Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Malenconiá arpitana o resisténcia catalana?

Se ditz que lo parlar de la vila de Rumans, uèi escantit, aviá d’influéncias arpitanas, e es l’impression que me’n donèt la lectura, superficiala, d’extraches del poèta obrièr  Calixte Lafòssa
Se ditz que lo parlar de la vila de Rumans, uèi escantit, aviá d’influéncias arpitanas, e es l’impression que me’n donèt la lectura, superficiala, d’extraches del poèta obrièr  Calixte Lafòssa
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
D’origina rumanesa, dins lo nòrd-oèst del Daufinat, me tròbi pròche de l’espaci culturau arpitan. Se ditz que lo parlar de la vila de Rumans, uèi escantit, aviá d’influéncias arpitanas, e es l’impression que me’n donèt la lectura, superficiala, d’extraches del poèta obrièr  Calixte Lafòssa. Me pareis pas tanpauc un azard que lo pastisson tipic de la vila de mos ancessors mairals aja un nom clarament arpitan, la pònha, ni que li faga concurréncia lo sant-genix savoiard. S’apondi que, nascut en Arpitània a Sant-Martin-d’Èra, vesiái ma familha a l’entorn de Rumans a sosténer lo club de Sant Estève, e qu’ara vivi dins una nòva region tant occitana coma arpitana, soi obligat de reconéisser l’element arpitan de ma personalitat.

Bensai ma situacion personala me mena a une meditacion mai generala. Sovent, los occitans nos comparam als catalans, jos l’efièch triple de la vesinança, de la semblança lingüistica e de l’interès doble de maites vesins nòstres per la lenga nòstra, amb l’oficialitat de l’aranés e lo remembre perdut de Murèth. Totun, saique sèm puslèu los fraires dels arpitans.

Fòrtament dialectalizada, mas amb una volontat de codificacion impulsada per las òbras de Dominique Stich, la lenga arpitana, que d’unes encara preferisson de sonar francoprovençal, es uèi feblament transmesa, e l’ensenhan pauc de biais institucional. Dins l’estat francés, fòrça pauques establiments escolars limitats a Savòia, prepausan un ensenhament en arpitan, e la lenga es tan pauc reconeguda que los liceans son forçats de s’inscriure en occitan-lengad’òc per poder passar lo bachelierat. La situacion es melhora en Val d’Aosta, ont s’ensenha la lenga a l’escòla primària, mas l’italian e lo francés solets i son oficials, çò que confirma ailà la tendéncia diglossica arpitana generala de metre lo francés en posicion nauta dempuèi aperaquí cinc sègles. Enfin, i a pas jamai agut d’unitat politica arpitana, e o demòstra per exemple lo fach que l’imne de Genèva, pasmens en francoprovençal local, celèbre una decisiva victòria contra Savòia. 

Cèrtas, me diretz qu’avèm una literatura prestigiosa, un CAPES e mai une agregacion d’occitan, Calandreta, qualques organismes e mèdias, mas nòstra situacion es talament desparièra de nòstres vesins del nòrd-èst? Fòrça occitanistas s’acontentan d’una lucha culturalista minimala, e denigran tota ambicion, los elèits occitans passèron generalament al francés tan rapidament coma los arpitans, la populacion es indiferenta a la lenga del territòri e se considèra primièr, per l’Occitània francesa, francofòna, e al fons la Val d’Aran es una pichona Val d’Aosta nòstra.

Desespèr? Al contrari, vòli fermament que passem de la malenconiá arpitana a una cultura ambiciosa politica, economica e sociala, unitària per transmetre atractiva e eficaçament la lenga nòstra, sens que cadun dedique son temps a cercar de destruire çò qu’un autre prepausa. Que seguiscam pas pus inconscientament lo modèl arpitan mas conscientament, e conscients de nòstres limits, lo modèl de resisténcia catalana. 




abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Antòni
7.

Ai just una question : ont poiem trobar lhi poëmas de Calixte Lafòssa (Lafosse)? Ai assaiat de nen trobar per conóisher mielhs lo parlar dau vòstre caire, malaürosament la lhi a quaise ren sus el en linha...

  • 0
  • 0
Mèfi! 31
6.

"Z" e "X" fonologics en arpitan
Las sillabas finalas en Z son atònas e tonicas en X
Ex: Barcelò fai Barcelox en grafia Arpitans...

  • 0
  • 0
Lo turinés de fòra Turin Turin
5.

En tot cas, creio pas que definir la tendéncia a la diglossia en Val d'Aosta sie totdia una "malinconia", vist qu'ailai la lenga es encar pron dovraa, surtot fòra de la viela, a-pauc-près com en nòstras valeas alpenchas. De ves lis tentatius rabotuts d'espancion de l'usatge, almenca per çò qu'un pòt ver d'aiquest caire de la montanha, ilhs donan pas d'aise a l'empleg natural de la lenga mas tamben riscan de traçar una dròla de rea entre çò qu'un parla e çò qu'un voria fosse parlat (l'es ver que la situacion es diferenta, espero quand-mesme qu'un puèssie compréner lo ponth que cherchavo mostrar).

  • 0
  • 0
Mèfi! 31
4.

La latinitat-nord, de França o d'endacòm mai, es jos l'attractivitat d'un centre unenc, París, a la differéncia d'aquella del Sud, qu'es plus multipolara.
Aital ne testmònha la mòrt a París o à costat, de fòrça Occitans, Catalans, Arpitans de França, e Arpitans de Soïça o Itàlia.
Entre Arpitans, se pòden citar, Berlioz [Bèrlio] , Rousseau de Genèva....
Pauques catalans d'Espanha pòjan decaps a París.
Les quite Bèlges wallons celèbres finíssen a París..
Sèm saique Parisi-centrics...

  • 1
  • 0
Dauvernho
3.

"que seguiscam" d'ounde sourtïs aquelo formo estranho, estrangièro e arcaïco ?

  • 1
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article