CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 17 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 23.3.2019 03h00

La lenga còrsa, lenga privilegiada?


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Crida a la manifestacion del 23 de març per la lenga còrsa




Etiquetas
Barceló, Corsega, lenga, obligatorietat, obligatorietatBarceló, transmission

Uei, a Aiacciu, en respondent a la crida dau collectiu Parlemu Corsu e de fòrça associacions insularas, se manifestarà per l'obligatorietat dau còrse a totei lei nivèus de l'ensenhament, e pas solament a l'escòla primària.

Mesuram la distància que separa l'occitanisme dau corsisme: nosautres manifestam per sauvar çò que se pòu sauvar, e en particular còntra lei reformas estatalas, elei per demandar çò que poiriam pereu demandar se nos sentiguessiam pas tan febles: que la lenga pròpria fugue pertot a l'escòla.

Ne'n faudriá conclure que la lenga còrsa es, en comparason amb la nòstra, una lenga privilegiada?

Ges! Una entrevista d'un autor e professor agregat (lo solet, ara per ara, per aquela disciplina), Marceddu Jureczek, nos ramenta la crudèla realitat. La transmission dau còrse es catastrofica: un 3% dei familhas, çò pareis, la fan passar entre lei generacions; la societat revendica la lenga, çò que nos poiriá far gaug, mai la jòia tomba mai quand se saup que se parla gaire, e bensai de mens en mens; pauc d'insulars legisson ò escrivon regularament lo còrse; un usatge emblematic de la lenga, limitat a quauquei frasas, ò a l'acabada ò a la debuta dei discors nacionalistas, escond mau la realitat de l'omnipreséncia dau francés dins lei convèrsas de chascun. I a pièger: l'escòla a acostumat la populacion a l'idèa que bastava que lo còrse i fuguèsse per que se sauvèsse. "Es pas grèu se parlam pas la lenga a l'ostau: l'escòla farà nòstra òbra a nòstra plaça!", çò se dirián lei còrses, en manifestant una dependència envèrs l'Estat paradoxala car contradictòria amb lo nacionalisme dominant dins l'illa!

Apondriáu an aquela constatacion decebenta una autra realitat: lo desir d'oficialitat de la lenga s'opausa a la volontat d'una estandardizacion pasmens necessària a un usatge institucionau, escolar, administratiu. Trobam dins la societat còrsa de debats similars an aquelei de la microsocietat occitanista: fòrça comprenon mau qu'una lenga codificada es pas incompatibla amb la diversitat dei parlars, qu'es primier una question de registre, e d'unei veson coma una menaça la mai granda frequéncia de la lenga dau nòrd coma se pòu creire en cò nòstre que l'occitan normat de basa lengadociana fa perilhar la diversitat dei divèrsei modalitats occitanas. E mai se mesfisan de la possibilitat d'una estandardizacion pluricentrica, fondada, d'un caire, sus lo còrse supranacciu o cismuntincu, dau nòrd de Corsega, e d'autre caire, sus lo suttanacciu ò pumuntincu dau sud de l'illa.

Non disi pas, de tot segur, que faugue renonciar a la preséncia generalizada de l'occitan a l'escòla ni a son usatge oficiau. Disi que se fasèm pas nòstra, a chasque momenet de nòstra vida, la lenga occitana, se la parlam pas, se la transmetèm pas, se nos organizam pas entre nosautres per ne'n melhorar la transmission, nòstrei revendicacions saràn vanas.

E au mai parlarem la lenga en tota circonstància, au mai aurem d'arguments per revendicar lo respècte envèrs la lenga nòstra.

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

26 de març 10.37h

Neurolingüistica

En çò dels parlants d'un còp èra, cal pas negligir l'obstacle neurolingüistic, qu'es de se mal tornar connectar al sèti cerebral de la lenga quitada.
Sabèm qu'un atac cerebral pòt tornar connectar exclusivament una lenga mairala per un temps definit.
Eh son de recercas scientificas e d'aplicacions practicas en aqueste camp lingüistic?
Recobrar per fin de tornar passar, sense esperar tot de l'ensenhament professionnal. Encara que cal una demanda en fàcia...





Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 10.26h

Es totjorn gostos que constatar que vist d'Occitània avem sovent tendència a subrestimar o fantasmar la bona santat d'autras lengas minorizadas. Atal de la lenga irlandèsa qu'emai qu'aparada per l'Estat a totjorn pas capitat a renaisser vertadièrament. Pel catalan, sufis de viure unis meses al Principat per se trachar qu'emai que siague força mai viu que non pas l'occitan o l'irlandès , la partida es luonh d'esser ganhada. Gramaci al G.J. Barcelo per aquel article sus l'estat de la lenga ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 22.49h

Lauratz la mar, lauratz la mar. E vos admiri d'aver mai fe de la laurar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 18.33h

Una transmission intergeneracionala es possibla dins l'encastre d'activitats convivialas immersivas, non especialament culturalas, que permétan una assimilacion passiva e una expression progressiva, a bèlls pauques, a condicion que les ancians iniciciats s'i metèssen tornarmai entre elles.
L'embarrament cultural de l'occitanisme es pas una dinamica de grop, socialament dubèrta. Quales van se sortir del microcòsme lingüistic?
Attencíon als ancians iniciats, amb la pèrda dels automatismes... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 09.56h

Lo corse, coma l'occitan, es mort. La transmission generacionala s'es interrompuda e ara non se pot faire pas-res mai. L'escola non pot briga reviscolar la lenga, coma o podem veire em Irlanda. Los franco-coreses son incapables de parlar lo corse (basta escotar un Thiers o un Fusina) coma los franco-occitans son tanben incapables de parlar l'occitan. Cal aprene l'italian (en Corsega) e lo catalan (en Occitania) que son lengas vivas amb de locutors reals ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 09.33h

Parla la lenga occitana o autra, quand l'autra vòl pas l'auver, que la considera coma ringarda, d'un autre temps, que representa per se la lenga de la pauvretat, veire parlada per daus sadolards si dins lòr familha i avia pus que daus sadolards que la parlavan.
Los jòunes an besonh de comunicar entre eus. Lo portable es totjorn a la man. Qui parla occitan a l'entorn de se. Quò fai una lenga de mai a aprener. Alaidonc coma la generacion daus parents, daus grans, an chausit la facilitat; ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions