CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 de setembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 24.8.2019 03h30

L’autodeterminacion es un drech... pertot!


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (16 vòtes)
carregant En cargament


A Jordi Cuixart, presonièr politic catalan,
e a totes los umans que luchatz per viure liures.



 Quand òm a l’astre d’aver un pauc de léser, l’estiu es per maitas personas lo temps de lecturas. Ansin ai pogut legir la traduccion catalana d’un obratge en benda dessenhada del basco de Navarra Asisko, Els eusclaus feliçosLo nom eusclaus es la contraccion de la raiç basca eusk-  “ basco”  e del nom esclaus,  e parla doncas dels esclaus bascos, en o fasent a partir d’una transposicion del mite de Robinson Crusoé. Robinson representa lo colonizaire francoespanhòl e Divendres lo basco colonizat. 

E s’apondèm a aquestas donadas que la prefacièra es Mireille Fanon-Mendès-France, la quita filha de l’escriveire anticolonialista Franz Fanon, comprenèm de qué se tracta: l’universalitat de la question coloniala.

D'efièch, nos representam de costuma çò de la colonizacion coma un afar entre los occidentals e las populacions africanas, americanas, asiaticas o oceanianas. Vertat es que la civilizacion occidentala se pòt e mai se deu sentir responsabla de fòrça crimes, chaples, etnocidis, genocidis que ne constatam encara las òrras consequéncias. Quin democrata e quina umanista o gausariá contestar?

Pasmens, coma o mòstra fòrt plan lo libre, los mecanismes d'opression d'un pòble per un estat que l'umília, son los meteisses: metòdes d'alienacion, confiscacion de l'istòria, negacion dels dreches politics e culturals, etc.

Es per aquò que l'autodeterminacion es un drech, e o es pertot, car en nom de qué un pòble quin que siá auriá pas drech de se liberar d'una estructura estala s'aquesta estructura lo respècte pas, l'oprimís, lo vòl assimilar per l'avalir, s'opausa per totes los mejans a sa volontat d'èsser liure e de decidir al país? E en nom de qué, al contrari dels escoceses e quebequeses, los catalans o los bascos aurián pas drech de votar lor emancipacion, mas las colònias francesas d'Africa e la Nòva Caledònia si? I auriá un critèri ierarquic entre los pòbles?

Me pensi que dempuèi los celèbres Catòrze Ponches del president Woodrow Wilson, prononciats davant lo Congrès dels Estats Unis, avèm pas avançat, e crenhi quitament qu'ajam reculat. En 1918, se reconeissiá lo drech d'autodeterminacion de nacions "pichonas e grandas": e de fach de "pichonas nacions" que i a accediguèron a l'independéncia, après la casuda dels empèris alemand, otoman e austroongrés, o la recobrèron, coma Polonha. En 2019, en plena Union Europèa, se met en preson o s'exília de ciutadans que lor solet crime es d'aver fach votar per que lor pòble s'autodetermine.

De verai, pensatz que s'un jorn los occitans volguèssem nòstra libertat, nos deuriam calar de paur de las represalhas?

"Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate",  çò disiá Dante. Volèm que los estats sián nòstres infèrns?






 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

28 d'agost 12.32h

Siái politicament, filosoficament, franc d'acòrdi ambé las idèias teoricas delh tèxte de G J Barceló.
Mai sem occitans, pas bascos, escocés, catalans, bretons, alsacians o còrses. Los autres sabon çò que son e son reconeisseguts coma bascos, escocés, ... La granda majoritat daus Occitans sabon pas que son occitans e creson pas que son un pòple, creson mèsma lo contrari. Nosautres sem gaireben totalament digerits alara que los autres o son pas. E quò fai una regda diferéncia. Vaq... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 11.56h

Òu, Basil, t'emmerdas pas tròp tot sol ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 10.42h

Me fasètz ben rire ambe lo drech a l'autodeterminacion! L'infern son los autres, a començar per mon vesin. L'Estat, lo vòli confinat a l'ostau e la frontièra a la limita de mon jardin. Ni Dieu ni mèstre!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 19.27h

Les 14 punhts e Elsàcia-Lorrinha
França demandèt pas l'avís de la populacion germanica...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 11.36h

Los pais los pus poderos, coma l'UE, coma l'ONU benfecian pas de l'autò-determinacion.
Son dependents de la Finança; son endetats. Coma volets que podan balhar l'autò-determinacion a daus pais pus petits.
Per los petits pais o minoritats l'autodeterminacion es lo poder daus pus riches e daus mai influents dau territori e de mai tiran lòrs poders de las multinacionalas e de las bancas que colectan dau fonds per la Finança Internacionala.
I a longtemps que la politica es pas au-dessus ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions