normala per enfin aver drech de parlar pas pus de politica occitana.





abonar los amics de Jornalet


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi! 31
7.

#6 Entrisme
De que pensatz d'un entrisme de l'occitan dins d'activitats ordinàrias, non intellectualas, dels mitans populars? A la petanca, a la belòta, en caminada...
De començar a dos, puèi tres, e quatre...

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
6.

“ Qual, entre nosautres, a pas fach lo meteis raive? Que la lenga nòstra siá normala ?" Es precisament lo sòmni implicit que fa cada escrivan, tre qu'alestís una naracion en occitan, evocant un mitan social aparegut, per exemple, après la dessocializacion massisa de l'occitan. Imaginar e evocar un conselh d'administracion d'entrepresa, un centre de recèrca en sciéncias experimentalas, un grop de vendèries de drògas o una reet de prostitucion internacionala, metre en scéna una comunicacion entre un agent secret e un centre de comandament… Un sòmni que contribuís tacitament a normalizar la lenga dins l'esperit del lector, me sembla.

  • 6
  • 0
Mèfi! 31
5.

Politica occitana o iniciativas occitanas?
L'occitan peca, çò m'par, per manca d'espacis de convivialitat sociala, culturala, esportiva...
Una lenga es pas sonque una activitat, levat s'es estrangièra, e s'ensenha e s'aprèn.

  • 1
  • 0
Artur Quintana Font barcelona
4.

Perfiacte, Gerard!, coma dison pels Ports.

  • 1
  • 0
Papioli
3.

Si avias fach de las estudis d'ingenior, aurias fabricat un airbus mas ses mas literari e linguistic!
Si avias fach l'ENA serias dins la politica, si avias fach daus dreits, o juristes serias un menaire reconeigut, mas sei mas literari e linguiste!
As fach Jornalet per i trobar a parlar occitan; mas l'autre es pas sovent sur la mesma lonjor d'onda.
Alaidonc, Don quichota, fai de la politica. Pren ton chavau blanc e vai controlar si Macron depensa l'argent de l'estat coma chau.
Si eras au Paradis, tot seria amor, joia e musica. Sufiria de damandar e auria tot çò qu'as besonh.
Mas t'alassaria redde qu'i auria pas de plaça per criticar l'autre, per te planjar o te far lauvar.
Alaidonc, viu ta vita dins lo moment present que lo passat e lo futur son mas de las interpretacions.
L'òm pòd pas imaginar tot çò que l'òm perd a pas voler aceptar la situacion d'uei e aprener.
Aprener? aprener una tecnica benleu pas, que la testa es pron plena, aprener a maitrisar sas emocions, coma l'òm vai resppondre quand sem contranhats...

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article