CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 24 d'abril

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 13.4.2019 03h00

Occitan, lenga del silenci?


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Cobèrta d'un libre de Jan dau Melhau
© Librariá occitana de l'IEO de Lemosin




Benlèu sabètz que lo latin classic e lo grèc ancian an cadun de pronóncias dichas restituidas? Segon las òbras dels gramaticians, compreses los de l'Antiquitat, es possible de saber, mai o mens, cossí prononciavan respectivament Ciceron son latin o Platon son grèc. En tèrras francesas, ça que la, sonque es generalizada la del latin, mas amb de francizacions que fan en particular pèrdre l'accent tonic e la diferéncia de longor de las sillabas;  quand ensenhi lo grèc, assagi de seguir las convencions de la pronóncia restituida e de rompre aital amb l'òrra tendéncia de prononciar au e eu coma se foguèsson las vocalas francesas de château e peureux.

D'unes poirián trobar van de voler reviscolar de lengas sortidas de l'usatge normal dempuèi de longs sègles. La glèisa romana pronóncia ara son latin amb l'accent italian, e lo grèc modèrne ten un sistèma fonologic tras que desparièr del de son estat antic. O respècti pasmens e o entendi coma una reaccion a una realitat: lo latin classic e lo grèc ancian son ara de lengas del silenci. Se legisson, se traduson, mas quasi jamai se parlan pas.

Òr, vòli pas que l'occitan siá el tanben una lenga del silenci. Aquí ont vivi, fòra de l'ostal e de las leiçons de provençal que doni dins mon collègi, l'occitan es per ieu una lenga del silenci. O es quand vos escrivi aquesta nuèch mentre que m'agradariá mai de parlar amb vosautres. O es quand me recòrdi que l'occitan a pas jamai fach partida de mon entorn pròche o luenchenc durant mon enfança e mon adolescéncia. O es quand corregissi d'articles de Jornalet sens que degun me parle en occitan a mon costat. O es quand vau per carrièras, ont ausissi sonque lo francés, e de còps l'arabi o l'amazigh. O es quand constati que los panèls d'intrada de ma vilòta son muts: i es escrich en grafia de Romanilha Pèiro Lato, mas quasi degun sap pas çò que dison ni perque o dison. Son pas pus de mots occitans, son de letras mudas.

Al fons, volèm de verai que la lenga nòstra emplisca tornarmai nòstras carrièras e nòstres ostals? Encara uèi fòrça occitanistas discutissèm de grafia, de signes escriches, mas desmembram que sens la paraula viva, aquestes signes escriches son letras mudas, son letras mòrtas. Dins los diccionaris occitans, ont son las transcripcions foneticas indispensablas a tota lenga que se vòlga pas del silenci? Lors autors nos farián aital la confession que val pas la pena de las marcar? Qu'es pas util de prononciar exactament una lenga se l'escrivèm e la legissèm abans de la parlar e de l'ausir?

Son doas lengas del silenci, lo latin, puèi lo grèc, que m'an menat a l'amor dels mots, mas los mots los vòli pas coma letras mudas e mòrtas, los desiri vius.


abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

18 d'abril 09.08h

Ne parlan pas mèi occitan pendent que la nosta lenga es a crebar ! Vergonha !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 13.22h

Les ostals de retirada son un conservatori vivent inexpleitat de la lenga...
Rompedura generacionala, culturala, sociala ?...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 16.58h

Desconneccion grafia/paraula
Les darrièrs Occitans natius son pas estats letrats en occitan, quand les nòu-Occitans ne son desparaulats.
La lenga, les ancians la practican mentalament, que s'escapan a bèlls còp, qualques paraulas ...
Ne caleria pauc per que ne sortèssen mai, a condicion de se liberar la paraula entre se.
Per quant als nòu-Occitans...



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 13.30h

Qu'ei perque cau ne pas estar dogmatic sus la grafia classica, la normalizacion e l'estandardizacion. Qu'ei ua bona causa que vs'avisitz d'açò.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 08.35h

#3 Alamanha dirigís França : es l'ordoliberalisme que la dirigís. E l'ordoliberalisme — teoria fumosa e antidemocratica per definicion, que plaça la gestion financiària al dessus dels debats politics, fasent que l'economia non pòt pas mai èsser autrament que ultra-liberala, independentament dels resultats electorals — s'opausava electoralament al nacional-socialisme dins l'Alamanha dels ans 30, coma adara LaREM s'opausa a l'RN : La Repression en Marcha contra las Rasclanhas Nacionali... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 22.31h

Mercés encara per aquel tan bon article
lo son e la musica de la lenga.
Quand ausissi lo monde al torn parlar francés e que son totes d'aic´ï e que te parlan francés amb un accent ponchet a te crebar las novols... me disi que sèm plan mal.

Ara, per ieu, entre tu e ieu : Siá impausam la lenga a l'escòla e per carrièra e a la television ; siá sèm fotuts. Mas la caldrà aimpausar per la fòrça, pas de bilinguisme , non pas, mas de monolinguisme occitan. Los que trantalhan aqu´ï ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 19.20h

Brave article!
Ai après le latin dins las annadas 60 ambe l'introduction de la pronóncia restituida, amb una insistència sul accent tonic, graficament notat; çò de plus important, çò'm par.
Le latin de glèisa respectava l'accent tonic.
Sembla que la pronóncia aberranta a la francesa fosquèsse un volontat de trencar le francés d'ambel monde latin, de per mesprètz.
Le diccionari TdF poiriá èsser reprès en format numeric, ambe causida de la lenga o dialècte d'entrada.
L'exercici pe... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 10.41h

Chau pas far passar l'araira avant los buòus!

França es pas menaçada per la dictatura; es desjà una dictatura. França es pus independenta mas es dirigeada per Alemanha coma en 1940 . Allemanga a colonisat l'Euròpe e sas zònas perifericas coma Greça o Portugal. França, autre còp, avia colonisat sos teitoris periferics coma Occitania; tot aquò perque Euròpe a perdegut sas colonias dins lo monde entier.
Quò es pas dich mas los frances zo sentan e s'acoquinan dins una soberaineta f... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 08.41h

paraula
la paraula silenci
aquela qu'estofa
dins lo caire de ton bof
aquela que se liga
dins leis fius de tei pensadas
aquela que corris
long de teis ideias
qu'emponha ta testa
e que crida dins tei venas
aquela que tei mans
encrosan ais engambis dei matins
ai parets de nuechs sens fin
aquela que cola
leugiera fins a ta boca enfin
mai que s'enfugis
nebladis, vapor e puèi
ren mai

la paraula d'aqueu que
la flama de la candela
ten encara en lutz

mots, notas
s'envolaran, bolegaran ton cors
men... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 08.41h

paraula
la paraula silenci
aquela qu'estofa
dins lo caire de ton bof
aquela que se liga
dins leis fius de tei pensadas
aquela que corris
long de teis ideias
qu'emponha ta testa
e que crida dins tei venas
aquela que tei mans
encrosan ais engambis dei matins
ai parets de nuechs sens fin
aquela que cola
leugiera fins a ta boca enfin
mai que s'enfugis
nebladis, vapor e puèi
ren mai

la paraula d'aqueu que
la flama de la candela
ten encara en lutz

mots, notas
s'envolaran, bolegaran ton cors
men... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions